Tribunals
Societat22/02/2023

José Díaz Cappa: "Els delictes dels menors han crescut un 10%, sobretot els sexuals"

Fiscal de menors

PalmaA les seves mans arriben els casos de menors que –com ell diria– han de "responsabilitzar-se" dels seus actes, per les conseqüències més extremadament negatives que han tingut. L'experiència de José Díaz Cappa com a fiscal coordinador de Menors de les Balears el converteix en una d'aquelles persones a les quals qualsevol pare o mare demanaria consells sobre criança i educació, sobretot amb fills adolescents. Si bé Díaz no té cap recepta secreta, sí que subratlla un mantra: "No sempre hem de responsabilitzar els adults de les accions dels menors". En una entrevista amb l'ARA Balears, el fiscal insisteix en la importància d'"empoderar" els menors en tots els sentits –perquè prenguin les seves decisions i perquè se'n facin responsables– per fer front a dades com l'augment de delictes en aquest segment de la població. En un període de temps que ell estima d'un any i mig, calcula que "els delictes han augmentat, en general, un 10% entre menors".

El fiscal assegura que l'increment ha estat generalitzat, però hi ha algunes tipologies de delictes que ho han fet més. Per ordre, Díaz n'enumera quatre: els sexuals, els de violència domèstica, els de lesions greus i els relacionats amb les tecnologies. En el cas dels primers –els sexuals– el fiscal puntualitza que han estat tant "els d'agressió com els d'abús, tot i que ara tot s'inclogui dins la primera categoria", amb la llei del 'només sí és sí'. Tot i això, recorda que els menors són alhora "víctimes" d'aquests delictes, sobretot per "corrupció de menors, pornografia infantil i explotació sexual". Pel que fa a les causes generalitzades d'aquest augment, Díaz ho relaciona amb "aquesta nova etapa, posterior a la pandèmia" i a "una major acció policial".

Cargando
No hay anuncios

Un altre factor clau per entendre les generacions actuals és la irrupció de les xarxes socials, que el fiscal situa entre el 2008 i el 2010. Això, a banda d'augmentar els casos "d'assetjament online" –on inclou els de tipus sexuals, com ara gravacions–, internet i les xarxes han desposseït encara més els menors de "referents adults", segons Díaz. "No veuen necessari acudir a ells, sinó que directament cerquen el contingut que volen", afirma. Aquesta pèrdua de referents, sumada a la manca de reconeixement cap als adults és el brou de cultiu perfecte per "faltes de respecte o cap a l'autoritat".

Cargando
No hay anuncios

Empoderament versus autoritat

El fiscal insisteix que els menors "són part de la solució a qualsevol qüestió concreta que els afecti" i que la tasca dels adults de referència és fer-los veure, quan toca, que "les seves decisions no han estat correctes". Això sí, reconeix que "hi ha pares que no estan reparats" i que alguns tendeixen a la "sobreprotecció", la qual cosa considera un factor de risc. Tot plegat, pot derivar en una situació de "por" per als progenitors, en què no es veuen capaços d'enfrontar-se al menor per la seva possible reacció.

Cargando
No hay anuncios

"Els menors ara estan molt empoderats, són capaços de decidir per ells mateixos i els tenim en compte en la presa de decisions que els afecten", reconeix Díaz. Per això, manté, "no ens podem posar les mans al cap quan el teu fill o la teva filla es fa un pírcing o manté relacions sexuals", simplement han de ser conscients que per tenir "els beneficis" de decidir sobre ells mateixos, també han d'assumir la responsabilitat dels efectes negatius.

"Un menor sap que ha d'anar a classe, no pot ser que la responsabilitat sigui d'un altre que no hi vagi", apunta, de la mateixa manera que "ningú és responsable que se'n vagi de casa i quedi amb un senyor que li donarà un mòbil o el que sigui a canvi". En aquest punt, Díaz treu a la conversa la nova llei trans, que dona més llibertats de decisió als menors. "Està molt bé empoderar els menors", però ha d'anar acompanyant "d'informació", sobretot quan s tracta de "qüestions molt serioses per al seu futur".

Cargando
No hay anuncios

Reivindicacions pendents

Quant a les reivindicacions que el fiscal encara manté en matèria de menors està la creació d'un centre específic per problemes de conducta, que encara no existeix a les Balears, tot i que existeix l'obligació de crear-lo des del 2015. Es tracta de "centres de protecció amb limitacions de sortida, amb un cert control, sempre avalat per una autorització judicial", assenyala.

Cargando
No hay anuncios

Per altra banda, Díaz continua reclamant la possibilitat que en la franja d'edat dels 12 als 14 anys alguns menors puguin ser imputables de certs delictes. Amb la llei del 2001, la forquilla d'edat es va establir entre els 14 i els 18, fet que no permet "treballar per la via penal amb al·lots de 13 anys per potenciar la reinserció". Tal com marca la norma actualment, els menors de 14 que cometen actes delictius reben una atenció assistencial, per part de l'administració pública, però el fiscal no ho veu suficient: "si deixes córrer certs casos, després és més complicat abordar-los", adverteix. No obstant això, es mostra conscient que aquesta demanda és molt difícil de materialitzar, per l'increment de recursos que suposaria abordar aquests casos.