HistoriadorLes banderes roig-i-negres, símbol de l'anomenat Pravi Sektor (Sector de Dreta), són cada vegada més visibles a les barricades de Kíev. Uns colors diferents dels que van protagonitzar les mobilitzacions de la Revolució Taronja de finals del 2004. Les demandes democràtiques d'aleshores s'han transformat en un aixecament contra el règim oligàrquic que presideix Víktor Ianukóvitx amb la connivència del Partit Comunista Ucraïnès.
Entre les forces opositores que han pres els carrers hi ha aquest Sector de Dreta, una munió de grupuscles ultranacionalistes i d'extrema dreta, agrupats per rebutjar la signatura de l'acord d'associació amb la Unió Europea. Entre els seus integrants destaquen grups com Tryzub (Trident), els Patriotes d'Ucraïna, la Unió Nacional Ucraïnesa (UNA-UNSO) i l'organització racista White Hammers, a més de diversos seguidors radicals de futbol. Pregonen un ideari fonamentat en l'autoritarisme, la solidaritat nacional i l'autogovern. El seu màxim referent és Stepan Bandera, que va ser líder de l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA) i responsable de la persecució de jueus, ortodoxos i ateus durant la Segona Guerra Mundial. Bandera va lluitar contra els soviètics fins que el 1959 va ser assassinat per un agent del KGB a Munic. En honor seu els neofeixistes llueixen el roig-i-negre a les seves banderes, els colors de l'UPA.
La presència al carrer d'aquests grupuscles contradiu les anàlisis que redueixen l'Euromaidan a una simple revolta proeuropeista. De fet, el bloc neofeixista vincula la hipotètica adhesió a la UE amb la mort de la nació i de la cristiandat. No debades el seu lema és "Ucraïna per als ucraïnesos".
Malgrat que no constitueixen el sector majoritari dins l'oposició, la popularitat de l'aliança ultradretana ha crescut per la combativitat dels seus militants en els enfrontaments amb la policia. Se'ls reconeix perquè van emmascarats, vesteixen roba militar i llueixen diverses icones pròpies de l'imaginari neonazi, com ara les creus cèltiques o els braçalets grocs amb la runa wolfsangel, la mateixa que portaven diverses unitats de les SS.
Lluny d'acceptar un pacte amb les autoritats, el Sector de Dreta s'ha situat a l'avantguarda del moviment capitalitzant la radicalització de les mobilitzacions i s'ha desmarcat dels grups opositors més proclius a l'entesa. Entre aquests altres grups hi ha a Svoboda (Llibertat), el partit que aglutina l'extrema dreta populista parlamentària. La formació liderada per Oleg Tiagnibok prefereix marcar un perfil baix i alinear-se amb els principals partits de l'oposició per presentar-se com una alternativa d'ordre amb vista a uns futurs comicis.
Tot i que no són la força hegemònica, els ultradretans que participen en els avalots han generat certa empatia amb la resta de manifestants. El que va començar com una protesta europeista i contra les noves restriccions governamentals s'està transformant, arran de la brutal repressió exercida per les forces policials, en una revolta popular en clau patriòtica. Un escenari idoni perquè els ultranacionalistes assoleixin més visibilitat. El seu clam, allunyat de l'esperit negociador de l'oposició moderada, és ben explícit: "Això és la guerra".