La defensa dels manifestants estudia denunciar la vulneració del dret de manifestació el 26-J
La defensa dels manifestants detalla l'estratègia judicial per les càrregues policials del 26-J i sosté que els fets podrien derivar en delictes de lesions, contra la integritat moral i de vulneració del dret de manifestació
PalmaAlerta Solidària prepara una ofensiva judicial per les càrregues policials del 26 de juliol durant la manifestació contra la massificació turística. L'entitat presentarà querelles pels dos manifestants que varen haver de ser hospitalitzats, treballa perquè no s'arxivi cap de les denúncies i estudia impulsar una nova acció penal per una presumpta vulneració del dret de manifestació.
En una entrevista amb l'ARA Balears, el portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral, explica que les querelles pels dos casos més greus els permetran personar-se com a acusació, aportar proves noves durant la instrucció, intervenir en els interrogatoris i reduir el risc que les causes s'arxivin prematurament. Tot i que l'entitat coordina l'estratègia jurídica, recorda que cada procediment es tramita de manera individual.
Majoral assenyala que, de moment, les úniques actuacions judicials obertes són les denúncies que s'inicien d'ofici a partir dels informes mèdics de lesions. Aquests documents s'envien automàticament als jutjats quan reflecteixen una possible agressió, encara que lamenta que sovint les diligències s'arxivin sense que s'arribi a practicar cap investigació.
Per evitar-ho, Alerta Solidària recopila vídeos, fotografies i testimonis amb l'objectiu d'identificar els presumptes responsables de cada agressió i incorporar aquestes proves als procediments. Si alguna de les denúncies ja ha estat arxivada, l'entitat demanarà que es reobri quan disposi d'elements probatoris nous.
Querelles, proves i denúncies per reobrir les causes
Paral·lelament, la defensa estudia presentar una altra acció judicial basada en l'article 540 del Codi Penal, en considerar que l'actuació policial podria haver restringit el dret de manifestació. Més enllà de les presumptes lesions individuals, analitza si els fets podrien constituir també una vulneració d'aquest dret fonamental, explica Majoral.
Segons el portaveu, els fets podrien ser constitutius de delictes de lesions i contra la integritat moral, als quals eventualment s'afegiria la presumpta restricció del dret de manifestació. Aquestes conductes podrien comportar sancions econòmiques, indemnitzacions a les víctimes i penes d'inhabilitació professional, sempre en funció de la valoració judicial.
Pel que fa a les proves, Majoral assegura que disposen de nombroses imatges i d'un ampli nombre de testimonis, tot i que reconeix que no totes les gravacions recullen el moment exacte de les agressions. La principal dificultat, admet, serà acreditar de manera precisa cada actuació policial i identificar-ne els presumptes responsables.
En aquest sentit, lamenta que encara no hagin pogut identificar cap dels agents implicats. Sosté que l'ocultació dels rostres i dels números d'identificació policial, a més de la dificultat d'atribuir responsabilitats individuals dins els operatius, afavoreixen la impunitat. També critica que els diferents governs no hagin impulsat prou mesures per facilitar la identificació dels agents quan es denuncien actuacions irregulars.
Sobre els límits de l'actuació policial, el portaveu recorda que l'ús de la força només és legítim si compleix els principis d'oportunitat, necessitat i proporcionalitat. En aquest sentit, defensa que colpejar amb una porra una persona que no representa cap amenaça o que ja abandona la zona desallotjada no seria compatible amb aquests criteris. També recorda que els protocols policials desaconsellen els cops per damunt de la cintura, especialment al cap.
La possible responsabilitat dels comandants
La defensa considera que també caldrà analitzar la possible responsabilitat dels comandaments policials. Segons Majoral, caldrà determinar qui va donar les ordres, per què es va barrar el pas als manifestants i si existien motius objectius que justificassin l'ús de la força. Si aquestes raons no existissin, sosté, es podria estar davant una actuació arbitrària.
Pel que fa als articles 174 i 175 del Codi Penal, relatius als delictes contra la integritat moral comesos per funcionaris públics, Majoral admet que hi ha un debat jurídic sobre el seu abast. Tot i que alguns sectors consideren que es podrien aplicar en casos d'abús policial, reconeix que la jurisprudència acostuma a ser restrictiva i, per això, Alerta Solidària només es planteja recórrer-hi en supòsits molt concrets.
El portaveu també adverteix que les dificultats per investigar presumptes abusos policials poden tenir un efecte dissuasiu sobre l'exercici del dret de manifestació. En aquesta línia, critica els efectes que, segons la seva opinió, continua generant la Llei de seguretat ciutadana, coneguda com a Llei mordassa, i retreu que les reformes promeses pels successius governs encara no s'hagin materialitzat.
Malgrat les dificultats, Majoral es mostra confiat que les accions judicials prosperin. Assegura que l'objectiu és obtenir un pronunciament que contribueixi a depurar responsabilitats pels fets denunciats i serveixi d'advertència davant possibles abusos policials.