Com afecta la Llei mordassa a les càrregues policials? Les claus després dels incidents de Palma

PalmaLa multitudinària manifestació contra la massificació turística feta diumenge passat a Palma va transcórrer sense incidents durant tot el trajecte. Desenes de milers de persones varen recórrer el centre de la ciutat per reclamar un canvi de model turístic i denunciar la crisi de l'habitatge, en una mobilització que es va desenvolupar sense enfrontaments amb els centenars de turistes que passejaven pels mateixos carrers, ni tampoc amb desperfectes, pintades o incidents davant hotels, comerços, terrasses o immobiliàries.

La protesta arribava després d'una setmana marcada per la detenció de dues activistes a Santa Maria arran d'unes pintades reivindicatives contra immobiliàries, un operatiu que havia generat fortes crítiques i havia incrementat la tensió abans de la mobilització. Tot i aquest context, la manifestació va mantenir un caràcter pacífic fins al tram final.

La situació només es va començar a tensar quan la capçalera ja havia arribat a les Voltes i milers de persones continuaven baixant pel passeig d'Antoni Maura i pels carrers del centre per assistir a la lectura del manifest. La Policia Nacional va impedir l'accés al recinte argumentant que s'havia assolit el límit d'aforament. Es varen desplegar dos cordons policials: un damunt la murada i un altre a l'accés que connecta el parc de la Mar, a l'altura de l'Hort del Rei, amb les Voltes.

Durant diversos minuts, els manifestants reclamaren poder completar el recorregut. Poc després, la Policia Nacional va carregar contra els concentrats amb cops de porra. Diversos vídeos enregistrats pels assistents també recullen detonacions durant la intervenció policial. Segons el recompte elaborat per l'ARA Balears, almenys sis persones varen patir ferides al cap. Entre elles hi ha un fotoperiodista que cobria la mobilització i que va haver de ser hospitalitzat amb un trau al cap, a més d'un jove que va ser diagnosticat d'un traumatisme cranioencefàlic.

Aquestes lesions han reobert el debat sobre els protocols d'actuació policial. De fet, el protocol intern de la Policia Nacional estableix que els agents han d'evitar colpejar amb la defensa en sentit vertical –de dalt cap a baix– i prohibeix expressament impactar al cap, al coll, a les clavícules o a la columna vertebral pel risc de provocar-hi lesions greus.

Irídia reclama una investigació

Les càrregues també han provocat la reacció d'Irídia, el centre per a la defensa dels drets humans especialitzat en violència institucional, que ha denunciat la "desproporció" del dispositiu desplegat per la Policia Nacional.

L'entitat assegura que la intervenció va deixar més d'una desena de persones ferides, entre elles un fotoperiodista que exercia la seva feina i que va patir lesions al cap, a l'abdomen i a les extremitats. Irídia denuncia igualment l'ús de cops de porra "de dalt a baix" i de bales de goma, un material que considera "potencialment letal" i del qual reclama la prohibició definitiva.

L'organització també assenyala un presumpte incompliment de la normativa sobre la identificació visible dels agents, fet que, segons afirma, dificulta la depuració de responsabilitats i la investigació de possibles abusos policials. A més, reclama una investigació "urgent i exhaustiva" dels fets i expressa la preocupació per la "criminalització" que, segons sosté, ha patit el moviment Menys Turisme, Més Vida durant els dies previs a la mobilització.

"La Llei mordassa desincentiva el dret de protesta"

L'advocada especialitzada en la Llei de Seguretat Ciutadana Celia Ballester, que forma part d'Irídia, considera que la normativa, vigent des del 2015, "s'ha convertit en una eina més per reprimir i criminalitzar el dret a la protesta".

Segons Ballester, la norma ha suposat un "clar retrocés en matèria de drets i llibertats" perquè permet imposar sancions administratives d'entre 100 i 600.000 euros sense necessitat d'un procés penal. L'advocada també sosté que un dels principals problemes de la llei és l'ús de conceptes jurídics "ambigus i genèrics", especialment en els articles relatius a la desobediència i a les faltes de respecte a l'autoritat.

Entre l'entrada en vigor de la norma i el 2023 s'han imposat més de 429.000 sancions per infraccions relacionades amb la seguretat ciutadana –sense comptar drogues, armes i explosius– i més del 76% corresponen als articles 36.6 i 37.4.

Arran de les nombroses imatges enregistrades durant les càrregues, Ballester recorda que existeix una creença errònia molt estesa. L'advocada lamenta que alguns agents continuïn utilitzant aquest argument per impedir enregistraments que després poden ser determinants en una investigació. També recorda que moltes investigacions no prosperen perquè no és possible identificar els agents que hi varen intervenir.

Què cal fer si es considera que s'ha patit una agressió policial

Ballester insisteix que les primeres hores són determinants per preservar les proves. L'advocada recomana explicar detalladament als professionals sanitaris com s'han produït els fets, quines lesions físiques i psicològiques s'han patit i, si és possible, quin cos policial hi ha intervingut. Si els símptomes empitjoren o apareixen dies després, aconsella tornar al metge perquè quedin reflectits en un nou informe.

També recomana fotografiar les lesions, conservar els vídeos i les fotografies al dispositiu original amb què s'han enregistrat, identificar possibles testimonis i comprovar si hi havia càmeres de videovigilància que poguessin haver captat els fets. Pel que fa a la denúncia, considera preferible presentar-la al jutjat de guàrdia, aportar-hi tota la documentació disponible i, si cal, demanar que el jutge requereixi les gravacions de càmeres o la identificació dels agents.

Finalment, recorda que les conseqüències d'una agressió policial no són només físiques, sinó que també afecten el context psicosocial. "Davant una situació de violència és normal que reaccionem d’una manera que no esperam, hem de tenir en compte que són reaccions normals davant situacions que no són normals", ha apuntat. Per això, l'advocada ha apuntat que durant el primer mes és possible tenir reaccions d’estrès agut que poden comportar sensació d’irrealitat dels fets, canvis d’estat d’ànim sobtats, insomni o que s’intentin evitar situacions o llocs que ens recordin d’alguna manera als fets viscuts. Pel que fa al material antiavalots, Ballester recorda que la darrera proposta de reforma de la Llei mordassa, actualment bloquejada al Congrés, preveia eliminar les bales de goma. Amb tot, al setembre ha apuntat que hi pot haver novetats sobre la reforma.