PalmaA mesura que passava el temps, es consumia la darrera legislatura socialista amb un govern en minoria i una oposició cada vegada més incisiva. L’estiu del 1989, l’oposició va tenir una ocasió d’or i la va aprofitar. Va ser amb motiu de la campanya de la nova imatge de l’Ajuntament. Es tractava d’oferir una imatge moderna de la gestió municipal, i per això es varen crear un logotip i uns eslògans que varen ser molt polèmics. En aquesta polèmica s’hi varen afegir els mitjans de comunicació i durant mesos la campanya va estar al centre del debat polític de Palma.
El logo en forma de palmera, utilitzada com a símbol de Palma, es va imprimir en tot tipus de productes de totes les àrees municipals, incloses les més tradicionals, com les memòries de secretaria del 89 i les tapes de les conduccions d’aigües d’Emaya.
Aquesta campanya, juntament amb altres conflictes amb el personal de l’Ajuntament, va donar peu a erosionar, encara més, la imatge personal del batle Ramon Aguiló. Uns anys més tard, Andreu Ferret analitzava així el resultat de la crítica al batle: “Aguiló ha estat altiu, mal encaixador de crítiques i poc donat al diàleg amb l’oposició. Els seus gestos agres li han resultat fatals. Però la seva personalitat també l’ha salvat de caure en trampes i concessions cantades. D’Aguiló se n’ha dit de tot, però no se li ha pogut dir gandul, ni lladre, ni pusil·lànime, ni dòcil als interessos particulars, ni esclau de pressions grolleres, ni entregat a màfies diverses. Ramon Aguiló ha aguantat la imatge, i per això s’ha convertit en el batle més durador del segle XX”.
A causa de l’augment de la inestabilitat política i l’amenaça constant d’una moció de censura, els socialistes varen arribar a principi dels 90 a un nou pacte municipal amb els tres regidors del CDS, pacte que arribaria fins a les eleccions de 1991, que guanyaria Joan Fageda.
Al final de la dècada dels 80, el projecte liberal de principi de segle d’aconseguir una ciutat moderna i a la vegada més justa i culta arribava segurament al seu zenit. Com a mostra va ser el nou nomenclàtor dels carrers de Ciutat, realitzat per Gabriel Bibiloni i aprovat pel ple municipal a final de 1990. Pocs anys abans, l’Ajuntament també havia publicat un llibre cabdal per entendre la Ciutat. El llibre PALMA, escrit per tres “Guillems” ben coneixedors de la ciutat: G. Rosselló, G. Frontera i G. Soler”. En el seu pròleg podem llegir: “Palma esdevindrà una ciutat sense tragèdia. Irònicament viu el drama de la pèrdua de la seva identitat, Una ciutat sense record... sense rastre del seu perfum”.
A partir de la dècada dels 90 començaria la seva transformació en una nova idea de ciutat, com moltes altres ciutats europees. Una ciutat enfocada totalment al turisme, més global, més competitiva, més desigual. Les transformacions socials i polítiques de la nova democràcia, el creixement de la immigració estrangera i el de l’àrea metropolitana li aniran restant protagonisme a favor de la idea de Mallorca i de les Illes Balears.
