Crida a mantenir la sostenibilitat de Menorca “davant les pressions d’un turisme massiu”

CiutadellaL’exvicepresident del Govern balear, Joan Huguet Rotger, ha reivindicat aquest capvespre en l’acte institucional de la Diada de Menorca que l’illa continuï apostant per la protecció ambiental, “no només com un deure ètic sinó, també, com una estratègia de gran valor econòmic a llarg termini. Menorca –ha destacat– no és només una casa per als que l’habiten avui, sinó un llegat que hem de preservar de les generacions futures”.

Huguet, que presidia el Consell de Menorca quan l’illa va ser declarada Reserva de la Biosfera, ha alertat que “els pròxims deu anys seran crucials” i ha convidat els actuals gestors a prioritzar el turisme de qualitat enfront de “les pressions d’un turisme massiu. Menorca ha de mantenir la seva identitat davant les forces homogeneïtzadores de la modernitat. Ha d’estar preparada per trobar solucions pròpies i adaptar-se sense perdre la seva ànima”.

L’exdiputat i expresident del PP ha dit que la coexistència entre la preservació i el desenvolupament econòmic ha de ser entesa com “un punt de partida i no un punt d’arribada”. En aquest sentit, veu possible que l’illa es consolidi com “un referent en l’equilibri econòmic, la qualitat de vida i la preservació”. Com? Primer cal considerar el sector agrícola i ramader com un “eix estratègic, el pilar de la identitat cultural i paisatgística de Menorca”. Però també la indústria tradicional de bijuteria, calçat i artesania pot “renéixer, tot incorporant la innovació tecnològica i mitjançant una producció personalitzada amb intel·ligència artificial que revalori el made in Menorca”. Les polítiques, per tant, han d’impulsar la innovació, la digitalització i l’obertura a nous mercats internacionals.

Joan Huguet ha defensat la simplificació dels tràmits administratius, perquè “la burocràcia continua sent un obstacle”, i ha reivindicat “l’ampliació de les competències mediambientals amb un finançament just”, començant per la gestió en recursos hídrics, que “és just” que Menorca assumeixi.

La tria de Joan Huguet com a conferenciant havia motivat la queixa del PSOE a l’oposició, que acusà el govern del PP en minoria d’haver “polititzat” l’acte institucional central de la Diada de Menorca. Però, lluny de cercar l’enfrontament, Huguet ha apel·lat al consens i ha volgut reconèixer els exdiputats menorquins Joana Barceló (PSOE) i Eduard Riudavets (PSM) com a “autèntics pares de la reforma estatutària” de 2007, la ponència de la qual ell presidí. “Reconeixement i honor. Els grans consensos sempre donen fruits positius”.

L’acte l’ha obert el president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, qui ha recordat que Joan Huguet va ser, precisament, “qui va recollir, l’octubre de 1993, la distinció que més ens defineix i en la que hem fonamentat el nostre desenvolupament mediambiental, cultural, econòmic i social”.

La distinció de Menorca com a Reserva de la Biosfera “és una fita històrica” que enguany farà 32 anys i a la que s’ha afegit des de 2023 la de la riquesa arqueològica de l’illa com a patrimoni mundial. “Les dues –ha destacat Vilafranca– són cares d’una mateixa moneda, d’un mateix model que és fruit del consens i que exigeix esforços constants per part de tots”.

“Volem caminar cap al progrés sense perdre la nostra identitat”, ha dit el president, qui ha compromès “tot el nostre esforç per poder assolir el camí de la sostenibilitat. Sabem que possiblement és més complex que altres models, però el temps ens ha mostrat que és l’adequat”.

Vilafranca crida a la població a no caure en el lloguer turístic il·legal

Vilafranca s’ha mostrat partidari “de continuar promovent un turisme de qualitat que respecti més que mai el medi ambient i que arribi a l’illa de manera esglaonada i harmònica”. Per aconseguir-ho, creu “bàsic continuar avançant en connectivitat en temporada baixa”, però ha demanat a la població que “prengui consciència que l’activitat turística s’ha de dur a terme de manera ordenada i reglada”, sense incórrer en el lloguer il·legal.

“Un habitatge turístic il·legal és una llar manco pels ciutadans que volen desenvolupar els seus projectes de vida a l’illa”, motiu pel qual ha demanat “consciència i responsabilitat. És obligació de tots”.

Arribats a aquest punt, el president del Consell ha defensat les bondats de la pròxima modificació del Pla Territorial (PTI) que es vol aprovar i que ha d’afavorir l’habitatge residencial i facilitar la construcció de noves llars. Vilafranca ha anunciat que cercarà el consens i ha acabat citant el filòsof anglès John Locke: “Si tots caminam pel mateix pas, llavors el camí apareix”.

'Tres tocs' a Menorca sense cavalls ni porquet

Menorca ha reafirmat aquest migdia les seves senyes d’identitat en la processó que suposa l’acte central de la Diada de Sant Antoni a l’illa. Després d’un matí plujós i amenaçant, el temps ha donat una treva durant una hora, moment que s’ha aprofitat per treure al carrer la Processó dels Tres Tocs i rememorar, 738 anys després, els fets històrics de la Reconquesta de Menorca.

El regidor més jove de la corporació de Ciutadella, Nico Blanco, ha estat l’encarregat d’agafar el penó i donar els tres tocs a la rajola marcada amb una TAU grega a la plaça de les Palmeres, on hi havia l’antiga porta de Maó de les murades de la ciutat quan el 1287 el rei Alfons III va fer la seva entrada triomfal a l’antiga capital àrab de Menorca (Medina Minurqa).

La processó ha estat marcada per un fet inèdit, ja que per primera vegada l’han encapçalada tres regidors de Ciutadella a peu i no a cavall, com és costum. La decisió s’ha pres per seguretat, perquè ha plogut durant bona part del matí i s’ha arribat a témer haver de fer els Tres Tocs a l’interior de la Catedral i no al carrer, com ja va passar el 1980 i el 2022, aquesta darrera vegada per les restriccions sanitàries motivades per la Covid.

La pluja ha obligat a traslladar les 25 parades de la fira de Sant Antoni fins a la sala multifuncional, però no ha pogut amb el tradicional mercat de dàtils i taronges, que s’ha celebrat igualment davall les voltes del geriàtric, antic hospital municipal. També s’hi ha fet l’habitual rifa del porquet, tot i que aquesta vegada no ha estat exhibit públicament en una gàbia per tal de fer compatible el respecte a la tradició amb el respecte al benestar animal.

100.000 euros del Bisbat per a un habitatge digne

Durant la missa prèvia a la sortida de la processó, el Bisbe Gerard Villalonga ha anunciat la constitució a la Diòcesi d’un fons de solidaritat per a un habitatge digne, que arrenca amb una aportació de 100.000 euros, oberta a altres donacions particulars. Els diners seran administrats per Càritas i volen ser “un signe de la sinceritat de la nostra conversió personal i comunitària que sap compadir-se d’aquesta necessitat tan urgent en la nostra societat”.