Recullen milers de crespells per als reclusos

PalmaFa gairebé una vintena d’anys es plantejaren com podrien celebrar la Pasqua dins la presó i d’aquesta manera sorgí una iniciativa solidària que l’any passat recollí fins a dotze mil crespells per als reclusos del centre penitenciari. “És una de les iniciatives de les que organitzam que ha tingut més èxit”. Qui ho conta és el capellà de la presó i responsable de la Pastoral Penitenciària, Jaume Alemany, que dirigeix l’escena juntament amb una trentena de voluntaris.

La campanya de recollida de crespells per als reclusos de Palma s’ha anat consolidant i enguany, com a novetat, les diferents parròquies de Mallorca no només hi han enviat els dolços de Pasqua, també hi envien voluntaris per ajudar a organitzar-ho.

“La petició és una provocació, ho sé, molta gent no vol enviar res a la presó, diuen que allà hi ha persones dolentes”, explica Alemany. “Però els cont la diferència entre el que una persona és i el que una persona fa. Si es fa una cosa malament, s’ha de castigar, però no vol dir que deixem d’estimar la persona o que deixi de tenir drets o sentiments”, precisa.

Això és precisament el que ha après Toni Picornell. A nou anys d’edat, diu: “Entenc que hi hagi gent que ha fet coses dolentes, però també es mereixen menjar crespells”. Picornell va d’un lloc a un altre de la sala de la parròquia Corpus Christi de Son Gotleu tot col·locant els crespells dins caixes segons la mida que fan.

Han de repartir tots els crespells en bosses i fins a 1.400 bosses, per a cada un dels reclusos. “Ells ho aprecien molt perquè estan acostumats a la duresa, al rebuig, i a més la nostra societat, en lloc d’evolucionar en positiu, en aquest sentit va en retrocés”, afegeix Alemany, qui parla de la manca de perdó o de la reticència davant l’indult. També fa referència a la presó permanent revisable, també coneguda com a cadena perpètua: “Hi ha una falsa creença que endurint les penes minven els delictes, i això no és vera”.

Jaume Alemany, la vida del qual ha estat intermitentment lligada a la presó, confia en els recursos, la vigilància, el seguiment, un bon tractament. “Tot allò que no tenim”, assenyala. “Voler reinserir algú socialment aïllant-lo és una contradicció, no funciona. La reinserció és gairebé impossible a les presons de l’Estat”, es lamenta.

Sobre el paper de les administracions, opina que “els polítics cerquen un rendiment immediat, i els reclusos no són rendibles”.

Voluntaris

És una crítica similar a la que fa Salvador Pinya: “La presó no dona vots”, afirma. Així i tot, Pinya presumeix que hi va “perquè em vegin”; diu que és la manera que els reclusos pensin que també hi ha gent que es recorda d’ells. “A la societat ja li va bé, la presó, aparta els qui considera i confon el delinqüent amb el delicte. El delicte mereix un càstig, però el delinqüent és una persona i mereix que la tractin com a tal”.

Al seu costat, a 92 anys, seu Colau Colom, de Bunyola; és el voluntari més veterà. “I encara ara, quan la presó necessita una orquestra a la missa mensual, hi particip”, afegeix.

Colom es queixa que per a tots els reclusos només hi ha dos voluntaris capellans. “Som conscients que la presó no atreu gent ni dins els ordes”, es queixa, i en parla amb to llastimós perquè assenyala que, “de vegades, fins i tot hauríem de pagar per entrar-hi, per com de molt hem arribat a aprendre”, comenta.