PalmaLa mirada d’aquesta òliba de la Seu de Mallorca, fotografiada per Eduard Miralles fa més de 20 anys, seria impossible de repetir ara, ja que necessiten silenci i quietud per preservar el seu hàbitat, destruït amb la massificació turística. Aquesta mirada ens pot servir com a símbol de la interrogació sobre la pèrdua de la dignitat a la nostra ciutat els darrers 30 anys.
La corrupció de les principals institucions de Mallorca (Ajuntament de Palma, Consell i Govern) es presentarà primer com a casos aïllats des dels principi dels anys 90, i s’anirà introduint com una pràctica habitual en el si dels partits polítics, encara que aquí seran el PP i UM els que protagonitzaran gairebé la totalitat dels casos. El problema es farà viral la legislatura 2003-2007, els anys del govern municipal en mans de Catalina Cirer, essent presidenta del Consell Maria Antònia Munar i del Govern Jaume Matas. La majoria de casos eren al municipi de Palma.
Una vegada analitzats la majoria de casos detectats i jutjats al llarg dels darrers deu anys, podríem dir que hi ha hagut tres estratègies amb les quals s’ha obert camí la corrupció. Per una banda, la clàssica del cobrament de comissions de les obres públiques o dels processos urbanitzadors que provenen d’agents privats en què la intervenció pública és decisiva. Aquí la pràctica consistia que els càrrecs públics obtenien, per a si mateixos o per als seus partits, una comissió equivalent al 3, al 5 i fins un 10% del volum econòmic del projecte, com per exemple el cas de Can Domenge, el cas del túnel de Sóller, el cas Peatge, el de Son Oms, el Palma Arena, etc.
Una segona font de corrupció aprofitava informació privilegiada sobre els grans projectes que impulsava l’Administració pública i que afectaven una part important de la ciutat; per tant, tenien un impacte rellevant a tot el seu voltant, com per exemple el cas de Son Espases o el del Pla Territorial de Mallorca. En aquests casos es produeix una revalorització en els voltants del lloc on s’ha de fer la inversió i, per tant, si un té informació privilegiada sobre la localització del projecte, pot avançar-se a comprar solars del costat a un preu més baix pel que després es podrà vendre i fer un negoci rodó.
La tercera fórmula era la d’obtenir pagaments en metàl·lic o en espècies per fer favors públics a negocis privats, mitjançant la manipulació de contractes, subvencions nominatives, suborns per canviar governs, o simplement ficant mà a la caixa. Els casos més sonats s’han donat a l’Ajuntament de Palma amb els anomenats cas Rodrigo de Santos, cas Funerària i cas Cursach, però també a altres institucions com en el cas de Calvià, el cas Brokerval, el cas Formentera, el cas Llucmajor, cas sa Pobla, cas Bitel 2, etc.
El problema de la corrupció política a Espanya es va fer evident els anys 90 quan encara governava Felipe González, amb casos tan sonats com el cas Filesa, el cas Roldán, el cas Urralburu o el de Joan Guerra. Pel que fa als governs d’Aznar, basta comentar que la majoria dels ministres del seu segon govern varen estar implicats en molts casos de corrupció, entre els quals el cas Gürtel sobresurt entre tots, ja que afectà el president del govern i successor, Mariano Rajoy, que finalment va haver de deixar el govern per una moció de censura.
