Costes no esborra el rastre dels temporals a Menorca
El retard a arranjar els desperfectes al litoral amb la temporada iniciada i l’encariment del servei de socorrisme a les platges enfronten els ajuntaments amb l’Estat
CiutadellaEl rastre deixat pels continuats temporals d’hivern no s’ha esborrat a Menorca. L’empremta encara és present, mesos després, a diversos indrets del litoral menorquí i, el que és més greu, amb la temporada iniciada.
El cas més cridaner afecta el municipi del Migjorn Gran, més encara d’ençà que la directora insular de l’Estat, Clara Mayans, digué públicament que no s’hi arreglarà una de les passarel·les malmeses perquè “seria tirar els doblers”. L’explicació dels responsables de Costes és que no compensa arreglar les estructures que els darrers anys han patit constantment l’embat de les ones, perquè cada estiu s’han de reparar. I l’efecte del canvi climàtic fa preveure que continuarà així.
La conseqüència ha estat que una turista britànica s’ha fet un trenc al cap en posar el peu on no hi havia cap escaló i l’Ajuntament n’ha hagut de tancar l’accés per precaució. En ple inici de temporada i com que Costes no hi actua, s’han tancat dues de les tres passarel·les, les úniques que, a més a més, disposen de rampa d’accés per a persones amb problemes de mobilitat.
El govern municipal ha remès l’informe policial de l’incident a Costes perquè “sigui conscient del perill al qual sotmet els usuaris” i li ha reclamat públicament la reparació “integral i immediata” de les passarel·les. Entén que negar-se a arreglar les estructures és “inassumible” perquè vulnera els drets bàsics d’accessibilitat universal al domini públic maritimoterrestre. A més, remarca que no es pot afirmar que reparar les estructures seria “tirar els doblers” quan l’Estat recapta anualment més de 12 milions d’euros a les Balears en concepte de cànon per l’ocupació del domini públic. L’Ajuntament creu que “és de justícia que part d’aquests ingressos reverteixin en el manteniment de les infraestructures, de les quals l’Estat és el responsable”.
No és l’únic motiu de discòrdia. El nou conveni del sector, que millora les condicions de feina dels serveis de vigilància, salvament i socorrisme a les platges, força l’Ajuntament a pagar més del doble del que ingressa per l’explotació del litoral. El salvament, l’abalisament i la reparació de les torres de vigilància li han suposat enguany un cost de 243.062 euros, sensiblement superior als 108.856 que l’estiu passat va treure de les concessions de platja.
El regidor de Turisme i Medi Ambient, Antoni Borràs, ha demanat a les administracions insular i autonòmica que s’impliquin i que el servei de salvament sigui mancomunat per fer-lo repercutir en exclusiva sobre els municipis. Borràs critica que el Govern “no consulti els ajuntaments a l’hora de negociar millores en el servei, quan són els municipis els que han d’assumir-lo”.
Així, el govern del Migjorn es planteja reduir l’estiu que ve l’horari del servei de vigilància a les platges per rebaixar-ne el cost. Una decisió que ja han pres i que faran efectiva enguany els ajuntaments de Ferreries i es Mercadal. “Havíem reservat una partida als pressupostos, però la pujada del conveni ha estat més gran del que podíem imaginar i no hem pogut incorporar-la”, explica el batle de Ferreries, Pedro Pons. Fer-ho hauria suposat haver de publicar la licitació al Diari Europeu (DOCE) i, per tant, retardar molt la posada en marxa del servei, motiu pel qual es decidí retallar-ne les prestacions. El resultat és que no hi haurà socorristes a Cala Mitjana ni aquest maig ni a partir del 15 de setembre, i que només es podrà cobrir el servei dos mesos i mig de principi i final de temporada, la qual cosa provocarà que s’hi desplaci una barca quatre vegades al dia des de Cala Galdana.
L’Ajuntament de Sant Lluís també ha reaccionat en el cas de les plataformes de bany de l’Algar, que el Consistori ha hagut de reparar pel seu compte davant la “inacció” de Costes. La borrasca Harry va deixar malmesa la zona de bany, i el govern municipal s’ha cansat d’esperar la intervenció de l’Estat i ha contractat una empresa per arranjar-la amb urgència. El cost per al municipi ha estat de 4.636,28 euros.
Sense seguretat en les instal·lacions
Com es Migjorn Gran, l’Ajuntament de Sant Lluís també considera “profundament injust” que el Ministeri per a la Transició Ecològica continuï recaptant el cànon de les concessions al litoral sense garantir a la vegada el manteniment i la seguretat de les instal·lacions de platja. La situació s’ha agreujat amb la transferència parcial de les competències que el 2022 es va fer a favor de l’Administració, un model que l’Ajuntament creu “fracassat”, ja que “una administració cobra, una altra tramita i no n’hi ha cap que respongui quan sorgeix un problema real”.
De fet, l’Ajuntament de Sant Lluís ha constatat com les plataformes de bany de l’Algar no tenen cap concessió vigent malgrat trobar-se en ple domini públic maritimoterrestre, una situació que no ha canviat encara que hi hagi expedients oberts en aquest sentit corresponents al 1999, 2006 i 2022. L’Ajuntament considera “inacceptable” que els expedients no s’hagin resolt en aquests 25 anys i que ningú no hagi invertit en tot aquest temps en la posada a punt de les estructures.
El president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, ha recollit el malestar dels municipis, i ha aprofitat la recent trobada de presidents a Formentera per manifestar la “preocupació compartida i generalitzada” pel funcionament de Costes a Menorca. Vilafranca s’empara en els casos de Sant Tomàs i l’Algar per denunciar que “els ajuntaments paguen, però després el govern espanyol no respon amb la diligència que Menorca necessita”.
La situació podria empitjorar si, com tem el president insular, Costes duplica el cànon que actualment cobra a canvi d’autoritzar l’ocupació i l’explotació de les concessions a les platges. Vilafranca demana a l’Estat que “no materialitzi la pujada”, que qualifica d’“inacceptable, i més quan no es reinverteixen aquests doblers a Menorca”.