Cos i Ment
Societat02/10/2022

Per què ens costa tant mirar als ulls?

És una de les habilitats socials més importants a l’hora de relacionar-se amb els altres. Descobrim què hi ha al darrere

BarcelonaA la Mònica li costa molt mirar als ulls dels altres. Quan ho fa, sobretot si és durant una estona, se sent vulnerable, com si estigués nua i no tingués cap lloc per protegir-se. Per això aquesta noia, que prefereix l’anonimat, desvia la mirada cada pocs segons quan ha de mantenir una conversa. Sap que hi ha moltes persones que no tenen aquest conflicte intern i que valoren el fet de mantenir converses en què l’intercanvi de mirades sigui mutu. Una interacció en què es transmet l’interès per escoltar i ser escoltat.

Fa uns anys el psicòleg nord-americà Arthur Aron va demostrar en un estudi que mirar fixament als ulls d’un desconegut durant quatre minuts augmentava la intimitat amb aquella persona, així com un sentiment de proximitat i connexió. El cas és que la mirada és un canal de comunicació. Els ulls, que són una de les zones més expressives de la cara, ens proporcionen molta informació a l’hora de comunicar-nos. Activen emocions i desencadenen reaccions que ens poden mobilitzar internament: hi ha mirades que generen confiança, unes altres empatia i, fins i tot, n'hi ha que poden desencadenar amor. Tot depèn de la durada del contacte visual, la intensitat o el moviment dels ulls.

Cargando
No hay anuncios

“En l’àmbit interpersonal, si no mires als ulls transmets molta inseguretat. En canvi, si mires molt fixament, també pot ser molt agressiu”, explica Mari Carmen Aguilera, professora agregada del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació de la Universitat de Barcelona. La psicòloga remarca que saber mirar als ulls és una habilitat social bàsica per relacionar-nos, però que té molts matisos: “Hi ha persones que tenen molta vergonya, que es volen protegir dels altres o fins i tot n’hi ha que no mantenen la mirada precisament per evitar un conflicte”. És com quan saps que, si mires als ulls un desconegut pel carrer que no et transmet gaire seguretat o estableixes una mirada enmig d’una baralla, pots provocar un enfrontament.

Timidesa i dispersió

Però, a grans trets, la majoria de persones que eviten mirar als ulls els seus interlocutors es podrien englobar en uns perfils més concrets. D’una banda, serien les persones tímides o amb falta d’autoestima, sobretot quan es troben amb una persona amb un caràcter dominant i extravertit. També poden ser persones que tenen diagnosticat un trastorn d’ansietat social i que solen evitar judicis de valor dels altres per por que siguin negatius.

Cargando
No hay anuncios

De vegades, l’estat d’ànim també pot jugar una mala passada. No és estrany que, si has estat plorant i tens els ulls vermells, no vulguis mirar els interlocutors perquè no vols mostrar-los l'estat d’ànim. Ja ho diuen, que els ulls són el mirall de l’ànima.

Una altra possible causa podria donar-se en persones que tenen dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense (TDAH). Són les persones a qui els costa focalitzar-se en una única activitat. Per tant, no és que rebutgin mantenir el contacte visual amb els altres, però sí que només el poden mantenir durant poca estona seguida.

Cargando
No hay anuncios

En una altra línia, també podria passar que, segons un estudi fet per la Universitat de Kyoto, al Japó, hi hagi persones a qui els costi mantenir una conversa mentre mantenen el contacte visual. Això pot passar perquè, segons els científics, el cervell activa els mateixos mecanismes quan pensem què direm durant un diàleg que quan fem contacte amb la mirada de qui tenim al davant. En altres paraules, hi ha persones que no poden combinar les dues tasques de pensar les paraules correctes que volen dir mentre se centren en la cara de l’interlocutor. Això fa que acabin desviant la mirada cap a altres espais i no mantinguin el contacte visual durant gaire temps.

Camuflar mentides

Esclar que, si ens posem a malpensar, hi ha l’opció que, segons un article publicat al Journal of Nonverbal Behavior, si establim un contacte visual de manera deliberada, també estigui indicant que enganyem o diem una mentida. L’explicació que es dona a l’estudi és que les persones que menteixen miren fixament als ulls amb l’objectiu de semblar més convincents i observar l’interlocutor per comprovar que se’ls creu.

Cargando
No hay anuncios

Sigui com sigui, la pregunta és: ¿com ho podem fer per mirar als ulls sense sentir vergonya o sense que resulti massa intimidant per a l’altra persona? En aquest segon cas, un dels consells dels experts és no mantenir la mirada més temps del que es necessita per identificar el color dels ulls de qui tenim al davant. Per a les persones tímides, un truc és fixar la mirada a l’entrecella, perquè no requereix gaire esforç i contribueix a fer que l’altre es pensi que el mires directament als ulls.