“Córrer és molt honest: si estàs fort, guanyes”

PalmaAl 26 anys, Bel Calero (Santa Margalida, 1989) es va trencar el peroné. La lesió va posar fi a la seva carrera com a futbolista, esport on es va iniciar amb només cinc anys. “Varen ser vint anys de futbol”, fa la suma, rememorant una etapa amb llums i ombres. Calero havia debutat a Primera Divisió, però mai s’havia pogut guanyar la vida amb l’esport. “Havia de complementar-ho amb una feina que em permetés entrenar: monitora, socorrista...”, enumera. L’accident la va dur a prendre una decisió que feia temps que li rondava el cap. Va deixar el futbol i es va enfocar professionalment en l’àmbit de la rehabilitació i la docència.

Muntanya Pel camí, Calero havia de recuperar la salut al turmell, i li varen recomanar córrer pels voltants del castell de Bellver. Aquest va ser el germen d’una nova passió: les curses de muntanya. Des que el 2015 es va presentar a la seva primera cursa a Mallorca, no ha aturat de guanyar títols. Ha estat campiona de les Balears en totes les modalitats i subcampiona d’Espanya de trail. Enguany, a més, ha impulsat la creació del Club Esportiu Murbac, a Santa Margalida. “El futbol m’ha ensenyat el valor del grup; les curses de muntanya, l’autoconeixement i l’autosuperació”, reflexiona. “Córrer és molt honest: si estàs fort, guanyes”. afegeix Calero, que es defineix com una persona “molt competitiva”. És un tret imprescindible per arribar a ser esportista d’elit, i el va heretar del seu pare, que era futbolista i va morir fa uns anys. “És qui més trob a faltar, amb qui tenia aquella conversa còmplice, el meu escut als dinars familiars”, explica, i recorda la dura cursa de la marató de Muntanyes d’Artà de 2017, en què es va proclamar campiona de les Balears, com una de les més importants de la seva trajectòria: “Va ser la darrera que mon pare va veure en vida”. 

Maternitat El 2020, va ser mare d’en Pau. Malgrat que sempre havia projectat tenir fills, explica que la maternitat afegeix complicacions a una esportista. “Treure temps per fer feina i entrenar és complex, però, a més, has de disposar de temps per tenir cura dels fills”, apunta Calero, que, a més, és mare fadrina: “La meva família m’ajuda moltíssim, i vaig a entrenar a hores intempestives”. L’embaràs i el postpart la varen apartar de la competició durant 18 mesos. Durant aquest període, va perdre la condició d’esportista d’alt rendiment, perquè li va caducar el permís. “El vaig haver de tornar a recuperar l’any següent”, explica, i defensa que, al seu entendre, s’hauria de “congelar”: “No estàs aturada perquè vulguis, sinó perquè estàs creant vida”. Fonts de la Conselleria d’Esports puntualitzen que es tracta d’un permís que només té tres anys de vigència i no es fa cap tipus d’excepció, tampoc en cas de lesions.

Risc Tot i haver guanyat nombrosos títols, la corredora no ha optat mai per dedicar-se exclusivament a l’atletisme. “Per ser esportista professional has de ser molt valenta”, reflexiona: “Poses el teu cos per obtenir un rendiment econòmic, i en depèn el teu pa”. En el seu cas, sempre s’ha estimat més comptar amb una feina i uns estudis a banda de l’esport: el risc de les lesions –i la perspectiva que li va donar patir-ne una a la vintena– l’han fet optar per la prudència. u