El cop d’estat a Palma: Goded lidera la insurrecció

PalmaComençam amb aquesta pàgina la tercera part de la nostra biografia: La ciutat durant el franquisme. És indubtable que la constitució del primer govern reformista de la II República (1931-1933) va generar fortes tensions. Aquestes es varen accentuar després de la victòria de la coalició d’esquerres del Front Popular a les eleccions del febrer del 36. Malgrat la victòria progressista, a Palma i a la major part dels municipis de la Part Forana va guanyar d’una manera aclaparadora la candidatura de la dreta. Una vegada constituït el nou govern central d’esquerres, presidit per Manuel Azaña, es posaren en marxa un conjunt de mesures polítiques, socials, econòmiques i culturals. Per bé que la intenció d’aquestes decisions era democratitzar i modernitzar el país, ben aviat sorgiren veus opositores que provocarien el deteriorament progressiu del clima polític a tot l’Estat i l’aparició de situacions de violència generalitzada.

Un dels posicionaments opositors més importants estava representat per una branca de l’exèrcit republicà: els africanistes, caps i oficials de l’Exèrcit d’Àfrica que varen operar al Protectorat espanyol del Marroc entre 1909 i 1927. Ben aviat, alts comandaments africanistes com Sanjurjo Sacanell, Queipo de Llano, Franco Bahamonde, Goded Llopis o Millan Astray s’oposaren a les reformes del govern del Front Popular perquè restaven el seu poder polític i econòmic. Per aquest motiu, i amb el suport de civils i polítics conservadors, organitzaren una trama conspiradora que va esclatar el mes de juliol del 1936 i que generà l’inici de la guerra civil espanyola. La insurrecció va triomfar a Mallorca.

Un d’aquests generals africanistes que va encapçalar la insurrecció era Manuel Goded Llopis. Nascut a Puerto Rico el 1882, va viure en primera persona la crisi de la pèrdua de les colònies espanyoles a ultramar. Ja a la Península, va estudiar a l’Escola Superior de Guerra. El 1927 fou ascendit a general de Divisió i ocupà els càrrecs de director general i subsecretari del Ministeri de l’Exèrcit (1930). El febrer de 1935 fou designat comandant militar de Balears en substitució del general Franco. El juny del mateix any deixà Mallorca per ser nomenat director general d’Aeronàutica, al Ministeri de la Guerra. El març del 1936, Goded s’incorporà novament a la comandància militar de les Balears, des d’on va dirigir la conspiració juntament amb el comandant mallorquí i amic de Franco Mateu Torres Bestard.

El 17 de juliol de 1936, els militars rebels s’aixecaren contra el govern de la República. A Mallorca es respirava intranquil·litat. Dia 18, quan la insurrecció estava confirmada, Goded es va reunir amb el governador Civil, Antonio Espina, i una delegació de dirigents republicans. El militar va dir que podia garantir la seguretat de l’illa, unes paraules que preveien la seva lleialtat envers el govern de la República. El diputat socialista Alexandre Jaume era present a la reunió. A la nit se n’anà més tranquil a la casa del Port de Pollença on estiuejava. L’endemà va ser detingut.

El 19 de juliol, Goded incomplí flagrantment la seva paraula i cap a les set del matí va reunir les seves tropes a l’esplanada de la Comandància Militar i va fer que el capità d’infanteria, Ramon Fortuny Truyols, llegís el ban en el qual es declarava l’estat de guerra a les Illes Balears. L’article tercer deia: “Resolt a mantenir inflexiblement la meva autoritat i l’ordre, es passarà per les armes tothom qui intenti, de qualsevol manera, d’obra o de paraula, fer la més mínima resistència al moviment salvador d’Espanya”.

Amb la proclamació del ban de guerra, Goded assumeix el “comandament absolut” de les Balears. Convençut del triomf de l’alçament i abans de partir cap a Barcelona per posar-se al capdavant de la insurrecció, Goded va nomenar Aurelio Díaz de Freijó nou comandant militar i el tinent coronel Luís García Ruiz nou governador civil.

L’arribada, el 20 de juliol, de les notícies del fracàs de l’aixecament a Barcelona va provocar una certa reacció dels sectors populars i d’una part de les forces militars (com el cos de carrabiners). Així, a Palma es va declarar una vaga general, amb una certa incidència en alguns sectors de població i a municipis com sa Pobla, Manacor o Sóller. Però, al cap de pocs dies, aquesta oposició fou eliminada per la intervenció de tropes militars amb l’ajut incondicional de falangistes i requetès d’arreu de l’illa. Per la seva banda, el general Goded fou detingut, jutjat i condemnat per rebel·lió. Fou afusellat el 12 d’agost al castell de Montjuïc.