Els contes filosòfics de Brecht (i II)

PalmaL’experiment és el conte de Brecht protagonitzat pel filòsof Bacon i és un títol molt adient per a un filòsof amb una vocació científica i una actitud sistemàtica d’observació dels fenòmens de la natura. De fet, Brecht presenta Bacon com un estudiós de les ciències naturals i un investigador preocupat per les qüestions pràctiques del camp, que persegueix dominar les forces naturals i inventar coses útils. Simultàniament, mostra la cara més fosca de Bacon, vinculada a una sèrie de decisions cruels, arbitràries i injustes que va prendre mentre exercia el seu càrrec de lord canceller, i que el varen dur a la presó, encara que durant un període breu de temps. Així, Brecht completa el retrat d’un Bacon amb dues cares, conegut mundialment per ser un humanista i filòsof, i també per ser un delinqüent venjatiu i sense escrúpols.

A partir d’aquí, comença la invenció literària de Brecht i passa a descriure la relació de mestratge amb un jove mosset de quadra, entusiasmat per aprendre del filòsof. Sovint intercala comentaris sobre la doctrina utilitarista de Bacon, que presta atenció únicament a allò que té alguna utilitat, i que formula un mètode científic basat en l’observació i l’experimentació que aplica a l’estudi de l’univers i a tot allò que habita la Terra, amb la finalitat d’obtenir coneixements que contribueixin al benestar i la felicitat i el progrés humà. Hi ha un fragment que val la pena citar, perquè reflecteix aquest esperit epocal consistent a no donar res per sabut fins que no s’ha comprovat i demostrat experimentalment, i és aquell que diu: “No era important allò que un creia, sinó allò que un sabia. Es creien massa coses i se’n sabien massa poques”.

Aprenentatge

Brecht es fa ressò del rumor que Bacon era una mala persona i fa que el personatge d’una vella àvia faci arribar aquesta opinió al mosso de quadra. Però aquest no en fa gaire cas i segueix amb atenció les lliçons del seu mestre, fent ràpids progressos. Així, el jove aprèn que les paraules que ha de fer servir han de tenir una correspondència amb objectes materials, que hi ha paraules que és millor no utilitzar perquè no volen dir res, com ‘bo’, ‘dolent’ i ‘lleig’, i que aquestes “paraules descartades”, s’han de reservar pels objectes creats per l’ésser humà amb alguna finalitat precisa. També aprèn que si vol estar a l’alçada del seu mestre, ha d’aprendre a llegir. Malauradament, el procés d’aprenentatge es veu interromput abruptament per la malaltia mortal del seu mestre. Abans d’acabar els dies agonitzant dins la cambra, es produeix un esdeveniment decisiu pel desenvolupament de la història. Resulta que mentre retornaven en trineu d’una visita hivernal, atropellen una gallina que havia fugit d’un corral. Bacon baixa del trineu, s’oblida de la malaltia i el fred i ordena al noi que reculli la gallina, l’esbutzi i la farceixi de neu fins a deixar-la ben plena del tot. El vell filòsof va anticipar la hipòtesi que així la gallina es mantindria fresca i no es descompondria. Per això, encomana al jove que l’informi puntualment de com avança l’experiment. De llavors ençà, el jove es va encarregar de conservar en fred l’au, però el mestre ja no va poder veure el resultat final que era tal com havia predit, perquè va morir abans. I mentre es feia la cerimònia de comiat en honor del seu mestre, el mosset decideix que bullirà l’animal i se’n menjarà una ala, d’aquesta manera pensava demostrar que la carn s’havia conservat en bon estat i no era verinosa.

Els relats descrits sobre Sòcrates, Bruno i Bacon tenen diversos punts en comú. Es tracta d’històries imaginàries i falses, amb un mínim contingut de veritat vinculat a algun esdeveniment biogràfic concret. Curiosament, Brecht elegeix Sòcrates i Bruno com a protagonistes, dos filòsofs condemnats a mort. Potser li va cridar l’atenció la serenitat interior amb la qual acceptaren el trànsit. Es dona també una altra circumstància comuna a la biografia dels tres filòsofs, i és el fet que varen estar a la presó. D’altra banda, els tres filòsofs apareixen enredats en situacions problemàtiques, però còmiques i ridícules, que els empenyen a haver de prendre algun tipus de decisió. En general, les preocupacions derivades de la trama són trivials i impròpies d’un filòsof. En tots els casos, el to narratiu adoptat per l’autor és el mateix, i es caracteritza per ser irònic i paradoxal.

Brecht adopta la personalitat del Senyor Keuner (senyor K.) i protagonitza un conjunt d’històries breus, a través de les quals comparteix les seves idees sobre qüestions filosòfiques, ètiques i morals rellevants. Així, parla de Déu, l’amistat, la responsabilitat, l’amor, l’hospitalitat, la natura, la propietat, l’originalitat, el patriotisme, la justícia, entre d’altres. Es planteja si la creença en Déu canviaria el comportament. La seva conclusió és que si Déu no influeix en la conducta, llavors no té sentit demanar-se per la seva existència. A l’hora d’estimar, procura que la persona estimada se sembli al seu ideal. De la natura, en diu que se l’ha de deixar reposar, que se n’ha de fer un ús moderat. Pensa que la justícia no té sentit si no es resolen les desigualtats socials, i que s’han de denunciar les injustícies. És partidari de fer favors als amics que no impliquin cap sacrifici especial, de ser responsable i compromès, i ser fidel a la paraula donada, malgrat els inconvenients i imprevistos que puguin sorgir.

Retrets o crítiques

En aquest conjunt de contes menors, es refereix als filòsofs en diverses ocasions, la majoria de les vegades per dirigir-los alguna mena de retret o crítica. En general, els acusa de preocupar-se massa per la forma i descuidar el contingut; dels professors de Filosofia, en diu que parlen amb mots confusos i poc clars, i que aquest to impedeix qui els escolta saber quin és l’objectiu del discurs. D’aquí extreu la lliçó que “la saviesa del savi rau en la seva conducta”. Parla de Sòcrates en termes despectius, com un sofista que només sabia que no sabia res, perquè en realitat, no havia estudiat res. Fa referència al filòsof xinès Zhuangzi per elogiar la seva escriptura composta de nombroses citacions, i reconèixer que s’ha de desconfiar de les idees originals, perquè sovint han estat formulades per les ments d’altres persones, i a més afegeix que “mai no hi ha hagut cap idea que no fos filla d’un desig”. I es manifesta favorablement a interrompre les converses que no aporten res raonable.

A més, Brecht transmet algunes lliçons universals extretes de la saviesa oriental a través d’una paràbola de Buda i d’una llegenda sobre l’origen del llibre Daodejing d’aforismes filosòfics del savi Lao Tsé. Així, Buda ens ensenya a abandonar totes les ambicions i els desitjos per assolir un estat d’harmonia i unitat amb totes les coses, equivalent al no-res, i al fet que no tan sols hi ha preguntes sense resposta, sinó que “quan una casa està en flames” ja no és temps de demanar, sinó de passar a l’acció i fer la revolució; mentre que de Lao Tsé, n’extreu les següents lliçons: que fins i tot allò més dur que una pedra pot ser vençut amb insistència, constància i força de voluntat, i que el savi ha de compartir els coneixements adquirits, però que “cal arrancar-li al savi allò que sap”.

Si teniu interès a llegir directament aquestes històries de Brecht les trobareu recollides en el llibre Històries de calendari (Adesiara, 2018).