La contaminació fecal a les platges de les Balears es duplica en un any

PalmaLa contaminació fecal a les platges de les Illes Balears s’ha duplicat durant el 2025 en comparació amb l’any anterior, en un context de davallada progressiva i generalitzada de la qualitat de les aigües de bany. Així ho recull l'Informe Mar Balear 2026, que enguany s’estrena amb el nou capítol Platges, en què s'analitza l'estat i l'evolució d'aquests espais a l'Arxipèlag a partir de tres àmbits clau: la qualitat sanitària de l’aigua de bany, l’ús i la densitat de persones, i la pressió que hi exerceixen les embarcacions fondejades.

El capítol posa de manifest que les platges de les Illes no només pateixen una pèrdua progressiva de qualitat de l’aigua, sinó que també suporten una pressió creixent tant de banyistes com d’embarcacions. Per als experts del projecte de recerca col·laboratiu, és imprescindible estendre el seguiment d’usuaris i d’embarcacions a totes les Illes, ja que ara per ara només es fa a Menorca, amb l’objectiu de millorar la gestió d’aquests espais i garantir tant la conservació dels ecosistemes marins com una experiència segura i satisfactòria per als usuaris.

Les conclusions indiquen que, tot i que els valors generals de qualitat i ús es mantenen dins els paràmetres habituals, la tendència és d’empitjorament pel que fa a la qualitat de l’aigua i d’augment de la pressió humana i nàutica.

Qualitat de les aigües de bany a les Balears

Segons l’informe, des del 2010 ha disminuït el percentatge d’aigües amb qualificació excel·lent i ha augmentat el de qualitat bona. A més, de manera sistemàtica, les platges urbanes presenten resultats pitjors pel que fa a la qualitat de l’aigua.

El 2025, un 70% de les platges de les Illes varen obtenir una qualificació excel·lent. Formentera i Menorca són les illes amb millor qualitat de les aigües de bany, amb puntuacions d’excel·lent al 100% i al 80% de les platges, respectivament.

Eivissa és l’illa amb més punts per davall de l’excel·lent, amb un 32% de qualitat bona i un 5% de suficient. Tots els punts amb qualitat insuficient es varen localitzar a Mallorca, concretament a Albercuix (Pollença) i a Cala Egos (Santanyí).

D’altra banda, el nombre d’incidències per contaminació microbiològica s’ha duplicat el 2025 respecte del 2024, en passar de 46 a 92. D’aquestes, 20 varen comportar la prohibició del bany i 72 una recomanació de no banyar-s’hi.

Els municipis més afectats per aquests episodis de contaminació fecal varen ser Sóller, Santanyí, Calvià i Ciutadella.

Entre el 2020 i el 2025 s’han registrat 396 incidències: 313 recomanacions de no bany, 82 prohibicions i una en què l’aigua va tornar a ser declarada apta. Un total d’11 municipis –entre els quals Santanyí, Calvià, Palma, Ciutadella i Alcúdia– han tingut incidències tots els anys del període analitzat.

L’informe recorda que els mostrejos de coliformes només es fan durant l’estiu, coincidint amb la temporada alta turística, fet que deixa fora del sistema oficial de control la qualitat de l’aigua la resta de l’any.

Més pressió a les platges de Menorca

El litoral és el principal recurs turístic de les Balears i, durant l’estiu, concentra una elevada afluència d’usuaris a les platges. Tot i això, Menorca és l’única illa que disposa de dades sistemàtiques sobre la pressió humana i nàutica.

Entre el 2018 i el 2024, el nombre d’usuaris a les platges menorquines ha augmentat un 10%, i el percentatge de platges que superen els 1.000 usuaris diaris ha passat del 14% al 17%.

Els anys 2023 i 2024, les platges urbanes concentren més usuaris que les verges i són també les que disposen de menys espai per banyista. El 2024, un 17% de les platges presentaven densitats molt elevades, amb menys de 5 metres quadrats per usuari, una superfície considerada insuficient.

Pel que fa a la capacitat de càrrega, des del 2018 gairebé sempre se supera el límit òptim del 100%. El 2024, un 36% de les platges varen superar aquest llindar, sobretot platges verges amb serveis. Algunes arriben a xifres extremes, com Macarelleta (575%), Cala Turqueta (424%) i Cala Mitjana (371%).

Augment d’embarcacions fondejades

L’informe també constata un augment sostingut de les embarcacions fondejades a les platges de Menorca. En els darrers cinc anys, el nombre d’embarcacions diàries durant la temporada d’estiu ha crescut un 48%.

Entre el 2018 i el 2023, la mitjana d’embarcacions diàries a les platges verges amb serveis ha augmentat un 68%, amb una mitjana de 26,4 embarcacions diàries el 2024. El nombre màxim registrat va ser de 142 embarcacions en una sola platja el 2023.

L’Informe Mar Balear adverteix que aquest augment, probablement impulsat per l’oferta turística de lloguer d’embarcacions recreatives, comporta riscos ambientals, com la destrucció d’hàbitats per les àncores, la contaminació de les aigües i l’increment del renou submarí.

Per als investigadors, disposar d’informació detallada sobre les embarcacions fondejades és clau per avaluar la pressió nàutica, estudiar-ne els impactes sobre els ecosistemes marins i establir mesures que garanteixin tant la seguretat dels usuaris com la conservació dels espais naturals.