El consum d’aigua creix a Menorca amb les reserves més baixes de les Balears

PalmaNo hi ha prou aigua per a tothom. Més encara a Maó, on l’Ajuntament ha decidit avançar les restriccions habituals d’aquests darrers estius. Ja es prohibeix a la ciutat que empreses i establiments facin net cotxes al carrer i que els particulars puguin netejar les barques i regar els jardins. Els creuers tampoc poden ja recarregar aigua al port. Tot i així, bona part de l’aigua que se serveix a la població continua sense ser potable i es mescla amb la provinent d’altres pous, fins i tot de fora del municipi, per poder garantir-ne almenys la quantitat, que no la qualitat, que es necessita.

Ni les successives campanyes de conscienciació, ni el major ús de la dessalinitzadora de Ciutadella, ni la implantació de sistemes digitals de control i detecció de fuites han donat, per ara, l’efecte esperat a Menorca. Les reserves hídriques estan, a l’inici de la temporada, només al 43% de la capacitat, vuit punts per davall del mes d’abril del 2025, el nivell més baix de les Balears.

Les dades donades a conèixer recentment per l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam) constaten, així mateix, que, lluny de reduir-se, tant el consum com la distribució d’aigua a través de les xarxes municipals torna a repuntar a l’alça a l’illa. Una tendència que es manté i que ha marcat el 2025 el major registre conegut a Menorca dels darrers 20 anys, 12.925.193 metres cúbics, només superats pels 13.145.157 que es registraren el 2006. El consum urbà, que suposa poc més de la meitat (6.894.407 metres cúbics), és el més alt en 20 anys, mentre que el de les urbanitzacions, 5.805.979 metres cúbics, tampoc era tan elevat des del 2019, abans de la pandèmia. De fet, encara que les urbanitzacions només concentren el 18% de la població censada a l’illa, el creixement del darrer any constata que ja reben el 45,7% del cabdal que s’extreu del subsol per a usos urbans. L’estacionalitat del consum és tan forta que a l’agost s’abasteix el triple d’aigua que al febrer.

Ciutadella, el que més en consumeix

Ciutadella, el municipi menorquí amb més població, més territori i més places turístiques, és també el que concentra un major consum d’aigua de l’illa, al voltant d’un 37,5%. És més del doble que Maó, que en consumeix el 18%, i el triple que els altres dos municipis més turístics, es Mercadal i Sant Lluís, amb el 14 i l’11%, respectivament. El creixement del consum ha estat molt important en els darrers anys en municipis com es Mercadal, que han subministrat un 15% més d’aigua que no el 2024. En total, 1,8 milions de metres cúbics més que un any enrere. També Ciutadella i Alaior han consumit més aigua, ben al contrari dels municipis del Llevant de Menorca, on el consum ha baixat.

L’Obsam crida l’atenció en el seu darrer informe sobre aquest increment que es registra des de fa tres anys i que romp una tendència a la baixa que se seguia sense excepció a Menorca des del 2014. Un fet que atribuïa també a l’efecte de les noves plantes de gestió de l’aigua: la dessalinitzadora de Ciutadella, en funcionament des del 2019, i les desnitrificadores que Maó i es Castell posaren en marxa el 2017. Les dades tenen en compte tant el consum domèstic com l’industrial i turístic. Però també es fa una distinció entre la font d’extracció, i en aquest cas sí que les dades són més positives. El simple fet d’emprar aigua dessalada ha ajudat a reduir l’extracció dels aqüífers, que és més baixa que ara fa 25 anys. Si el 1999 es treien dels pous i les reserves hídriques 12.444.642 metres cúbics, ara només se n’aprofiten 11.669.923. Una xifra significativa si es té en compte que la població estacional a la qual ara se serveix pràcticament duplica la que hi havia fa un quart de segle. En conseqüència, també ha baixat a mínims històrics el consum d’aigua per càpita de la població de fet, resident i turística. Si fa 25 anys cada persona consumia de mitjana 363 litres d’aigua diaris, ara se’n comptabilitzen 273 per cap, per damunt encara del que es recomana.

L’extracció directament dels aqüífers s’haurà de reduir més en els pròxims anys. Hi pot ajudar, almenys a Ciutadella, un major ús de la planta dessalinitzadora que, set anys després de la posada en marxa, encara s’empra només en un terç de la seva capacitat. L’Ajuntament compra al Govern 1,3 hectòmetres cúbics d’aigua a l’any quan la planta en pot arribar a produir 3,5.

La Direcció General de Recursos Hídrics demana a l’Ajuntament de Ciutadella que n’adquireixi més per tal de dependre més de l’aigua dessalada i així fer descansar en major mesura els aqüífers. La mesura, que aquest mateix estiu s’utilitzarà per tornar a servir aigua potable als nuclis de la Caleta, Cala Blanca i Santandria, al sud, també resulta necessària per poder autoritzar el creixement de població previst al nou Pla General del municipi, que fa quasi deu anys que està bloquejat per aquest motiu.

Altres poblacions, com es Migjorn Gran, han aconseguit reduir notablement les fuites d’aigua, que fins fa poc provocaven pèrdues a la xarxa superiors al 30% en molts trams. Ara, però, el Consistori està a punt d’instal·lar un sistema intel·ligent de control de les fuites i és l’únic de tot Menorca que ha aprovat un projecte pioner, a tall de full de ruta, per tal d’aprofitar en el futur l’aigua regenerada de la depuradora per regar carrers, jardins i zones públiques del poble i Sant Tomàs. El cost de les actuacions necessàries, incloent-hi la construcció de dos nous dipòsits, es calcula en quasi un milió i mig d’euros.