Sis mesures per salvar el territori

PalmaCada vegada que el PP arriba al Govern, es repeteix la mateixa seqüència de fets. Després de la victòria dels populars el maig de 2023, els hotelers no varen tardar ni 24 hores a dir que el conseller de Turisme del Pacte, per molt que durant els darrers anys s’ha aprovat un creixement de places generalitzat per llei, era “el pitjor de la història”. I constructors i promotors varen córrer a reunir-se amb els nous dirigents per repetir un lament habitual:hi ha massa normes, massa tècnics que intervenen, i, sobretot, massa restriccions que dificulten mantenir el ritme de la construcció i, sobretot, la rendibilitat que el sector voldria.

Després de mesos de reflexió i de sospesar la possibilitat de fer servir el decret llei, l’Executiu conservador ha decidit queelaborarà no una, sinó dues lleis noves –de moment, avantprojectes– per respondre a les demandes de determinats sectors de la societat: una d’urbanisme i una altra de territori. La d’urbanisme ja espera propostes mitjançant la consulta pública prèvia. I la d’ordenació del territori, segons ha confirmat l’Executiu a l’ARABalears, encetarà aquest camí les properes setmanes. Mentre uns volen més celeritat i que no s’aturi la formigonera, una part de la població vol aprofitar per reclamar un canvi definitiu en el model de consum de territori per no hipotecar el futur. Com haurien de ser aquestes lleis que se sotmeten a consulta pública?

Revisió del límit de creixement

La població de les Illes podria superar els dos milions amb la normativa actual

No hi ha una xifra clara de quantes persones més podrien arribar a conviure a les Illes amb l’actual planejament urbanístic, però l’estudi de sòl vacant de 2015 arribava als 600.000 nous habitants, xifra que el Pacte ha reduït els darrers anys. Però, segons la presidenta del GOB, Margalida Ramis, “poden ser molts més”. “Si sumam totes les capacitats de creixement previstes, se superaran de molt els dos milions d’habitants. Realment volem viure així?Les noves lleis han de reduir dràsticament la capacitat de creixement”, assegura. Per la seva banda, la directora general de l’Associació de Constructors de les Balears, Sandra Verger, admet que “és important aplicar filtres ambientals al model urbanístic”. “Som conscients que és fonamental, però necessitam una simplificació normativa que ara no hi és, i fer qualsevol projecte esdevé una odissea”, considera. La portaveu del GEN-GOB, Neus Prats, ho té clar pel que fa a les Pitiüses: “Cal aprovar el creixement zero”, etziba. “Sabem que el PP té la història que té, però vist també el que ha fet l’esquerra, potser ens sorprenen positivament”, afegeix.

El camp no és per fer-hi xalets

El sòl rústic ha patit una proliferació de construccions i activitats d’oci

La superfície que ocupen els xalets visats el 2023 a Mallorca va triplicar la dels habitatges plurifamiliars. Les dades del Col·legi d’Aparelladors de Mallorca són extrapolables a la resta d’illes, on els xalets han esdevingut la gran aposta del sector. “No resolen el problema de l’habitatge, són un negoci d’uns quants, que, a més, fa pujar els preus de tot plegat. És una economia de luxe, aliena a les Illes, que no ens deixa res més que les conseqüències negatives”, diu Neus Prats. Els ecologistes coincideixen en el fet que s’han de mantenir, i fins i tot reduir, les grandàries actuals dels xalets (un volum màxim de 900 metres cúbics) i “s’han de prohibir les piscines”, remata Margalida Ramis. A més, demanen que només es puguin fer en sòl urbà, i que al rústic s’apliqui el model menorquí, on des de 2003 no es pot edificar res llevat de construccions agràries. “O, com a mínim, que pugi la parcel·la mínima fins als 30.000 metres quadrats”, afirma la presidenta del GOB, qui recorda que “el camp és per al sector primari, no per a camps de golf”.

Desclassificar és una opció?

Els tècnics asseguren que sí, abans de la consolidació dels drets especulatius

Després de la demolidora sentència del Suprem que obligarà el Govern a pagar 96 milions d’euros a Matias Khün per no haver pogut desenvolupar Muleta quan ja s’havia classificat com a urbanitzable, la pregunta és si es tornaran a veure mesures desclassificatòries en el territori balear. Cal tenir en compte que “hi ha milers i milers de metres quadrats de sòl urbà i urbanitzable, bona part encara fruit de plans generals molt desenvolupistes que no ha interessat revisar”, admet un alt funcionari expert en urbanisme que prefereix no ser identificat. “Es pot, però senzillament s’ha de fer bé, motivadament, i sempre abans que el promotor consolidi els drets”, explica. “Una nova llei d’ordenació del territori ha de desclassificar sòls urbans i urbanitzables i recuperar propostes de corredors verds dels redactors del Pla Territorial de Mallorca, que es varen vetar en el seu moment”, diu Margalida Ramis. “No volem creixement a tot preu, ni molt menys, però sí un pacte a escala autonòmica en aquesta matèria tan important. Si en un lloc es dibuixa un creixement, idò no es pot anar endavant i enrere durant anys. I si s’acorda que no, idò no, això és tot. Però no hi ha manera”, assenyala Sandra Verger.

Normes més clares

Una part de la simplificació es farà per decret i una altra, amb les noves lleis

Un alt funcionari especialitzat en urbanisme i territori explica que “els governs van afegint normes, retoquen parcialment les anteriors i se superposen competències”. “És una bogeria. I un bon model territorial implica simplificar. No sé si ho veurem, però sembla que s’intentarà”, assegura. En aquest sentit, hi coincideix la directora de l’Associació de Constructors, per a qui “no és normal que la tramitació d’un desenvolupament urbanístic pugui durar fins a 15 anys”. “Es demanen informes idèntics per part d’administracions diferents, és exagerat”, assenyala. “Se’ns atribueix un suposat paper de lobby per construir més, mentre que el que nosaltres volem són regles clares. Esperam que el decret llei de simplificació administrativa també ajudi en aquest sentit, juntament amb la nova llei d’urbanisme”, afegeix Verger.

El límit que posa l’aigua

L’Executiu confirma que serà un dels elements clau de les noves normes

La situació dels aqüífers de les Illes és greu. Alguns d’ells, els costaners, estan completament salinitzats perquè s’ha tret més aigua de la que es podia treure. Hi ha milers de pous il·legals, que també perjudiquen aquest recurs fonamental. Els ecologistes ho tenen clar:“Estam en situació de risc, i ens hem cregut que podem fabricar l’aigua, com si féssim màgia. El consum energètic i la contaminació que provoca una dessaladora és del tot insostenible”, recorda Neus Prats. “L’aigua ha de marcar el límit del creixement”, sentencia. Una font del Govern confirma a l’ARABalears que “aquest serà un element clau en la nova normativa territorial”. També la depuració i la resta de serveis han de ser un factor limitant, segons els experts.“Encara estam tramitant xalets a zones que no tenen clavegueram, quan fa 30 anys que és obligatori”, diu Macià Blázquez, geògraf i membre de la Comissió d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell de Mallorca.

El perill dels ajuntaments

Sovint no actualitzen planejaments per no haver de complir normes noves

Selva, Ariany, Lloret i Búger no han estat capaços d’aprovar els instruments de planificació urbanística que preveu la llei des del 1975 i no s’han adaptat a les normatives obligatòries. És només un exemple, que es pot completar amb el fet que bona part dels municipis no han aprovat encara el catàleg obligatori per protegir patrimoni. “No pot ser que molts ajuntaments tinguin planejaments obsolets per no complir normatives més restrictives. A més, hi ha dispersió de models en funció del municipi, i en aquest sentit també es podria unificar més”, reclama Verger.