El Consell de Mallorca ha tomat més de 800 cases il·legals en rústic en vuit anys, un 10% a Algaida
Les construccions il·legals que han prescrit es poden legalitzar gràcies a l'amnistia de Prohens, tot i no tenir la parcel·la mínima
PalmaAlgaida és el municipi de Mallorca que dona més feina a l'Agència de Defensa del Territori de Mallorca (ADTM) amb 103 actuacions en vuit anys al sòl rústic, principalment demolicions. Es tracta de cases i altres construccions il·legals al camp que han obligat l'organisme del Consell a intervenir per restablir la legalitat i acabar amb les edificacions sense permís.
Les dades corresponen a l'informe que ha elaborat l'ADTM per al període 2017-2024 i retraten els municipis on més indisciplina urbanística hi ha. El segon classificat és Marratxí, amb 76 actuacions, i el tercer municipi més infractor és Felanitx, amb 63 expedients de demolició executats els darrers vuit anys. Pollença, Artà, Montuïri, Selva i Andratx també estan per damunt de les 30 actuacions de restabliment de la legalitat a càrrec de l'ADT.
En aquest període, s'han executat 841 demolicions o restabliments amb una mitjana superior a les 100 anuals, segons les xifres de l'ADT. Els municipis on més s'ha actuat és on aquest organisme ja exerceix les competències en matèria de disciplina urbanística, perquè una part cada vegada més important dels ajuntaments mallorquins han cedit la disciplina urbanística a aquest organisme del Consell.
Dècades de caos
"Durant dècades això va ser un desastre, tothom feia el que volia, i els polítics, del color que fos, no s'hi enfrontaven. Posar ordre llevava vots i era un festival. A poc a poc, els ajuntaments hem anat passant les competències i ara quan t'arriba la carteta ja no pots agafar el batle pel carrer i plorar-li perquè ell no hi pot fer res. Ha estat un canvi monumental", admet una font consultada per l'ARA Balears i que treballa com a tècnic d'Urbanisme a un ajuntament.
Els responsables de l'ADT expliquen en la seva memòria que "més del 90% de les obres il·legals detectades en el sòl rústic de Mallorca són obres que no es poden legalitzar perquè incompleixen la normativa urbanística aplicable, per la qual cosa l'Administració està obligada per llei a dur a terme les actuacions necessàries perquè siguin demolides i els terrenys recuperin el seu estat anterior".
També dins sòl protegit
A finals de 2024, l'ADT va posar en marxa un expedient –no va ser l'únic l'any passat– per a un xalet en sòl rústic protegit. Aquest expedient d'infracció urbanística denunciava concretament un habitatge de 100 m² amb piscina, "construït sense llicència urbanística en sòl rústic protegit (Àrea Rural d'interès Paisatgístic-ARIP), en una finca rústica que té únicament 8.600 m2, quan la parcel·la mínima per construir un habitatge unifamiliar en ARIP a Mallorca és de 50.000 m²", segons figura a la denúncia.
Les construccions que s'aixequen damunt una parcel·la que no té l'extensió mínima que estableix la llei (14.000 m² en rústic comú, i 50.000 en ARIP) són il·legalitzables, i l'únic que pot fer l'autoritat és encetar el procediment per instar-ne la demolició. "Aquestes obres no es podien executar en compliment de la normativa urbanística que sí que compleixen la gran majoria de ciutadans. Són obres no legalitzables", va dir l'ADT a l'inici de l'expedient, que actualment es tramita amb una proposta de multa de 553.000 euros.
L'amnistia de Prohens
En canvi, si l'edificació no té cap expedient en vigor, perquè hagi prescrit l'acció municipal o mai no s'hagi denunciat, "es podrà legalitzar, gràcies a la Llei de simplificació", explica el tècnic municipal consultat per l'ARA Balears, qui recorda que és possible "encara que no tinguin la parcel·la mínima, un requisit que incomprensiblement ha obviat el Govern. No és el mateix fer una casa il·legal on sí que es podia fer, que fer-la on tècnicament no és admissible", conclou la font.
Hi ha hagut casos, principalment als municipis que no tenen cedides les competències a l'ADT, d'aixecar expedients que, més que un objectiu sancionador, tenen la intenció d'evitar l'actuació supramunicipal del Consell. "És un clàssic. Al nostre Ajuntament no ha passat perquè fa molts anys que es varen cedir les competències, però n'hi ha que ho fan. Aixequen l'expedient, eviten que l'ADT hi entri –hi pot entrar si l'ajuntament no fa res– i després deixen morir l'expedient, que caduca. Avui dia moltes d'aquestes cases es podran legalitzar", explica el tècnic.