El Consell de Mallorca expropiarà el castell d'Alaró

Aquest dijous el Consell de Mallorca ha fet la primera passa per expropiar el castell d'Alaró amb la intenció de crear-hi un equipament d'interpretació històrica, arqueològica i paisatgística. Ho fa gràcies a la modificació del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), que inclou una disposició addicional que permet l'expropiació d'aquest monument d'acord amb les lleis d'Ordenació Territorial i de Patrimoni Històric de les Balears.

En concret, la citada disposició addicional del PTIM qualifica el castell d'Alaró –que ja està declarat Bé d'Interès Cultural (BIC)– com a "sistema general supramunicipal en sòl rústic" la finalitat del qual és "la protecció del valor patrimonial, històric, arqueològic, natural i paisatgístic del lloc" i que ha de destinar-se a la "conservació, restauració, interpretació i gaudi dels valors".

Aquesta qualificació, aprofundeix el punt, "suposa la declaració d'utilitat pública a l'efecte del que es preveu a la legislació sobre expropiació forçosa" sense perjudici que aquesta pugui dur-se a terme "per interès social".

Per la seva banda, el conseller insular de Territori, Mobilitat i Infraestructures ha explicat que amb l'aprovació de la modificació del PTIM s'ha fet "una primera passa perquè el castell d'Alaró sigui de tots els mallorquins". De la mateixa manera, ha recalcat que s'ha obert la "possibilitat d'adquirir un monument emblemàtic per a Mallorca, que actualment està en un seriós perill de degradació". També ha dit que l'expropiació es farà "conforme al que dicta la llei i sempre amb els informes tècnics pertinents".

Parcs fotovoltaics

Més enllà d'aquesta disposició addicional, la modificació del PTIM, que aquest dijous s'ha aprovat aprovat inicialment en el ple de la institució insular, –ara s'obrirà un procés d'al·legacions abans de tornar al ple per al vistiplau definitiu– se centra en la zonificació dels parcs fotovoltaics de fins a quatre hectàrees en sòl rústic.

El nou text, segons va explicar Rubio la setmana passada, reduirà unes 9.700 hectàrees l'àrea disponible per fer aquestes instal·lacions, i eliminarà aquelles que reben subvencions de la Política Agrària Comuna (PAC). D'aquesta manera, el sòl habilitat per a aquests parcs es quedarà en 16.638 hectàrees.

El Pla Territorial també inclourà criteris paisatgístics per a aquestes instal·lacions que no podran tenir una altura superior als quatre metres i hauran d'estar situades a almenys 500 metres de distància dels nuclis urbans, entre altres qüestions. Més enllà dels fotovoltaics, va subratllar Rubio, el text també regula la instal·lació de parcs eòlics, de biomassa o d'autoconsum compartit o col·lectiu.

El document sotmès aquest dijous a votació també inclou una instrucció tècnica per corregir 17 errors "de molt de calat" que s'han detectat en la tercera modificació del PTIM i evitar així "conflictes d'inseguretat jurídica i territorial", ha assenyalat el Consell.

Entre ells, l'absència d'una delimitació del domini públic maritimoterrestre en els plans i de les servituds de trànsit o protecció de costes i la reconversió de les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI) en sòl rústic comú. També, ha detallat la institució insular, s'amplia el port d'Alcúdia i es modifiquen zones urbanes consolidades dels planejaments urbans dels municipis.

Per la seva banda, la portaveu de la plataforma 'Renovables sí, però així no!', Margalida Rosselló, ha demanat que no s'aprovi aquesta modificació perquè, segons ha assegurat, "no hi ha hagut una coordinació entre el Consell i el Govern". La institució insular regula els parcs fotovoltaics de fins a quatre hectàrees de grandària, mentre que l'Executiu se n'encarrega de la gestió de la resta.

Rosselló també ha criticat aquest fet i ha dit que la planificació dels parcs fotovoltaics que ha fet la institució insular "només fa referència a les centrals fotovoltaiques de fins a quatre hectàrees, però no a totes les altres més grans, que representen la majoria de sol·licituds que es presenten". "No es pot utilitzar el sòl rústic per a usos industrials".

D'aquesta manera, Rosselló ha apuntat que les plaques solars s'han de situar en sòl industrial, a les zones degradades, a les zones urbanes i als edificis públics.