Condemnen el Govern a pagar 63 milions d'euros per aturar la urbanització Muleta II de Sóller
L'Executiu ja ha informat que recorrerà la condemna
PalmaLa Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha condemnat el Govern balear a pagar una indemnització de 63.533.374,48 euros a l'entitat Birdie Son Vida SL per aturar la urbanització de Muleta II de Sóller. Segons el TSJIB, l'Executiu va incomplir un acord que reconeixia la qualificació del sòl urbà dels terrenys. L'Executiu balear ja ha informat que recorrerà la condemna.
El litigi parteix del 2010, quan Birdie Son Vida va presentar davant la Sala un recurs contenciós administratiu contra la desestimació presumpta de la reclamació de responsabilitat patrimonial interposada contra el Govern. Aquesta va ser conseqüència de la Llei 4/2008 del 14 de maig, que va determinar la desclassificació de la urbanització Muleta II de Sóller, que va passar a ser sòl rústic protegit.
Ara bé, durant la tramitació del procediment contenciós administratiu, el Decret Llei 2/2012 del 12 de febrer va donar el vistiplau a tornar els terrenys a la seva qualificació com a sòl urbà. Més tard, la Llei CAIB 7/2012 es va aprovar en el mateix sentit. D'acord amb aquesta normativa, els perits designats judicialment van assenyalar que els terrenys complien amb tots els requisits requerits per ser qualificats novament com a sòl urbà.
Posteriorment, el juliol del 2013, la part actora i el Govern van comunicar a la Sala Contenciosa del TSJIB que havien arribat a un acord transaccional, en el qual van manifestar que el plet quedava sense objecte en tornar a tenir la consideració de sòl urbà els terrenys compresos a la urbanització Crossa II de Sóller d'acord amb la Llei 7/2012. En aquest acord –aprovat i validat per la Sala– l'entitat Birdie Son Vida va fer constar que es reservava el dret a iniciar una nova reclamació patrimonial derivat d'acte administratiu enfront de la Llei 7/2012.
PGOU de Sóller
L'entitat demandant va promoure la modificació del PGOU de Sóller amb la finalitat que inclogués la condició de sòl urbà d'aquests terrenys, d'acord amb la Llei 7/2012 i davant la desestimació d'aquesta pretensió va presentar un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Sóller. Amb l'aprovació del Decret llei 1/2016 del Govern la qualificació com a sòl urbà dels terrenys de Crossa II va quedar suspesa, i amb l'aprovació de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'Urbanisme de Balears, els terrenys van tornar a ser classificats com a sòl rústic protegit amb la categoria ARIP.
Finalment, l'entitat Birdie Son Vida va promoure incident d'impossibilitat d'execució contra l'acte d'homologació de l'acord transaccional del 2013, a l'empara de l'article 105 i 113 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa (LJCA). El Govern s'hi va oposar i la Sala ha estimat les pretensions de la part actora. Segons els magistrats, l'article 113 de la LJCA preveu que les parts poden instar a l'execució forçosa de l'acord transaccional en cas d'incompliment de les obligacions derivades de l'acord.
Incompliment del compromís
El Tribunal explica que el Decret llei del Govern 1/2016, acordant la suspensió de la Llei que facultava el reconeixement de sòl urbà, constitueix incompliment que es desprèn d'aquell compromís transaccional. "Bé sigui perquè l'Administració demandada no ha complert l'acord després del requeriment de l'article 113 LJCA –al qual la CAIB ha renunciat per innecessari en escrit de 12 d'agost del 2012–, o bé perquè aquest compliment no li és possible perquè la Llei 12/2017, de 29 de desembre li ho impedeix, tots dos supòsits recondueixen a la indemnització de danys i perjudicis a favor de la part recurrent i a càrrec de l'administració que ha incomplert, o no pot complir per causa legal, l'acord transaccional", assenyala el Tribunal.
D'altra banda, la Sala destaca l'obligació de l'Administració demandada de no fer actuacions que desvirtuassin l'objecte de l'acord transaccional o el deixassin sense causa. En definitiva, els magistrats dictaminen que la part actora té dret a la indemnització que es deriva de l'incompliment de l'altra. En concret, la part que promou l'incident va sol·licitar una indemnització de 63,5 milions d'euros més interessos des del maig del 2009 sobre la base d'un informe pericial; i en la seva resolució, el Tribunal fixa la indemnització en la quantitat assenyalada per l'informe judicial.
