Clam dels metges contra les asseguradores: tarifes “molt dolentes” i un model 'low cost' insostenible

PalmaEl Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) ha fet públic un estudi sobre la situació de la sanitat privada a les Balears, que constata un malestar sostingut entre els professionals del sector. Segons ha explicat el president de l’entitat, Carles Recasens, la iniciativa neix arran de les queixes que, “des de fa molt de temps”, traslladen els metges que treballen en l’àmbit privat per les condicions i el tracte que reben de les asseguradores. A les Balears hi ha aproximadament 3.000 metges que fan feina a la sanitat privada, una xifra que representa prop del 50% del col·lectiu mèdic. L’enquesta elaborada pel COMIB ha estat contestada per 236 col·legiats. D’aquests, només 9 exerceixen exclusivament a la sanitat pública; 111 ofereixen assistència mixta —pública i privada— i 111 treballen únicament en el sector privat.

Els resultats dibuixen un diagnòstic clar: 123 dels enquestats consideren que el sistema sanitari privat no és sostenible en les condicions actuals. El 90% afirma que les asseguradores no afavoreixen la qualitat assistencial; el 87% qualifica les tarifes aplicades de dolentes o molt dolentes; el 85% denuncia l’impacte negatiu del model low cost, i el 77,9% es declara insatisfet o molt insatisfet amb la situació. Cap dels participants valora com a suficient la relació metge-asseguradora.

Segons Recasens, el malestar respon principalment a una pèrdua d’independència i autonomia professional i a unes retribucions que molts facultatius consideren “indignes i míseres”. Els honoraris per consulta poden oscil·lar entre els 8 i els 14 euros, en funció de l’entitat i el procediment. “La gent paga més per contractar un servei de televisió”, ha comparat el president del COMIB per evidenciar el que considera una desvalorització de l’acte mèdic.

De professió liberal a model dependent

El Col·legi sosté que la professió mèdica, tradicionalment liberal –com la d’advocat–, s’ha anat transformant en una activitat dependent de grans grups hospitalaris i asseguradores. Si abans era el metge qui podia negociar amb quines entitats treballava, ara, segons Recasens, “és l’asseguradora qui imposa els barems, què es pot fer i amb quin instrumental”.

El sistema de pagament es basa en la facturació per procediment: el metge factura a l’entitat asseguradora, però actualment ho fa a través de les corporacions hospitalàries, quan abans la relació era directa. Aquest canvi, segons el COMIB, ha reduït la capacitat de negociació individual i ha consolidat un model en què les condicions venen marcades per les grans estructures empresarials. A més, el pacient queda vinculat al quadre mèdic que fixa l’asseguradora, fet que limita la capacitat real d’elecció i reforça el paper central de les entitats en l’organització de l’assistència. Pel que fa a la valoració de les companyies, Sanitas és l’asseguradora més ben considerada pels enquestats, seguida de lluny per Axa. A l’altra banda, Asisa és la pitjor valorada amb diferència, seguida d’Adeslas.

Un dels punts centrals de la crítica és l’expansió de pòlisses low cost, amb preus baixos que, segons el Col·legi, no reflecteixen el cost real d’una assistència de qualitat. El 85% dels metges enquestats considera que aquest model té un impacte negatiu. Recasens ha advertit que moltes d’aquestes pòlisses ofereixen cobertures bàsiques i poden generar expectatives que després no es corresponen amb la realitat assistencial. “El que la població contracta repercuteix directament en la seva salut”, ha remarcat.

L’estudi també apunta que les llistes d’espera, que durant anys s’associaven sobretot a la sanitat pública, s’han estès a la privada. Especialitats com Digestiu o Ginecologia acumulen demores, i és cada vegada més habitual que el pacient assegurat hagi d’esperar per accedir a l’especialista. Segons el COMIB, això evidencia una tensió estructural que no és exclusiva d’una entitat concreta, sinó que afecta el conjunt del sector.

El Col·legi identifica diversos riscos derivats de la situació actual. En primer lloc, un augment de la pressió assistencial sobre el sistema públic, si el sector privat perd capacitat resolutiva. En segon lloc, la configuració d’un sector privat de baixa resolució que derivi els casos més complexos a l’IB-Salut. També alerta de la dificultat per retenir talent mèdic a les Balears si les condicions econòmiques i professionals no milloren. A més, el COMIB adverteix de possibles riscos per a la seguretat del pacient si els temps de consulta resulten insuficients o si l’organització de l’assistència està excessivament condicionada per criteris econòmics.

Coexistència de models

Recasens ha defensat que la sanitat privada i la pública coexisteixen i que “una bona sanitat privada ajuda la pública i viceversa”. Tot i que competeixen en determinats àmbits, “entre els dos sistemes sumen”, ha afirmat. En aquest sentit, ha advertit que si la privada té problemes estructurals, això acaba generant més saturació a la sanitat pública, que ja es troba tensionada.

Davant aquest escenari, el COMIB reclama una actualització anual dels barems vinculada a l’IPC i a la complexitat assistencial, a més d'una reducció de la burocràcia i una agilització de les autoritzacions clíniques. El Col·legi es compromet a obrir una negociació amb les asseguradores i els grans grups hospitalaris per abordar aquestes qüestions. “El Col·legi representa tots els metges, de la pública i de la privada”, ha subratllat Recasens, que considera que la negociació no és només una qüestió laboral, sinó que “marca les bases de la sanitat del futur”. Segons ha conclòs, l’entitat té el deure de defensar els interessos dels professionals, però també els dels pacients i la sostenibilitat global del sistema sanitari balear.