Ciutadella torna els cotxes al Born per una por ja superada a Menorca

PalmaÉs més fàcil cercar enemics externs per excusar-se que fer autocrítica. I més encara si, des de fora, provoquen canvis que poden afectar el negoci. És la reacció que sempre han tingut a Menorca empresaris i comerciants quan les decisions de l’Administració els han transformat l’espai o les condicions amb les quals han de treballar. El darrer exemple el vivim aquest estiu a Ciutadella, on la resistència d’un grup de 22 empresaris a acceptar la zona per a vianants de la principal plaça de la ciutat, el Born, ha duit el jutjat a haver d’obligar l’Ajuntament a tornar enrere i permetre que l’espai recuperat fa 14 mesos per al gaudi de la ciutadania es torni a omplir de cotxes.

Al llarg d’aquest mes de setembre s’hi haurà de retirar el mobiliari urbà, revocar els permisos de terrassa als bars i repintar les 130 places d’estacionament. Gratuïtes i de lliure disposició, ja que les de pagament i horari regulat (zona blava) no es preveuen a l’ordenança que el Consistori hagué de modificar per donar emparament legal a la seva aposta per “un Born per a les persones”.

Ajornament de quatre mesos

No ha estat suficient. Després d’un primer pronunciament judicial favorable, l’apel·lació dels empresaris va ser estimada i ja no ha estat possible, amb els diferents recursos presentats, que el Tribunal d’Instància núm. 4 de Palma variàs el sentit de la sentència. L’Ajuntament ha aconseguit ajornar la tornada dels cotxes quatre mesos, durant tot l’estiu, però ara està obligat a acatar la resolució per no haver d’arribar al cas que els responsables municipals hagin de pagar amb el seu patrimoni personal les multes coercitives que, a instàncies dels empresaris, els imposaria el jutjat.

“Per uns pocs, que han anteposat el seu interès particular a l’interès general de tota la població, el Born tornarà a ser una cotxeria i un caos circulatori”, ha lamentat la batlessa Maria Jesús Bagur (PSM-Més per Menorca), que confia encara guanyar el recurs de cassació davant el Suprem, recuperar la plaça per a vianants d’aquí a uns mesos i no haver d’indemnitzar tampoc els empresaris.

El seu advocat, Víctor Carrera, diu que la vianantització de la plaça ha provocat pèrdues en la facturació comercial al voltant del Born d’entre un 20 i un 30%. Però el govern municipal en desconfia i no veu cap relació directa entre la recuperació d’un espai emblemàtic al centre per als vianants i la pèrdua de negoci dels empresaris. Al contrari, l’Ajuntament relaciona aquest suposat descens en la facturació al fluix inici de la temporada turística del 2025 arreu de les Illes, tot coincidint amb el començament també de la vianantització de la plaça.

L’única manera d’evitar fer marxa enrere és que els empresaris en retirin la demanda, però aquests s’hi neguen obertament i troben “ridícul” que l’Ajuntament els ho demani. “No desistirem d’un procediment en el qual, fins ara, ens estan donant la raó”, argumenta l’advocat Víctor Carrera. Només un “acord global” que preveiés totes les propostes del col·lectiu ho faria possible. Sobretot, que l’Ajuntament acceptàs tornar a posar la parada de bus a la plaça dels Pins, ja que “si s’allunya el transport privat del centre històric, no té sentit que se n’allunyi també el transport públic”.

El cas del Born recorda molts altres precedents a Ciutadella mateix, i a la resta de Menorca, on els canvis circulatoris han provocat una primera reacció comercial en contra que, amb el temps, s’ha transformat en una acceptació i, fins i tot, en un reconeixement de la millora global que suposa.

Molta gent encara recorda com en els anys 80 i 90 del segle passat els cotxes creuaven les Voltes i podien anar del Born a les Palmeres, l’actual eix central –per a vianants– del nucli històric, i com totes les places que envolten l’anell de la Contramurada restaven obertes a la circulació.

El darrer precedent es produí el 2010, quan s’impulsà la reforma de la plaça dels Pins, inclosa l’eliminació d’un dels dos carrils de circulació per tal de guanyar per als vianants la vorera més pròxima al centre. En aquest i en tots els casos anteriors s’hagué de vèncer el recel inicial dels negocis afectats i d’una part de la ciutadania poc donada a les transformacions urbanes de més impacte. Ara, però, ningú no discuteix els canvis.

Fins i tot al Born mateix tots els grups polítics de la corporació, inclòs el Partit Popular a l’oposició, estan a favor de fer de la plaça un espai per a vianants permanent. L’únic que està en discussió, més enllà del rebuig judicial d’uns pocs empresaris, són les formes i l’oportunitat de materialitzar ja aquest canvi sense haver habilitat abans els aparcaments alternatius necessaris fora del centre per tal de compensar la pèrdua d’estacionament que es genera.

El debat, però, no és exclusiu de Ciutadella. A Sant Lluís, per exemple, fa deu anys esclatà una polèmica després que l’Ajuntament tancàs temporalment al trànsit el Cós, la principal avinguda comercial del poble. Diferents governs hagueren de proposar alternatives i regular-ne el tancament a causa de les protestes de veïns i comerciants. Una dècada més tard, aquest ha deixat ser un problema per al municipi.

Maó ja va viure aquesta controvèrsia uns anys abans, entre el 2011 i el 2013, quan el tancament al trànsit de la plaça de l’Esplanada, que dona accés al centre, motivà la reacció de la patronal del petit comerç. Els empresaris es queixaren de la “improvisació” municipal i del “caos circulatori” que provocaria. Tancar el trànsit entre l’Esplanada i el carrer de les Moreres “afectarà greument l’activitat comercial”, es queixà Mô Comercial. El canvi avui ja és plenament normalitzat.

La mateixa reacció tingueren els comerciants d’Alaior i Ferreries quan a la dècada dels 90 –els primers– i el 2012 –els segons– es construïren els desviaments que tragueren fora dels dos pobles el pas de la carretera general, que fins llavors els havia travessat pel mig. El balanç general, dues dècades més tard, és que en tots dos casos s’ha guanyat en seguretat viària sense fer malbé l’economia local.

Es Mercadal no pateix aquest problema, ja que la carretera passa tot just al costat del poble i, en tot cas, són els comerciants els que han d’atreure l’atenció dels conductors perquè s’hi aturin. L’Ajuntament hi trobà la solució quan, a principis de segle i amb Ramon Orfila de batle, promogué la compra de l’antic quarter militar que hi havia a l’altre cantó de la carretera i del nucli urbà i el transformà en un recinte firal. Gràcies a aquesta iniciativa, com destacà Orfila, Es Mercadal passà de ser “un poble de pas” a convertir-se en “una passada de poble”. I això tampoc ja ningú ho discuteix.