Cinc mesures perquè els illencs puguin tenir casa

1.- Fer 10.000 habitatges protegits els anys vinents

Les Balears i les Canàries comparteixen el dubtós honor de ser les comunitats autònomes amb menys habitatges protegits construïts els darrers 25 anys. Avui són dues de les comunitats amb més problemes per atendre la demanda d’habitatge de bona part de la població –per diferents motius, però també per aquest. Una ínfima part de les 300.000 cases i pisos construïts des del 1981 són de protecció pública. Per tot plegat, la primera mesura per afrontar la crisi residencial a les Balears implica augmentar de manera decidida el parc públic d’habitatge, i fer-ho “de manera constant” reclamen experts consultats, com l’assessor immobiliari Pedro García. “Els problemes no es resolen ni en una ni en dues legislatures”, assegura, i remarca que si no es fan 10.000 pisos protegits els anys vinents, no es notarà.

El Govern ja ha anunciat més de 1.200 habitatges públics nous en planificació, repartits en prop de cinquanta promocions a les Balears. El director general d’Habitatge del Govern, José Francisco Reynés, defensa la mesura i subratlla que serà “la major planificació d’habitatge públic de la història” i assegura que permetrà incrementar un 50% el parc públic actual de l’Ibavi.

Aquesta aposta també inclou mecanismes per accelerar-ne la construcció. El Govern ha aprovat fórmules extraordinàries de tramitació per considerar l’habitatge públic una infraestructura essencial, equiparable a hospitals i centres educatius. Segons el director general, l’objectiu és “fer més habitatge i més aviat” davant d’una emergència d’habitatge que fa anys que s’agreuja i davant els reiterats anuncis dels executius que la realitat desmenteix perquè sempre se’n fa molt menys del que s’anuncia.

En aquesta línia, Pedro García també defensa que l’Administració “identifiqui sòl públic disponible” i el posi a disposició de promotors locals a preus assequibles per construir habitatge social. García considera que el cost del sòl és un dels grans obstacles i planteja models mixtos: promocions amb una part destinada a habitatge assequible i una altra a mercat lliure.

2.- Prohibir i penalitzar l’ús especulatiu dels pisos

Una altra línia d’actuació seria reduir el pes de l’habitatge com a producte d’inversió –una tendència que des de fa dues dècades s’ha agreujat en bona mesura a causa del lloguer turístic de pisos i cases– i recuperar-ne la funció social. La geògrafa Sònia Vives planteja “una agenda de desfinanciarització de l’habitatge” que permeti “tornar-lo a tractar com un lloc per viure i no només com un actiu financer”.

Entre les mesures que proposa hi ha impostos creixents segons el nombre de propietats acumulades, recàrrecs als habitatges buits i limitacions als avantatges fiscals dels grans tenidors i les socimis (societats d’inversió immobiliària). Segons Vives, el mercat premia l’acumulació i l’especulació, i això expulsa residents i dificulta l’accés a l’habitatge als treballadors locals.

Pedro García també posa el focus en la pressió inversora externa i defensa restringir la compra d’habitatges a no residents. El professional immobiliari aposta perquè l’accés a la primera residència quedi vinculat a més de 10 anys de residència fiscal a les Illes i que les segones residències tinguin requisits d’ús real per evitar operacions purament especulatives. “Hi ha inversors que compren, no venen mai i estan llevant habitatge als d’aquí”, lamenta. En aquest sentit, recentment el grup parlamentari MÉSper Mallorca va dur a la Cambra un nou intent de limitar la compra de propietats per part de no residents, però no va rebre suport de la majoria de dretes.

3.- Reconvertir establiments turístics en llars

La tercera proposta implica reutilitzar part de l’actual parc turístic, sobretot l’obsolet, per destinar-lo a habitatge residencial. La idea és aprofitar edificis, apartaments i establiments turístics en desús o en venda per transformar-los en pisos assequibles per a residents. Pedro García considera que aquesta podria ser una de les mesures més ràpides per incrementar l’oferta d’habitatge. Segons explica, “a les Illes es mouen quantitats ingents d’hotels, apartaments i pensions a la venda” i l’Administració hauria d’intervenir per impulsar “el canvi d’ús de turístic a residencial”. La proposta inclou crear habitatges petits, d’entre 40 i 50 metres quadrats, pensats especialment per a joves, persones totes soles i famílies monoparentals.

Aquest plantejament connecta també amb el diagnòstic de Sònia Vives, que defensa llevar una part de l’habitatge “del mercat especulatiu” i reforçar fórmules alternatives com el parc públic i les cooperatives d’ús. Tots dos coincideixen que una part important del problema de les Balears és que l’habitatge ha acabat subordinat a la rendibilitat turística i financera.

4.- Prioritat als residents i lloguers de llarga durada

La quarta mesura combina la prioritat residencial dels habitatges amb els estímuls al lloguer estable, de llarga durada. Tant el Govern com els experts coincideixen que cal reforçar l’accés dels residents a l’habitatge i recuperar pisos per al mercat de lloguer habitual.

El Govern balear ha introduït el requisit de cinc anys de residència continuada per accedir a habitatge de protecció pública. El director general defensa que aquesta condició serveix per garantir que les promocions públiques “vagin dirigides als residents de les Illes Balears”. García va encara més enllà i aposta per ampliar aquestes limitacions també a la compra d’habitatges.

Pel que fa al lloguer, Sònia Vives rebutja els ajuts directes als propietaris perquè considera que “acaben convertint-se en una renda més per als arrendadors”. En canvi, defensa incentius fiscals directes als llogaters perquè puguin desgravar-se el cost del lloguer d’una manera molt més potent que ara.

Pedro García, per la seva banda, insisteix que el gran problema és la por dels petits propietaris a la morositat i a l’ocupació. “Hi ha molta gent que té pisos tancats per inseguretat jurídica”, afirma. Per això reclama canvis legislatius que facilitin els desnonaments ràpids en casos d’impagament i més garanties jurídiques perquè els propietaris tornin a posar habitatges al mercat de lloguer de llarga durada.

5.- Nova classificació del sòl que diferenciï el residencial del turístic

L’economista menorquí Josep Sintes ha remès als grups parlamentaris una proposta anomenada Marc Insular d’Equilibri Territorial (MIET), i que principalment proposa separar els usos a la planificació territorial entre el residencial “per als ciutadans, per viure” i el sòl “destinat a activitats turístiques i d’oci”, explica aquest especialista. Segons Sintes, “no es prohibeix res”. “El que planteig amb el meu treball és aprofitar la potestat que tenen els ajuntaments per diferenciar el sòl on només hi podrà haver cases i pisos per viure, i el sòl on es fan cases i pisos per a llogar turísticament o per explotar amb lloguers de temporada i fórmules semblants”. Per aquest motiu, Josep Sintes demana als grups parlamentaris una reforma de la normativa existent que “faciliti als ajuntaments poder fer un planejament urbanístic a favor dels residents”. “Si no actuam d’aquesta manera i, tal com passa ara, s’admeten els usos més especulatius de l’habitatge, els illencs quedarem definitivament expulsats del mercat”, afegeix. “S’està regulant només amb criteris de capacitat de renda, i sempre hi haurà europeus amb més opcions d’adquirir els habitatges. Les regles que serveixen a altres llocs, aquí s’han de matisar”, conclou l’economista menorquí.