La Catalunya industrial, a la segona divisió europea

En els últims deu anys Catalunya ha perdut un terç del seu PIB industrial (el pes de la indústria en el PIB). A principis dels 80 se situava al llindar del 30% i l’any 2012 va caure fins al 18%. La mitjana de les trenta regions més industrialitzades d’Europa està en el 24,5%. Catalunya, doncs, ha caigut a la segona divisió industrial en la lliga continental. Queden lluny els anys dels famosos quatre motors d’Europa, que ens agermanaven amb les regions de Baden-Württemberg (Alemanya), Llombardia (Itàlia) i Roine-Alps (França). Aquella aliança avui tindria igual d’interès, esclar, però seria més desigual.

En tot cas, tal com demostra l’estudi de l’economista Josep Oliver per a la Fundació Indústria Sabadell, el problema és previ a la crisi. Ve de lluny. Es remunta als anys inicials de la globalització, amb dos fenòmens: d’una banda, la desindustrialització i, de l’altra, una escalada salarial -d’un 30% entre el 1997 i el 2007, mentre en el mateix període a Alemanya els sous queien un 14%- que anava més lligada a la bonança general que no a la competitivitat de les empreses. La crisi ha fet la resta.

Ara mateix, malgrat els indicis de recuperació que es comencen a detectar -en bona part a causa de la rebaixa dels costos salarials-, situar-se als nivells precrisi no voldrà dir pujar de categoria. Ni encara menys recuperar els llocs de treball destruïts, 250.000 des del 2007. Catalunya segueix sent un gran motor industrial a Espanya, però ja no ho és a Europa, on països com Txèquia, Eslovàquia i Polònia han anat guanyat pes. Només França ha patit una erosió semblant a la catalana, però partien d’una posició general més bona.

Acceptar aquest diagnòstic, per dur que sigui, és el primer pas per corregir la situació. La remuntada industrial demana una acció sostinguda en el temps, en què participin els empresaris, l’administració, els sindicats i el món de la recerca. El baix nivell d’innovació tecnològica i de qualificació dels treballadors ha sigut clau per fer perdre posicions a Catalunya. Hi ha molta feina a fer i molta feina a crear. Catalunya serà industrial o no se’n sortirà.