Catalina Riera: “Representam més del 50% dels votants i tenen dret a dir-hi la seva”

ManacorCatalina Riera (El Pi) entrarà al nou equip de govern de Manacor i serà batlessa a partir d’octubre del 2017, si dimecres prospera la moció de censura pactada amb PP i AIPC.

-Pedro Rosselló va formar part del comitè de drets i garanties que va acabar expulsant-vos del PP. Ara hi pactau. La moció de censura és una victòria de Bauzá a Manacor?

-De cap manera. El fet que Pedro en fos membre és circumstancial. Qui està clar que no ens volia al Partit Popular era José Ramón Bauzá. I és vera que m’expulsaren, però és que jo tampoc no hi volia ser al PP, després de tot el que havia passat amb lleis com la de funció pública. No m’agrada que diguin que ara tornam al PP. Vull que això quedi molt clar: El Pi és El Pi i tornaríem a fer totes les passes que vàrem fer per formar el partit. Quan fas un pacte de govern amb altres partits, tens coses en comú i d’altres que no i intentes arribar a acords per dur a terme el teu projecte a l’Ajuntament.

-Hi està d’acord la direcció del partit?

-El Pi donà autonomia a les juntes locals per fer els pactes que considerin oportuns i ha respectat les nostres decisions. El nostre primer objectiu va ser fer un pacte amb MÉS-Esquerra i AIPC, perquè no tenien dependència de Madrid i eren el que havia triat el poble: els dos partits més votats a Manacor i el més votat al Port. Però ells (MÉS-Esq i PSIB) trencaren les negociacions menys de 48 hores abans de la investidura. Baldament em dolgui, hem de reconèixer que estratègicament va ser una jugada molt bona. Quedàrem a l’oposició resignats, pensant que aquest pacte en minoria ens donaria l’oportunitat de participar en les decisions. Però no ha estat així.

-La moció de censura arriba tan prest per la por d’una auditoria?

-El que fa que sigui tan prest és un error de càlcul del batle. Dia 20 de juny en una entrevista, diu que s’asseurà amb AIPC i El Pi per convidar-los a entrar al govern perquè és conscient que està en minoria i que es necessita una estabilitat. Dia 25 en una altra entrevista diu que tan legítim és el seu pacte en minoria com una moció de censura. Una cosa és el que dius i l’altra el que fas. Que és prest? Prest hauria estat pactar dia 13 de juny (dia de la investidura). S’ha donat el temps prudencial perquè o bé es formàs una majoria o bé se’ns donàs l’oportunitat de formar part de les decisions des de l’oposició. No han intentat ni una cosa ni l’altra. Representam més del 50 per cent de les persones que anaren a votar i tenen dret a dir-hi la seva. I no és que presentem la moció perquè es fa una auditoria. És al revés. L’equip de govern comença a parlar de l’auditoria com a resposta a la moció de censura. Estic molt tranquil·la.

-L’auditoria és una altra estratègia?

-És una amenaça velada, voler fer por. Si ara quan entrem el batle té l’amabilitat de dir-nos quins són els expedients amb sospites d’irregularitats, no tenc cap problema que nosaltres mateixos els duguem on faci falta.

-I el PGOU?

-Joan Llodrà posa exemples del PGOU com a motius de la moció de censura. Però quan estava a l’oposició, per exemple, de la taca urbanitzable devora les coves del Drac no en va dir ni mu. Podien haver fet les al·legacions que haguessin volgut, en lloc de tant de Facebook.

-Durant el passat mandat, la relació entre El Pi i els partits que formen MÉS-Esquerra era cordial i de consens. Se’ls acusà de fer una oposició light. Ara comença una nova etapa política, de crispació?

-Crec que la relació que hi havia abans, i parl per part meva, era molt sincera. De fet, supòs que em vaig fiar tant de les persones amb qui negociava perquè pensava que la relació que hi havia era autèntica. Ara m’adon que en política l’adversari sempre és l’adversari i que no t’has de fiar de ningú. Em sap greu, em sap un greuer que sigui així. No sé si l’ambient estarà crispat, però per part meva ara hi ha una desconfiança absoluta, no cap als partits, sinó cap a les persones.

-Què pensa de la moció l’exbatle Pastor?

-Pastor es lliure de fer el que trobi i pensar el que vulgui. Jo he parlat amb ell i sé que en pensa, però no em pertoca a mi dir-ho. Si ell ho vol fer públic, que ho faci públic.