Un treballador del Congrés recull les pinganetes que han deixat els diputats de VOX a l'inici d'una sessió plenària a la qual s'aprova l'ús de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats, a 19 de setembre de 2023Eduardo Parra/ Europa Press
MadridPer primera vegada a la història, al Congrés s'ha pogut sentir parlar català, basc i gallec sense que ningú fos interromput ni expulsat de l'hemicicle. El ple de la cambra baixa ha començat a debatre la reforma del reglament que ha de permetre utilitzar la llengua catalana, la basca i la gallega en tota l'activitat parlamentària. Una reforma que es tramitarà per lectura única i que veurà la llum aquest mateix dijous. Gabriel Rufián, Míriam Nogueras, Mertxe Aizpurua, Joseba Agirretxea, Marta Lois o José Ramón Besteiro han utilitzat el català, el basc i el gallec per defensar aquesta reforma. El PSOE, que s'havia oposat a aquesta qüestió fins ara, l'ha defensat com una manera de visibilitzar la pluralitat lingüística de l'Estat. Els grups sobiranistes, i també Sumar, són els que han posat més en valor el ple d'aquest dimarts, perquè s'ha complert una reivindicació històrica, mentre que la dreta ha volgut visibilitzar la seva protesta: Vox ha abandonat l'hemicicle, mentre el PP ha intentat suspendre el ple.
"Demano que el ple es desenvolupi conforme el reglament", ha exigit només començar la sessió la portaveu dels populars, Cuca Gamarra, que ha exigit que se suspengués el ple fins que no es resolgués la seva petició de reconsideració. La presidenta de la cambra, Francina Armengol, ha tallat d'arrel la petició de la secretària general del PP: "Saben perfectament que complim amb el reglament, no hi ha cap reconsideració que pugui parar els tràmits del procés de tramitació". Acte seguit, els diputats de Vox s'han aixecat i han abandonat l'hemicicle deixant sobre l'escó de Pedro Sánchez -absent perquè és encara a Nova York, on participa a l'Assemblea General de l'ONU- els auriculars i les petaques que ha instal·lat el Congrés per traduir les intervencions en català, basc i gallec.
Els diputats de Vox dipositen els seus auriculars de traducció sobre la taula de Pedro Sánchez i abandonen el pleJuan Carlos Hidalgo / EFE
El diputat gallec del PSOE José Ramón Besteiro ha estat el primer en parlar en gallec -combinant amb el castellà- per defensar una reforma que ara els socialistes s'han fet seva, però que neix de la negociació de l'independentisme per fer Francina Armengol presidenta del Congrés. "No hi ha res que impedeixi parlar català, basc i gallec [...]. La diversitat no va en detriment de la unitat, la uniformitat no garanteix la cohesió", ha afirmat. Com ha fet Besteiro, Marta Lois, portaveu de Sumar, ha carregat contra l'actitud del PP en una intervenció en què ha alternat el gallec i el castellà: "Les llengües no competeixen entre si, la possibilitat de parlar una llengua no nega les altres".
Rufián i Nogueras, en català
"Parlaré en català perquè puc fer-ho gràcies a l'escola catalana", ha començat el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, la seva primera intervenció en català al Congrés. El portaveu republicà ha recordat que va triar parlar català amb el seu fill i que ho va fer gràcies als seus avis: "És un honor per al meu grup, el meu partit i el meu fill, com a orgullós fill i net d'andalusos, fer un discurs íntegrament en català". La portaveu de Junts Míriam Nogueras ha volgut agrair la feina i la "valentia" d'Armengol, a més de reivindicar la lluita de l'independentisme per poder utilitzar el català al Congrés. "La guerra lingüística no ha estat entre llengües, sinó entre el projecte nacional espanyol i el català", ha afirmat.
Els dos diputats catalans han fet íntegrament les seves intervencions en català, mentre que Gerardo Pisarello, d'En Comú Podem, ha fet el seu discurs en català i castellà, reivindicant la llengua catalana com un element de cohesió de la societat catalana. Mertxe Aizpurua, d'EH Bildu, ha barrejat el basc i el castellà, mentre que Joseba Agirretxea ha utilitzat l'eusquera per fer tot el seu discurs.
El PP combina el castellà i l'eusquera
El PP no s'ha posat els auriculars durant tot el ple. El partit, de fet, ha defensat a posteriori que és un gest polític de protesta. Però més enllà d'això, el PP ha descol·locat a l'hemicicle amb la intervenció que ha fet Borja Sémper. El diputat i portaveu dels populars ha volgut defensar que al Congrés només s'hi parli castellà intercalant frases en eusquera en la seva intervenció. Un gest que contrasta amb el que ell mateix va dir aquest dilluns, quan va assegurar que tots els diputats del PP parlarien en castellà i no farien "el passerell". "Amb la meva intervenció bilingüe he volgut reflectir el que ja es podia fer en aquesta cambra", ha justificat. Sémper ha contradit la diputada d'EH Bildu Mertxe Aizpurua quan ha assegurat que a Euskadi la llengua basca no està en risc, i ha acusat les formacions independentistes de "patrimonialitzar" de forma "interessada" l'ús de les llengües.
Un treballador del Congrés recull les pinganetes que han deixat els diputats de VOX a l'inici d'una sessió plenària a la qual s'aprova l'ús de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats, a 19 de setembre de 2023Juan Carlos Hidalgo/ EFE
El diputat popular ha hagut d'interrompre la seva intervenció quan ha pronunciat les primeres frases en eusquera. Per escoltar la seva intervenció, els diputats de Vox havien tornat a entrar a l'hemicicle, però un cop han sentit que Sémper utilitzava el basc han tornat a marxar enfadats.
53.500 euros de material i una dotzena de traductors
El Congrés disposava fins ara de 200 auriculars, i n'ha comprat 450 més per valor de 7.600 euros per a tots els diputats i el personal de la cambra que els pugui arribar a necessitar en algun moment. Ara n'hi haurà un total de 650. La secretaria general del Congrés també ha llogat tot el sistema de radiofreqüència –antenes i petaques–, amb el manteniment inclòs, que ha costat 45.900 euros. El dispositiu se situarà als escons dels diputats cada vegada que hi hagi ple o als seients de les comissions, i es recollirà al final. En total, entre auriculars i sistema de radiofreqüència, la cambra baixa hi ha destinat fins ara 53.500 euros.
El Congrés tindrà, provisionalment, un directori de dotze intèrprets homologats que ja han treballat per al Senat i als quals s'anirà contractant segons les necessitats de cada setmana. Per al primer ple se n'han contractat sis, tres dels quals per a la traducció de les intervencions. Cobraran per hores, entre 50 i 100 euros, i el límit de contractació seran 15.000 euros fins a final d'any per a cada intèrpret. Les traduccions les farà cadascú des del seu lloc de treball, és a dir, no seran físicament al Congrés. A l'hemicicle s'hi situaran dues pantalles grosses on es podrà llegir la traducció dels discursos en castellà i també es podrà seguir de forma subtitulada a través d'internet.
Tot aquest sistema funcionarà per als diputats que vulguin parlar en català, basc o gallec. Els que vulguin utilitzar altres llengües pròpies –que no són oficials– com l'aragonès i l'asturià ho podran fer, però hauran de fer servir el sistema d'autotraducció, és a dir, ells mateixos s'hauran de traduir la intervenció. Pel que fa a l'aranès –que és oficial a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya–, la mesa garanteix que tindrà traducció a la llarga, però de moment si algun diputat el vol fer servir –hi ha un parlamentari del PSC que el parla– s'haurà de recórrer també al sistema d'autotraducció.
![Els diputats de Vox dipositen els seus auriculars de traducció sobre la taula de Pedro Sánchez i abandonen el ple](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3850 2567"%3E%3C/svg%3E)
![Un treballador del Congrés recull les pinganetes que han deixat els diputats de VOX a l'inici d'una sessió plenària a la qual s'aprova l'ús de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats, a 19 de setembre de 2023](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4272 2848"%3E%3C/svg%3E)
