Cas gandules de Formentera: el nou director de Costes avala en 11 minuts l’informe de 80 pàgines que canvia el criteri

PalmaConselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, 17 d'agost, 14.15 h. El cap del Servei Jurídic, Mariano Socias, firma digitalment un informe jurídic i proposta de resolució de 80 pàgines sobre les polèmiques autoritzacions de gandules i para-sols de Formentera. La proposta és tornar a autoritzar bona part de les instal·lacions que la Direcció General de Costes havia deixat fora només tres mesos abans.

A les 14.26 h, només 11 minuts després de la signatura digital de Socias, el nou director general de Costes i Litoral, Joan Jaume Mulet, hi estampa també la seva firma: "Conforme amb la proposta. En dict resolució". Exactament, havien passat 10 minuts i 44 segons.

Un temps rècord per a un document de 80 pàgines. Això no significa que Jaume Mulet no conegués prèviament l'expedient. "Segurament ja el coneixia en forma d'esborrany", explica una font consultada. "En tot cas, el més recomanable com a director general és tornar-te a llegir de dalt a baix els informes, perquè hi pot haver canvis, i qui en respon ets tu", afegeix.

Amb la firma, el nou director general ha autoritzat un bon nombre d'instal·lacions que havien quedat fora de la primera resolució. La Conselleria és la mateixa, l'expedient és el mateix i les platges, també. Però el resultat ha estat substancialment diferent.

La reducció inicial de gandules i para-sols no havia estat una decisió personal de l'aleshores directora general, Maria Joaquina Ferrer. Abans de la resolució del 7 de maig constaven un informe-proposta parcialment desfavorable de la cap de Negociat XIII i una proposta de resolució també parcialment desfavorable de la cap del Servei d'Autoritzacions.

Les denegacions no responien simplement a la voluntat de Costes de reduir el nombre de gandules. Els informes aplicaven les limitacions que els serveis de la Direcció General entenien derivades de la normativa de Costes i de la protecció dels espais naturals afectats. Entre els motius que varen deixar instal·lacions fora hi havia l'incompliment de les distàncies respecte de la vorera de la mar, la separació entre instal·lacions o lots i les distàncies de protecció dels sistemes dunars.

Ferrer no havia decidit pel seu compte que a Formentera hi havia massa gandules. La resolució assumia uns informes previs que consideraven que una part de les instal·lacions sol·licitades no complia les condicions exigibles per ocupar el domini públic maritimoterrestre i els espais protegits. Ferrer feia cas dels informes tècnics, com en l'altre cas polèmic del seu mandat: la proposta de caducitat dels bars litorals en domini públic per incomplir els criteris de la concessió.

En canvi, després de la retroacció i de les noves al·legacions presentades pel Consell de Formentera, en l'expedient examinat per l'ARA Balears no consta cap informe tècnic nou de la Direcció General de Costes que n'avali la nova distribució. La proposta que acaba canviant el resultat és de naturalesa jurídica i la signa Mariano Socias, cap del Servei Jurídic de la Conselleria.

Revolta dels adjudicataris

La primera resolució va obrir un conflicte polític de primer ordre a Formentera. Els concessionaris de les platges varen reaccionar amb un malestar enorme davant la reducció de gandules i para-sols i el Consell va agafar la veu cantant de les protestes. La institució insular va reclamar al Govern que rectificàs una decisió que considerava injustificada i va dur la batalla també al terreny administratiu.

El 9 de juny, el Consell va presentar un recurs de reposició contra les denegacions. El conflicte passava així de les platges als despatxos. Deu dies després, el 19 de juny, la mateixa Direcció General de Costes va emetre un informe tècnic específic en relació amb el recurs presentat per Formentera.

Però el moviment que acabaria canviant el curs de l'expedient arribaria un mes després. El 17 de juliol, el conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua va estimar el recurs i va ordenar retrotreure el procediment, és a dir, tornar enrere en la tramitació fins al moment dels pronunciaments parcialment desfavorables que havien precedit la resolució de Ferrer. A més, va concedir a Formentera un nou tràmit perquè pogués presentar al·legacions i nova documentació.

Una segona oportunitat per a les gandules

Formentera va aprofitar la segona oportunitat. El Consell va aportar nous plànols i un informe tècnic propi amb una redistribució de les instal·lacions denegades, platja per platja i instal·lació per instal·lació.

Aquí hi ha una de les claus que permet entendre com s'arriba al nou resultat. Formentera no renunciava necessàriament a les gandules que Costes havia rebutjat. En molts casos en modificava la ubicació o reduïa la superfície ocupada, però mantenia el nombre de gandules i para-sols.

A Cavall d'en Borràs, per exemple, Costes havia denegat una instal·lació de 20 gandules i 10 para-sols, perquè no complia la separació de sis metres respecte de les dunes. La nova proposta manté les 20 gandules i els 10 para-sols, però en modifica la ubicació i redueix l'ocupació de 150 a 100 metres quadrats.

A Illetes succeeix una cosa semblant. Una instal·lació de 26 gandules i 13 para-sols que havia estat denegada conserva els 39 elements, però passa de 195 a 120 metres quadrats. Les gandules, per tant, no havien desaparegut: havien après a ocupar menys espai.

Canvia el criteri i canvia el director

Però entre la primera resolució i la segona hi ha una altra diferència important. Maria Joaquina Ferrer ja no hi era. La directora general que havia firmat les denegacions havia estat destituïda de manera fulminant i el Govern havia situat Joan Jaume Mulet al capdavant de Costes.

Després de la retroacció i de la nova documentació aportada per Formentera, a l'expedient examinat per l'ARA Balears no consta un nou informe tècnic de la Direcció General de Costes posterior que avali aquesta nova distribució. El document que precedeix immediatament la nova resolució és l'informe jurídic i proposta de resolució de 80 pàgines elaborat pel cap del Servei Jurídic.

El canvi de resultat es va produir després d'una seqüència mala d'ignorar: els serveis de Costes havien informat inicialment en sentit restrictiu, Ferrer havia assumit aquell criteri, Formentera s'hi havia revoltat i havia recorregut, el conseller havia ordenat tornar enrere en la tramitació, el Consell havia presentat una nova proposta, Ferrer havia estat destituïda tot i el suport dels tècnics de Costes i un nou director general havia ocupat el seu lloc.

I tornam al 17 d'agost. 14.15 h: firma Mariano Socias. 14.26 h: firma el nou director general. 10 minuts i 44 segons perquè l'informe jurídic i proposta de resolució de 80 pàgines firmat pel cap jurídic rebés el conforme del responsable de Costes. Tot i ser economista de formació i exbatle, sense cap experiència en l'administració del litoral autonòmic, a Jaume Joan no li va fer falta gaire temps per donar el suport complet a l'informe i proposta de resolució. Les gandules que tres mesos abans no havien superat el criteri de Costes tornaven a tenir autorització en bona part.