Demanda de farina de xeixa
És considerada una de les més fines i mengívoles
Hi ha productes que, sense necessitat d’esforços publicitaris, tenen un èxit falaguer entre els consumidors. Com així el tenen? Més que res perquè són bons i estan diferenciats d’altres productes consemblants. I si tenen una tradició de consum de segles enrere, encara millor. Aquest és el cas de la farina de xeixa a les Illes Balears, que a dia d’avui fa possible un dels pocs casos de pa tradicional identificat per la varietat de blat emprada en la seva elaboració. El cas és que la farina de xeixa, considerada una de les més fines i mengívoles, a molts de pobles s’emprava més per fer coques o ensaïmades que no per obtenir pa. L’èxit d’aquest blat ha vingut, en els darrers anys, quan s’ha recuperat el seu conreu i amb això ha estat possible tornar a fer un pa amb farines tradicionals, el pa de xeixa. Ara de cada cop hi ha més demanda.
Cols i colfloris de Mallorca
A Ca na Justa n’han recuperada una de tradicional: la col de Son Amer
L’Associació de Varietats Locals de les Illes Balears conserva llavors de vuit colfloris i de quatre cols mallorquines. Aquest patrimoni genètic ens ha arribat gràcies a la feina de l’amo en Pistoleta d’Alcúdia i de la família Nicolau, dels planters Can Nicolau de Sant Joan. El conjunt de varietats està seleccionat de manera que és possible tenir colfloris des de l’octubre fins a l’abril. S’agrupen en tres cicles: les primerenques com la de Fulla d’Espasa, de Tots Sants i de la Puríssima; les de mig temps que s’anomenen de Nadal i de Sant Antoni; i les tardanes conegudes amb el nom d’Orella d’Ase, de Sant Josep i del Ram o de Pasqua.
Les cols conservades són el borratxó gros, que a Can Nicolau varen obtenir de Muro, i el borratxó petit, que prové de Campos i també és una varietat obtinguda per la família Nicolau. Els planters de Ca na Justa conserven la col de cabdell i la col caputxina, que han cultivat durant tres generacions seguides. Per altra banda, fa pocs anys, a Ca na Justa han recuperat una col tradicional anomenada col de Son Amer.
El vet rus i nosaltres
En especial afecta la llet, fruita, hortalisses i carn
Va ser el 7 d’agost del 2014 quan Rússia va prohibir importar fruites i hortalisses, fruits secs, carn de porc, vedella i pollastre, llet, formatge i peix de la Unió Europea. Aquesta decisió era una reacció davant les sancions de la UE i EUA a empreses i bancs russos pel que passava a Ucraïna. L’impacte econòmic, sols a l’estat espanyol, es va calcular en uns 337 milions d’euros de pèrdues anuals. En especial el vet rus afecta la llet, fruita, hortalisses i carn. En un començament pareixia que el nostre sector primari, prou debilitat per la insularitat i que tot just cobreix una part petita del consum alimentari propi, ja no podia rebre més que el que ja ha rebut i que tot l’enrenou rus no ens afectaria. Després de la caiguda del preu de la llet, del porcí, de la vedella i del pollastre, ja no podem pensar igual.
Caragols millors
Són una de les estrelles de la gastronomia insular
Pocs països hi ha tan caragolers com les Balears. Els caragols són una de les estrelles de la gastronomia insular i són consumits, des de sempre, en quantitats importants, com a la resta de terres de parla catalana. La caragolada, amb un bon allioli, és molt més que una festa gastronòmica. Per atendre la demanda ha fet falta importar-ne en gran quantitat. Per sort han començat a augmentar en els darrers anys nous productors de caragols: Treu Banya a Muro, Sa Carogolera a Binissalem, Helix a Inca, Albert Seguí a sa Pobla, Caragols de Jornets, Son Pou de Son Mesquida, Son Pieres de Calvià... Les granges neixen i desapareixen, però n’hi ha que es mantenen. Responen a una demanda real i a unes possibilitats comercials per consolidar. Som un dels llocs on hi ha més interès pels caragols i, fins fa poc, la restauració els havia de comprar a fora. Ara ja en podem adquirir de produïts aquí.
Plini i els caragols illencs
Diu que és convenient menjar-los en nombre senar
Els romans varen ser grans consumidors de caragols. Plini el Vell, en el segle I de la nostra era, escrigué que els caragols de les Balears eren coneguts arreu de l’imperi i bons per a l’estómac. Plini els anomenava “caragols de forat”, cosa que ens fa pensar que aleshores els nostres caragols ja es trobaven, com ara, en els enforinyalls de les roques, on es poden amagar amb facilitat. No obstant això, la seva preparació duia feina, ja que s’havien de bullir i torrar. Després es condimentaven amb vi i garum, una salsa bastant salada, que a les Balears s’elaborava en gran quantitat i que els romans feien servir per donar gust a moltes coses. Plini diu, a més, que és convenient menjar els caragols en nombre senar.