Educació
Societat14/05/2021

Cara a cara entre els candidats de la UIB

PalmaJaume Carot (Tortosa, 1960) i Carmen Orte (Santander, 1956) afronten la recta final de les eleccions al rectorat de la Universitat de les Illes Balears (UIB). La votació es farà el 20 de maig. 

Com definiríeu amb tres adjectius la universitat que voleu?

Jaume Carot: Moderna, digitalitzada i capdavantera.

Carmen Orte: Inclusiva, seductora i transformadora. 

Com és ara?

J. C.:Premoderna, predigitalitzada i aspirant a capdavantera.

C.O. : Inercial, reactiva i translúcida.

A la UIB manquen postgraus i es caracteritza per tenir una oferta d’estudis generalista en un moment que prima l’especialització. Canviaríeu la situació?

J. C.:Hem de tenir una mica de tot, però cal potenciar més l’especialització, i això implica crear nous màsters.

Cargando
No hay anuncios

C.O.: És necessari oferir respostes especialitzades a la societat balear que estiguin arrelades al territori.

Quins nous estudis introduiríeu?

J.C.:Intel·ligència artificial, perquè crec que és una oportunitat a desenvolupar. També afegiria nous màsters. Aquestes decisions, però, s’han de consensuar molt.

C.O.:És molt important oferir estudis d’innovació com a resposta als efectes de la pandèmia, per ajudar el sector del comerç, l’hostaleria i el medi ambient. Les temàtiques vinculades a la conservació de l’entorn haurien de ser bàsiques per a les titulacions. Cal crear una plataforma d’urgència per consensuar com poder donar un impuls per reconstruir l’economia des de la universitat. Es poden fer formacions, no fa falta que siguin graus, per ajudar els propietaris de negocis a vendre millor els productes. Per tot això, però, cal establir un procés de diàleg.

Hi ha facultats massificades, mentre que estudis com Llengua i Literatura Catalanes quasi no tenen matriculats. Què faríeu per equilibrar la situació?

J.C.: Cal donar més recursos a les facultats perquè redueixin les ràtios dels grups. Hi ha estudis que no tenen una gran demanda, però que ofereixen grans oportunitats. Mai se m’acudiria eliminar Llengua i Literatura Catalanes o Filosofia, per exemple, i ho dic perquè hi ha la temptació d’avaluar-ho tot en termes de demanda, i això és erroni. Les coses tenen valor per se, i el nombre de matriculats és un element més.

C.O.: També hi ha estudis que només trien dones i d’altres homes, i això no pot ser. Donarem més informació perquè els alumnes vulguin estudiar Física i Filologia, que és un grau molt interessant amb el qual aconsegueixes feina assegurada. A més, donant a conèixer altres carreres i no les clàssiques, com ara Dret i Economia, es fomenta un equilibri. Treballarem amb la Conselleria d’Educació per fer projectes específics.

Cargando
No hay anuncios

El català s’ha convertit en una llengua només administrativa perquè el seu ús entre els alumnes i el professorat és minoritari. Com el potenciaríeu?

J.C.: La llengua pròpia de la UIB és el català, que és cooficial amb l’espanyol. No podem –per normativa– ni volem obligar ningú a parlar en català, però hi ha un reglament sobre usos que també estableix com potenciar les llengües. Per impulsar-ho, cal aplicar-lo sistemàticament, i l’àmbit administratiu n’és un bon punt de partida. La comunicació institucional, sigui dins l’àmbit de les Balears com amb altres comunitats autònomes on el català és cooficial, s’ha de fer en aquesta llengua, perquè ara no es fa amb tota la intensitat que caldria. Pel que fa al contacte amb altres comunitats on el català no és cooficial, s’ha de fer en l’idioma que es parli allà i amb universitats estrangeres igual.

C.O.:Crec que el professorat el potencia, però després l’alumnat tria, a pesar nostre. A Dret, per exemple, molt de material d’estudi està en castellà, i necessàriament l’utilitzes. Per això cal treballar per oferir la mateixa informació en català, però no s’ha de ficar amb calçador, s’ha de fer amb estima.

La UIB és una de les universitats de l’Estat amb més abandonament de matriculats. Quin n’és el motiu i què faríeu per aturar-ne el procés?

J.C.: És un problema de desconeixement i falta d’acompanyament. La UIB ja disposa d’un pla d’orientació i transició que funciona molt bé, però incorporaríem un servei de suport integral a l’alumnat per orientar-los adequadament. A més, implementaríem mesures com els cursos zero, que han tingut molt d’èxit en el cas de Matemàtiques i Física. Són cursos no reglats que es fan abans de la carrera i que et donen les eines necessàries per poder afrontar el primer curs, perquè de vegades els alumnes no tenen el nivell de coneixement suficient.

C.O.: Al programa que presentam es preveu treballar per atreure i fidelitzar. Manca informació sobre el motiu pel qual abandonen, però un d’ells és perquè es posen a treballar. Cal flexibilitzar graus i màsters i digitalitzar les aules amb l’objectiu que puguin combinar l’ensenyament amb la feina. A més, és necessari que una vegada es graduïn continuïn fent coses amb la universitat.

Què faríeu per ampliar el percentatge de professors permanents a fi d’estabilitzar la seva situació laboral?

J. C.:Una universitat de qualitat necessita una plantilla estable que sigui de qualitat. Tenim un excés de professors associats, i estam fora de la llei. Hem de substituir progressivament part d’aquest professorat per ajudants, que és la figura d’entrada al sistema universitari: gent que ha de fer la tesi doctoral i després es vol iniciar en la docència. Això contribuiria a crear una pedrera. També volem posar mesures d’acompanyament per afavorir les acreditacions, i això facilita, entre altres coses, les estades a l’estranger i la impartició de docència.

Cargando
No hay anuncios

C.O.: Farem un pla de relleu a quatre anys vista perquè entri el talent des de la pedrera, els ajudants. També cal estabilitzar els interins convocant concursos perquè puguin optar a ser permanents, i hem de tenir en compte que hi pugui haver incorporacions. En la mateixa línia, és necessari facilitar el camí per acreditar, ajudant a potenciar molta gent que desconeix com fer-ho.

La UIB és reconeguda per tenir un gran nombre de publicacions anuals, però fins a quin punt es deixa de banda la docència envers la publicació?

J.C.:La investigació és una de les missions de la universitat, és una obligació segons la normativa. El nostre contracte amb l’Estat diu que el 49% del temps l’hem de dedicar a la docència i la resta a recerca. Cal procurar donar les eines perquè les dues coses es puguin fer de la millor manera possible.

C.O.: Alguns es queixen perquè han de fer massa docència, i d’altres perquè no poden investigar suficientment. Hem d’aconseguir un equilibri perquè s’ensenyi bé i a la vegada es continuï publicant, un fet que afavoreix la universitat.

Quantes places de residència us comprometeu a crear?

J.C.: Està en marxa la creació d’una nova residència a Palma, però el problema és especialment sagnant a Eivissa. Volem explorar fer convenis amb el sector de l’hoteleria perquè els alumnes puguin usar els allotjaments en temporada baixa.

Cargando
No hay anuncios

C.O.: La nova residència depèn de l’arribada de fons europeus, i no està tancat. Si hem d’esperar molt, la farem cercant altres alternatives. El model, però, ha de ser més autònom, com a petits apartaments sense servei de menjador. També volem crear una escoleta al campus de Palma.

El Pla d’Igualtat de la UIB caducarà enguany. Què cal canviar per millorar la situació de les dones al campus?

J.C.: Anem en la bona direcció. L’Oficina d’Igualtat ha fet una feina excel·lent, i simplement s’ha d’aplicar el que diu el pla i procurar que els equips estiguin més igualats.

C.O.: Apostar per la conciliació és fonamental, també reduir el fet que hi hagi carreres amb percentatges tan descompensats entre homes i dones. Les dones han de liderar més equips de recerca. El pla s’ha de revisar i ha d’incloure nous aspectes.

Si sortiu elegits, com voldríeu ser recordats?

J.C.: Algú que va saber extreure la millor versió de la UIB, en tots els sentits. 

C.O.: Com aquella dona que va aconseguir que la UIB fos una expectativa de futur per als joves de les Balears.