Crisi ecològica
Societat05/06/2023

Jason Hickel: «El capitalisme ha creat la crisi ecològica: no ha estat l’antropocè sinó el 'capitalocè'»

Antropòleg econòmic i autor de 'Menos es más'

BarcelonaEl discurs de Jason Hickel va aixecar forts aplaudiments el mes passat a Brussel·les, durant la conferència Més enllà del creixement, organitzada pel Parlament Europeu. Aquest antropòleg econòmic ha publicat Menos es más (Capitan Swing), on explica al detall en què consisteix el decreixement, una teoria econòmica que agafa força, diu, no només entre els científics.

Com defineix el decreixement?

— El decreixement forma part d'una transformació més àmplia, que pretén reorganitzar la nostra capacitat productiva al voltant de la millora del benestar social i ecològic; garantir l'accés universal als serveis públics i una garantia pública d'ocupació en les energies renovables o el transport públic, els sectors que realment necessitem, i reduir les formes de producció menys necessàries. Enmig d'una emergència ecològica, no hauríem d'estar produint SUV i jets privats i fast fashion. Hi ha grans parts de la nostra economia que són irrellevants per al benestar humà i hauríem de reduir-los.

Però qui decideix què és irrellevant per al benestar humà?

— Ha de ser una barreja de la informació que tenim de la ciència i de l'aportació democràtica. Ara mateix no hi ha democràcia en el sistema econòmic. L’economia està controlada pel capital i les decisions sobre què produir i com utilitzar els recursos les prenen les grans corporacions i empreses financeres: l'1% que posseeix la majoria dels actius invertibles. I el seu únic objectiu és maximitzar beneficis. Com a resultat, produïm cotxes SUV i carn de vedella industrial de manera ràpida perquè són molt rendibles. Però no hi ha producció de transport públic i energies renovables i habitatges assequibles, perquè no són rendibles.

Cargando
No hay anuncios

Potser hi ha demanda per als SUV i la carn. I si la gent ho vol?

— La demanda es fabrica a través de la publicitat o evitant altres opcions. La gent vol transport públic i habitatge assequible, però no se’n produeix. No accepto l'argument que això està impulsat per la demanda. Per la ciència sabem que hi ha sectors que consumeixen molta energia i no milloren el benestar humà, i alguns són especialment destructius, com la carn de boví: ocupa el 60% de les terres agrícoles del món i proporciona el 2% de les calories. Una altra part clau del decreixement és la dimensió de classe: són aclaparadorament els rics els responsables de l'excés d'energia i recursos. El decreixement exigeix una forta reducció de l'excés de poder adquisitiu dels rics.

I no és possible un creixement verd?

— A escala global hem de reduir les emissions a zero i prou ràpid per no pujar de l’1,5 ºC. Això no serà possible si no reduïm el consum d'energia, la mateixa Organització Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ho diu.

Cargando
No hay anuncios

Com s’aplica tot això a la pràctica: si vostè fos al govern com ho faria?

— Primer la política social, després la política ecològica. El primer que faria és implantar serveis públics universals: desmercantilitzar tots els béns i serveis bàsics que la gent necessita per viure. Tothom ha de tenir garantida l'educació, la sanitat, però també habitatge assequible, transport públic, accés a l'energia i aigua suficients, aliments nutritius i internet. Així desvinculem el benestar humà del creixement. La segona cosa és una garantia laboral: mobilitzar la mà d'obra al voltant de la producció social i ecològicament necessària. La decisió sobre quins sectors s'han de reduir s'ha de prendre democràticament. L’enfocament actual és que tots els sectors han de créixer constantment, independentment de si realment els necessitem o no. I això és clarament irracional en qualsevol moment, però sobretot durant una emergència ecològica, no té sentit i és perillós.

I com es paga tot això si l'economia no creix?

— La gent comet l'error de pensar que cal tenir un creixement del PIB al sector privat per finançar els serveis públics. Però no funciona així. La fiscalitat és simplement per reduir l'excés de demanda i prevenir la inflació. El govern emet moneda per finançar els serveis públics. Cal mobilitzar les finances públiques cap aquí. Ara hi ha uns límits al dèficit, però són artificials i Brussel·les els pot canviar.

Cargando
No hay anuncios

Sona una mica utòpic. Com els dirà als directius de corporacions que han de reduir la seva producció?

— Amb la garantia d'ocupació: si fixes una garantia de feina en sectors importants (transports, restauració d’ecosistemes) i això atrau personal de Zara, és problema de Zara. Fins i tot dins de la indústria, hi ha acord que la moda ràpida està fora de control. Un altre és el sector de la carn. S’ha de reduir, però per a les comunitats rurals no s’ha d’entendre com el problema, sinó com la solució. La garantia pública d'ocupació donaria als pagesos una sortida en formes de producció ecològicament importants, com agroecologia o restauració.

Però quan diu llocs de treball garantits, ¿qui contracta? L’estat?

— L'esquema ha de ser pagat per l'emissor de la moneda: el govern l'ha de finançar. Però s'hauria de gestionar en el nivell local adequat i governar democràticament. Que les comunitats decideixin quin tipus de producció necessiten. Alguns projectes requereixen una lent nacional, com el transport o la xarxa elèctrica, però la majoria haurien de ser de les comunitats locals. O empreses privades, però democràtiques.

Cargando
No hay anuncios

Diu al seu llibre que la crisi ecològica ha estat causada pel capitalisme.

— Clarament. En la literatura científica això és molt clar i s’està deixant d'usar el terme antropocè per dir capitalocè. Perquè dir antropocè vol dir que totes les persones som igualment responsables de la crisi. Però això no és cert. La gent del sud global no ha contribuït gairebé gens a la crisi.

Vostè es definiria com a anticapitalista?

— Definitivament. Qualsevol persona raonable ho seria. El capitalisme és un sistema vell i clarament incapaç d'abordar les necessitats socials bàsiques, i no està fent front a la crisi ecològica. La gent dirà: "És massa radical per pensar en el postcapitalisme". No hi estic d'acord. Valorem la innovació i el pensament creatiu: ¿per què en el sistema econòmic no podem idear una cosa millor? Aquesta és una conversa que estan mantenint els científics. I són idees molt populars segons les enquestes, tenen un suport del 60% al 80%. A Brussel·les se n'està parlant, perquè s'adonen que el sistema actual està fallant.

Cargando
No hay anuncios