Fernando Sansó: “Canviar de manera de vestir a Mallorca costa més per les pors del què diran”

ManacorFernando Sansó (Cala Anguila, 1999) viu entre la costa manacorina i Palma. Tot i ser geògraf va decidir tirar pel món de la moda i se’n va anar a Madrid a formar-se. Acaba d’estrenar la tercera temporada de Fashion Fer, el programa d’assessoria d’imatge que emet Canal4 cada dimecres a les 21 h. Parlam amb ells sobre colors, roba i la por de canviar d’imatge sense seguir les modes.

Sabeu reconèixer quan la moda va passar a ser una part important de la vostra vida?

— Crec que ja vaig néixer amb l’ànsia d’aprendre. I a partir d’aquí em vaig anar fixant en combinacions i estils, simplement pens que sabia diferenciar què hi pegava bé o no. De nin, la padrina o ma mare, quan havien de sortir o anar a sopar, ja em demanaven opinió sobre quin vestit era millor o quin color de mocador hi combinava. M'hi fixava molt. Fins i tot sabia quan havien repetit vestit. A part d’això, l’única relació familiar que hi veig és que el meu padrí, Jordi Sansó, va ser sastre.

I això que després vàreu estudiar Geografia...

— Així és, Geografia a la UIB. Podríem dir que som un geògraf enamorat de la moda o un assessor d’imatge que va estudiar Geografia [somriu].

Quin és l’objectiu principal d’una assessoria d’imatge? Què és el primer que feis o demanau a les persones que us contracten?

— L’objectiu és reforçar la persona que ja són. Es tracta d’alinear la imatge personal que puguin veure al mirall amb la que duen per dins. És cert que de vegades és un procés llarg, però l’única persona que ho pot canviar ets tu. Vestim d’una manera introspectiva perquè no ens atrevim a mostrar el que realment som a través de la moda. Quan ho aconsegueixes, la teva vida millora.

Hi ha un pla de canvi físic també?

— De tall o de color de cabells en alguns casos… però no vaig per mides perquè va més enllà d’una talla, vull que els meus clients siguin ells.

Viure a una illa o a un poble fa el procés més complicat?

— Viure a una illa té coses evidentment molt positives, però també fa que les modes arribin una mica més tard, o millor dit, que la majoria de la gent les adopti més tard per por de les mirades. Jo sempre dic que: a dies grisos, jerseis de colors. Pens que la imatge té aquest poder damunt nosaltres.

També assessorau homes?

— Durant el 2025 també he tingut homes que han necessitat el meu acompanyament, sí.

De tota manera supòs que us adaptau a la persona i les seves circumstàncies.

— Oferesc un servei complet però m’adapt, és clar. La gent pensa que els vestiré de colors com jo i no té per què ser així. De vegades hem de començar per allò bàsic, però que concordi amb la personalitat de la persona, i a partir d’aquí anar avançant.

Quin és el procés? Hi ha una sèrie de passes marcades?

— Començ fent una anàlisi de l’estil, un estudi de colorimetria per saber la combinació de colors que més pot afavorir la persona, depenent del color de pell o de cabells.

I si li demanau a la intel·ligència artificial?

— Si li demanes al xat GPT anam malament, perquè serà capaç de mirar les teves característiques físiques, però no les emocionals. Després passam a una anàlisi del rostre i la figura, i finalment ja podem mirar què hi ha dins l’armari. Amb el que la clienta té normalment ja es poden arribar a fer centenars de combinacions d’èxit. Sortir a comprar és la darrera passa, moltes vegades només són coses puntuals.

Cal gastar molt? És un servei car?

— Sempre dic que és una inversió a llarg termini. Si comences a vendre el que tens dins l’armari, ja trauràs més doblers del que et gastaràs amb roba nova. Al final estalvies doblers i maldecaps.

I no ‘bastaria’ seguir la moda vigent?

— És un error no escoltar-nos i voler seguir tendències perquè sí. El color bordeus, per exemple, no agrada a tothom encara que estigui de moda, per tant, no te'l posaràs. Així mateix hi ha tendències de teixits que no són per tu… amb això sí que som estricte.

Tot d’una en acabar Geografia vàreu partir de Mallorca?

— La Geografia no l’he emprada per res, de moment. Me’n volia anar a fora, així que vaig partir cap a Madrid per fer un màster en assessoria i estilisme i ja hi vaig quedar una temporada, formant-me més que res en assessoria estratègica. Després, un curs de vendes, un altre de marca personal i un altre d’estilisme i personal shopping…

La professió condiciona?

— És clar. Una dona que fa feina a una oficina i una altra que treballa a una empresa de jardineria, per exemple, no tenen els mateixos objectius i, per tant, vestiran distint. Analitzar el carrer i ser observador és molt útil per poder adonar-te de moltes coses i poder aplicar-ho.

Hi ha combinacions de colors ‘prohibides’? Negre i blau potser?

— Si a tu t’agraden el negre i el blau combinats endavant, ho sabràs defensar. No a tots els moments de la vida s’ha de ser elegant, evidentment s’ha de tenir un patró, no pots anar ni brut ni arrugat… però uns calçons romputs poden ser elegants per anar de carrer… però no per a una gala de Cap d’Any; vull dir que tot té el seu espai i el seu moment.