Can Morató: Pollença recupera un símbol de la seva història
Aquest dimecres s'ha col·locat la primera pedra de la que serà la futura seu social de Colonya, un edifici emblemàtic.
PollençaLa col·locació de la primera pedra de la futura seu social de Colonya, Caixa d’Estalvis de Pollença, i de la Fundació Guillem Cifre de Colonya, a l’antiga fàbrica de Can Morató, ha reunit aquest dimecres una important representació de la societat pollencina. L’acte suposa l’inici d’un projecte llargament esperat i molt especial per a la comunitat, que veu com un dels espais més significatius de la seva memòria col·lectiva es prepara per renéixer.
Un espai amb memòria
La fàbrica de Can Morató no és un edifici qualsevol. Entre 1922 i 1967 va donar feina a centenars de persones i va convertir Pollença en un referent internacional en la producció d’estores i catifes. Moltes famílies del municipi hi varen estar vinculades i, per això, la fàbrica forma part de la identitat del poble. Després de dècades d’abandonament, l’edifici va caure en ruïna, però el seu record i el seu valor patrimonial mai no varen desaparèixer.
Per això, quan Colonya va anunciar la seva intenció d’instal·lar-hi la nova seu, la notícia es va viure amb emoció i també amb incertesa. El camí no ha estat fàcil: la tramitació de la llicència ha estat llarga i complexa, i el projecte va haver de superar importants traves administratives. Avui, amb la primera pedra col·locada, es confirma que aquell somni ja és una realitat.
Un projecte amb ànima
El disseny dels arquitectes Jordi Badia i Erik Herrera aposta per respectar l’essència de l’edifici original. Se'n conservaran els murs i el pati antic, i s’hi incorporaran nous espais perquè Can Morató torni a ser un lloc viu i obert. La nova seu acollirà tant les oficines centrals de Colonya com espais culturals i socials: una sala d’actes, un museu dedicat a la memòria de la fàbrica i zones obertes a la ciutadania.
D’aquesta manera, el projecte no només recupera un patrimoni arquitectònic, sinó que també crea un punt de trobada per a Pollença i per a tot Mallorca.
Agraïment i orgull
En el seu discurs, Josep A. Cifre ha remarcat que l’entitat podria haver triat un altre indret, més senzill i aviat, però ha volgut assumir aquest repte pel que representa Can Morató: “És un espai amb molt de valor social i patrimonial. Fer-lo possible és gràcies als nostres clients, que són l’origen i la raó de ser de Colonya”.
El batle de Pollença, Martí March, ha tingut un paper especialment destacat en l’acte. Visiblement emocionat, ha remarcat que aquest projecte és un motiu de “satisfacció i orgull col·lectiu”, i ha recordat que Colonya sempre ha estat molt vinculada al municipi, fins al punt que ell mateix hi té records personals: va demanar-hi el seu primer préstec de jove i sempre ha admirat la figura de Guillem Cifre, fundador de l’entitat. Segons March, “Can Morató marcarà un abans i un després per a Pollença i també per a Mallorca. És un símbol de la paciència i la tenacitat de Colonya i de la capacitat d’aquest poble de preservar allò que li dona identitat”.
El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha subratllat el valor de recuperar patrimoni i història, i ha destacat la diferència que aporta Colonya amb les seves decisions pensades des del compromís social.
Més que una seu, un símbol
La col·locació de la primera pedra no és només l’inici d’unes obres que duraran dos anys. És sobretot la confirmació que Pollença recupera una part essencial de la seva història i la transforma en futur. Can Morató serà alhora memòria i modernitat, símbol de perseverança i punt de trobada per a noves generacions.
Per als pollencins i per a molts mallorquins, veure ressorgir aquest edifici és un recordatori que el patrimoni i la identitat no es poden donar mai per perduts.