Publicitat
Publicitat

FITA A FITA

El camí dels Pintors

"Crivell de la serra, dins un solc de terra tanca el paradís". Així definia Deià el poeta mallorquí Joan Alcover (1854-1926) en una de les seves Cançons de la Serra (Cap al tard, 1909). Tanmateix, quan el visitant hi arriba, cau rendit davant la majestuosa visió del Teix, que estén les faldes cap a la mar perquè s'hi assenti la vila. Deià ha estat punt de trobada d'artistes de tota mena, que hi han trobat la magistral inspiració. La ruta que us proposam ressegueix la petjada dels pintors que des de final del XIX han immortalitzat el litoral de Deià i han rebatejat un dels seus camins més emblemàtics.

Itinerari

Som a l'estiu i us suggerim iniciar la marxa ben prest. Per tant, millor si anam a fer nit al refugi de Can Boi (Deià), el nostre punt de partida. Estam a la zona coneguda comel Clot.

Situats a les portes d'aquest alberg de la Ruta de Pedra en Sec/GR-221, començam a caminar cap a la mar pel camí dels Ribassos. El primer tram està indicat i no té pèrdua; a més, no ofereix dificultat, perquè és un camí còmode i ben condicionat que segueix paral·lel el curs del torrent Major fins a desembocar a la cala, on arribarem en 20 minuts.

El camí dels Ribassos desemboca sobre la carretera de la cala que seguirem de baixada fins que a poc d'arribar-hi, vora una barrera a la dreta, arrenca l'anomenat camí dels Pintors, l'itinerari litoral que connecta la cala de Deià amb els Béns d'Avall. Aquest tramestà fitat i té nombrosos botadors. El tirany arriba vora una bellíssima caseta situada a l'extrem. Més endavant, ens posarem davant els Còdols Blancs, dues penyes que emergeixen a la mar.

A partir d'aquest punt fins a la cala del Canyaret, seguirem un tirany ben marcat. S'ha de ressenyar que la ruta circula per damunt d'antics espais marjats i algunes restes d'horts. Hi veurem varadors dins els calons i, fins i tot, una vella cisterna, avui emprada com a abocador de fems, i que és de les poques restes visibles de l'antic mirador de Son Bujosa, que va ser propietat d'Antoni Rotger, un personatge contemporani de l'Arxiduc i gran amic seu.

Dotze anys després, el cap de fibló del 2001 encara es deixa sentir al llarg de tot aquest litoral, en forma de grans pins caiguts que compliquen el pas en algun tram. S'ha d'anar alerta a triar bé els tiranys, ja que alguns solen presentar-se una mica exposats. Després de superar una tanca -s'Hort de Mar- i un xalet amb una curiosa portassa, arribarem a l'altura del Canyaret. Llavors el camí avança fins a una petita punta amb un varador. Aquest és el nostre final de ruta. Fins aquí haurem invertit una hora de caminar, sense comptar les aturades.

La tornada la farem pel mateix camí fins a Cala Deià. Tenim l'opció de variar la ruta i recórrer el camí de la Vinyeta, que en 20 minuts ens deixarà a l'entrada del poble.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF