"Quan caiguin els nínxols què faran?": Un manacorí denuncia el mal estat del cementeri de Manacor

Palma"És una manca d'humanitat i dignitat increïble. Que l'Administració no en vulgui saber res ni doni cap solució efectiva en un moment tan complicat diu ben poc de la seva educació i les poques ganes d'arreglar-ho. Fan ganes de dur el mort a l'Ajuntament i que se n'encarreguin ells", critica el manacorí Andreu Galmés, net d'una padrina que aquest dimarts migdia ha estat enterrada al cementeri públic de Manacor, lluny del padrí i lluny dels desitjos familiars, per la manca de seguretat i la clausura de la tomba familiar. "I perquè l'assegurança que pagàvem ens n'ha facilitat una altra, perquè l'Ajuntament només ens oferia un nínxol en règim de lloguer, sense assegurar que les restes de la meva padrina puguin tornar on toca".

Un dia abans de Tots Sants, la tomba 37 del cementeri municipal de Son Coletes, a Manacor, va haver de ser precintada per problemes estructurals. La manca de manteniment continuat han afectat l'estabilitat del mig centenar de nínxols que hi acumula, amb els perills de seguretat que suposaria l'esfondrament intern dels laterals. Això, que fa anys que es coneix, ha arribat a tal extrem que ja són sis les tombes del cementeri local (a més d'una sepultura soterrada) les que han hagut de ser condemnades per ordre del departament d'Urbanisme de l'Ajuntament. És a dir, que dins aquests espais ni s'hi pot enterrar, ni els familiars hi poden passar ni tan sols (en teoria) per canviar les flors.

Demanda cap al Consistori

Riera ja ha enregistrat una instància a l'Ajuntament de Manacor queixant-se de la situació: "La resposta que he rebut per part dels regidors és que hi ha nínxols que no tenen els papers en regla, i com que n'hi ha que són privats, primer s'ha de fer un llistat de qui són els propietaris i si estan o no actualitzats". Aquest fet va sulfurar encara més Andreu Riera, treballador a l'Hospital de Manacor: "Trob que no són maneres. No és una qüestió de partits polítics ni d'ideologies, però no es pot mantenir un cementeri en aquestes condicions, amb anys d'abandonament sense fer-hi res. Per això ja m'he assessorat legalment per posar una demanda a l'Ajuntament", afegeix amb indignació.

"Què hem de fer, idò?, nosaltres tenim tots els papers del nínxol en regla, però cap dret. Hem de deixar passar el temps i que caiguin un damunt l'altre? I que un dia ens cridin, als familiars, que vinguem a triar 15 ossos cada un? No hi ha dret. Em fa ganes agafar el baül i tirar-lo dins les oficines municipals". En la instància presentada al registre municipal, Riera explica que un cop finada la padrina, Isabel Domínguez, dia 23 de maig, s'endugué una sorpresa quan la responsable del cementeri l'informà que no podria enterrar-la al panteó assignat, perquè està precintat i no se'n pot fer ús.

Clausurat per ordre d'Urbanisme, ni el departament ni l'Ajuntament com a tal s'han posat encara en contacte amb els propietaris dels nínxols per informar-los d'una situació que tingué lloc l'1 de novembre del 2025. El Consistori explica que ha estat per la dificultat per poder localitzar-ne tots els propietaris, a fi de reclamar-los que es facin càrrec de la reforma necessària. Això sí, l'Ajuntament, com a responsable final també podria actuar d'urgència fins que acabi amb aquests tràmits, per després revertir subsidiàriament el cost de la reforma, que en un principi xifra en 125.000 euros.

"Tenim tota la documentació actualitzada i correcte", remarca Riera, que ara reclama "una resposta urgent, contundent i per escrit de les accions que es duran a terme" i el desacord de tota la família per l'enterrament d'Isabel a un nínxol (el 51) que no és el seu "per la qual cosa no podrà reposar al costat de les restes del seu home". "No hem obtingut per part de l'Ajuntament una solució i tracte digne, respectuós i humà per a l'enterrament de la nostra padrina", recrimina, després d'haver parlat amb una sèrie de regidors municipals.

L'Ajuntament, els 'carrers' i les 'finques'

Ja fa unes setmanes la regidora responsable de Son Coletes, Joana Maria Llull, reconeixia que “el problema no ve d’ara. El cementeri és el gran oblidat, ho sé. Hi ha tombes tancades des del 2012”, fent referència a les tombes privades, una petita part del total de l’espai. “Urbanisme estudia cada cas en particular per si arriba el cas, actuar d’urgència. Però l’Ajuntament només pot actuar de manera subsidiària i si hi ha un risc imminent”.

“Un percentatge molt elevat de les tombes que hi ha al cementeri són de gestió municipal, titularitat directa de l’Ajuntament. I, per tant, ens toca a nosaltres arreglar-les”, reconeix, en canvi, el batle Miquel Oliver, que torna a fer èmfasi, però, en la responsabilitat dels propietaris privats a l'hora d'actualitzar les titularitats de les tombes. “Perquè, si no, ens trobam amb el fet que l’Ajuntament, que és propietari dels carrers de cementeri, no pot actuar en certes finques de propietat privada, encara que s’hi vulgui posar al capdavant”.

"Em sap molt de greu, però el sentit comú, l'educació i el respecte sempre han d'anar per davant, i més si parlam de difunts", lamenta afectat Riera. "Us jur que no sabeu el que sent, és molt trist i desesperant no poder estar tranquil ni després d'una mort", afirma.