Cadàvers acumulats i manca de recursos: l’Institut Forense de les Balears, al límit

PalmaLa sobrecàrrega de feina i la manca de personal continuen tensant el funcionament de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses (IMLCF) de les Balears, que des de fa anys arrossega problemes estructurals tant pel que fa als recursos humans com a les infraestructures i l’equipament tècnic.

Fonts coneixedores de la situació expliquen que actualment hi ha una manca important de metges forenses i, sobretot, de tècnics d’autòpsia, un problema que s’ha agreujat els darrers anys i que afecta directament el funcionament quotidià del servei, a més de provocar l'acumulació de cossos en diverses ocasions, pendents de l'autòpsia o que la funerària els reculli. Segons denuncien, l’Administració de Justícia no pot cobrir amb agilitat les baixes laborals, les jubilacions ni les vacants, perquè la fórmula administrativa vigent impedeix contractar funcionaris interins mentre el Ministeri d’Hisenda no autoritzi determinades partides pressupostàries.

Aquest bloqueig administratiu ha provocat una situació que les fonts consultades qualifiquen de “sense sentit”, ja que ni tan sols es poden ocupar places que existeixen a la plantilla orgànica. Com a conseqüència, les jubilacions i les baixes temporals no se substitueixen durant mesos i augmenta encara més la càrrega de feina de la resta de professionals. De fet, les Balears tenen a hores d'ara els mateixos metges forenses que l’Institut de Medicina Legal de Badajoz, malgrat la diferència quant al nombre d'habitants ila població flotant de les Illes –a Badajoz hi viuen poc més de 154.000 persones, mentre que els residents de les Balears són més 1,2 milions.

La situació arriba al límit durant la temporada estival: la població de les Illes gairebé es duplica en la temporada alta turística. Aquest increment repercuteix en la feina de l’Institut, que ha d'atendre molts més casos relacionats amb agressions sexuals, violència masclista, homicidis i altres fets delictius. De fet, l'exdirectora de l’IMLCF, Consuelo Pérez, ha reconegut que l'estiu passat es varen arribar a acumular una trentena de cadàvers al dipòsit de cadàvers de l’Institut, una xifra molt superior del que la infraestructura d'aquest organisme permet. Una situació insòlita derivada de la manca de recursos davant la sobrecàrrega de feina.

L’augment de troballes de cossos de migrants morts a la mar i arribats a les costes de les Illes també contribueix a la sobrecàrrega. Aquests cadàvers s’analitzen per intentar-ne determinar la identitat, una tasca sovint complicada pel mal estat en què es troben els cossos.

Amb tot, la pressió assistencial va arribar a provocar que ni tan sols es poguessin netejar les càmeres frigorífiques per garantir la salubritat i la higiene de l’espai. Habitualment, aquestes instal·lacions es renten de manera periòdica i, quan una càmera està ocupada, el cos es trasllada temporalment a una altra. Pérez va explicar que hi ha moments sense “marge de maniobra” perquè l'acumulació de cossos provoca que falti espai.

A més de la manca de personal, un altre problema és l’envelliment de les instal·lacions i de la maquinària. Les càmeres frigorífiques han deixat de funcionar en determinats moments, especialment durant els mesos d’estiu, quan els motors treballen al límit de la seva capacitat. Fonts expertes remarquen la gravetat d'aquesta situació, amb cadàvers a l’interior de les instal·lacions. També apunten a problemes d’impermeabilització a la coberta de l’edifici, amb filtracions que dificulten el manteniment de les dependències.

La manca de tècnics d’autòpsia fins i tot ha obligat a externalitzar part de les tasques pròpies de l’Institut. L’Administració ha recorregut a personal de funeràries per determinades funcions de suport vinculades a les autòpsies, com disseccions i extraccions de teixits. A Eivissa, per exemple, el servei es manté gràcies a la contractació provisional d’un tècnic de funerària, després que l’únic tècnic d’autòpsies de l’illa es jubilàs i encara no s’hagi pogut cobrir la plaça.

Els professionals adverteixen que la sobrecàrrega assistencial, la manca de personal i el deteriorament de les infraestructures generen una situació de cada vegada més difícil de sostenir. Per això, reclamen una intervenció urgent per reforçar el servei i garantir unes condicions adequades per als treballadors i el desenvolupament dels procediments judicials, tenint en compte que les proves pericials elaborades pels metges forenses són una peça clau en la resolució de judicis i requereixen una feina especialment rigorosa.

A tot això se suma cert malestar intern entre els treballadors, una situació que tampoc no és nova, tot i que ha revifat amb el canvi de direcció, que també ha estat a causa de la manca de recursos i de l’enfrontament constant contra el Ministeri de Justícia. Fonts del mateix l'Institut expliquen que “hi ha certes persones” amb actituds poc professionals que dificulten el desenvolupament normal de la feina i episodis d'absentisme laboral.

La situació de precarització d’aquest organisme, molt important per garantir una tasca que requereix rigor i respecte –per a proves pericials a un judici i per als familiars dels difunts–, no és exclusiva de les Balears. Segons les fonts consultades, problemes similars es repeteixen a gairebé tots els instituts de medicina legals dependents del Ministeri de Justícia, com els d’Albacete, Cuenca, Guadalajara i Burgos, entre d'altres.