Turisme
Societat10/10/2023

Als britànics els comença a sortir més barat anar a Tanzània que a Magaluf

L'antropòloga Hazel Andrews afirma que la sexualització de la dona en aquesta zona continua existint, però es fa més dins clubs

PalmaSi hi ha algú que coneix el turisme britànic que va a Magaluf és l'antropòloga de la Liverpool John Moores University del Regne Unit, Hazel Andrews. Els anys noranta va passar sis mesos d'immersió a la zona de Palmanova i Magaluf i des de llavors l'ha visitada en diverses ocasions per descriure el comportament del turista del seu país en una destinació molt popular per a la classe treballadora. Andrews ha fet una recerca acadèmica i seriosa sobre aquest turisme, que nosaltres anomenam d'excessos o de gatera, i que ella diu que, de vegades, no es pren seriosament.

Per a l'antropòloga, la clau de l'atractiu de la destinació de Magaluf per a determinats col·lectius de britànics és que s'ha sabut identificar molt bé el tipus de producte que s'hi havia d'oferir: "No tothom està interessat a conèixer cultures diferents; hi ha britànics que tenen por i no els agraden els immigrants, per exemple, i els touroperadors aprofiten aquesta por, i s'encarreguen de dir, també per exemple, que no agafin autobusos locals que estan plens de carteristes, que agafin només els seus busos, que són els segurs. Els mateixos que creen els productes fan que se sentin amenaçats". Andrews explica que arriben a Magaluf i identifiquen elements que els fan sentir a casa, des dels noms dels locals, als tipus de menjar. "Alguns se senten més al Regne Unit aquí que allà", observa.

Cargando
No hay anuncios

Per a Macià Blázquez, geògraf de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i un dels organitzadors de la xerrada que aquest dilluns ha fet l'experta britànica al campus, explica que és el mateix que passa a la gent d'aquí, "que agafa paquets a Platja Bávaro i no surt de l'hotel més que per a activitats programades pels touroperadors".

Tenint en compte els esforços que s'han fet en els darrers temps per canviar la imatge de la destinació de Magaluf era obligat demanar a l'experta màxima en aquest turisme si ha notat alguna transformació remarcable en els últims anys. Hazel Andrews destaca que ha baixat la presència de banderes de la Union Jack al carrer: "Abans les veies pertot, a la roba, a tota mena de superfícies. Hi havia unes ganes molt grans de mostrar que eren britànics en tot moment i en totes les situacions, i això s'ha perdut". També remarca que hi ha crescut la presència d'altres nacionalitats i hi ha detectat més negocis de tatuatges i més "dancing clubs". "La sexualització de la dona, però, continua existint actualment com hi era als anys noranta, però es fa més a porta tancada, dins els clubs, no tant al carrer", subratlla.

Cargando
No hay anuncios

L'antropòloga afirma haver vist els titulars dels diaris sobre les iniciatives anunciades per millorar la imatge d'aquesta zona, però que no pot valorar la percepció que en té la gent. El que sí que té clar és que" les destinacions populars de festa d'estiu tradicionals, com és Magaluf, estan tornant molt cares i els britànics comencen a cercar altres destinacions per anar de festa. A Tanzània, per exemple". Andrews ho relaciona amb el que va passar durant la crisi dels anys 2008 i 2009: "En aquell moment va aparèixer la destinació de festa d'estiu a Bulgària i es va convertir en una destinació molt popular entre els britànics".

En el mateix sentit, el geògraf de la UIB, Macià Blázquez, ha explicat que el que passa és que "el vol no és més barat, però el paquet turístic sí que ho és. Mallorca s'està convertint en un lloc car per als britànics. Tot això és un negoci i el turista en mira el preu final. Bàsicament, no és tant la destinació com el producte que ofereixes. Per exemple, un paquet a Tailàndia surt per 1.500 o 2.000 euros i venir a Mallorca ja no surt tan barat. Quan augmentes preus, baixen els turistes".

Cargando
No hay anuncios

Aquí s'intueix que el canvi ja ha començat

L'equip d'investigadors que lideren Ivan Murray i Macià Blázquez ja estan estudiant per demostrar la hipòtesi que el turisme barat s'està reduint també per la pujada del preu del petroli, per problemes sanitaris, per crisis geopolítiques, per la superposició d'emergències del clima o de malalties. "Tot això ens fa pensar que s'incrementarà la desigualtat i els desfavorits tindran menys oportunitats de viatjar i els rics cercaran refugi", opinen.

Cargando
No hay anuncios

Per a Macià Blazquez, "això ja està passant. Ja hi ha capitals que cerquen refugi aquí, compren possessions i les tanquen. També es reformen possessions per convertir-les en hotels o hotels de primera línia de platja es transformen en residències tutelades per a gent gran. Així mateix, tenim el cas dels nòmades digitals amb bed and desk". Per a l'investigador, els canvis cap a una major qualitat es noten a la primera línia, quan es passeja per aquestes zones es pot observar com s'amplien les habitacions i es posen més vidres, i això no passa a altres destinacions similars com Salou o Lloret de Mar. "El desenvolupament geogràfic desigual incrementa la desigualtat social. Cada any s'inverteixen 100 milions d'euros en reformes hoteleres, això indica alguna cosa", observa.

Cada any s'organitzen visites dels alumnes de Turisme de la UIB a Magaluf: "Els feim llegir fragments dels estudis de Hazel Andrews. No hi ha ningú que entengui aquest turisme com ella", diu Blázquez. Per a ell, aquesta zona de turisme de masses també mostra el gran coneixement de les empreses de les Balears per atreure aquest turisme: "Melià es va associar amb Thomas Cook, que li diu que construeixi els hotels, que doni els serveis, però que la manera de tenir-los enganxats, de fer-los addictes, d'explotar-los, com ha comentat Hazel Andrews, és fer-los por i oferir-los el que els agrada i els fa sentir bé, com a casa".