La bretxa de l'herència: més de la meitat dels catalans no heretaran cap habitatge
La mesura prioritària per a la població és la construcció d’habitatge públic, seguida de limitar els pisos turístics
BarcelonaQuè pensen els catalans sobre el fet de construir 50.000 habitatges públics? I sobre el topall als lloguers? Quants d'ells volen comprar-se un habitatge? En quina mesura els preocupa la crisi de l'habitatge? Els afecta directament? Totes aquestes preguntes i moltes més, relacionades amb l'habitatge, tenen ara una resposta concreta. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha publicat aquest divendres una enquesta monogràfica sobre la matèria per saber amb profunditat les preferències dels catalans sobre l'habitatge.
"La setmana passada l'enquesta va ser sobre desigualtat. En el cas de l'habitatge, que és el gran tema i ho continuarà sent, s'apunten idees de per què ho continuarà sent. Volem anar més enllà dels debats polítics que tenim", explica en declaracions a l'ARA el director del CEO, Joan Rodríguez. En matèria de polítiques públiques, aquesta enquesta complementa les respostes en matèria d'habitatge de la penúltima enquesta òmnibus, que feia triar als enquestats entre dues polítiques públiques diferents.
La primera novetat surt precisament d'aquest canvi metodològic. Si bé els catalans prioritzaven aleshores regular els lloguers per davant de construir més habitatge protegit, ara, quan se'ls ha preguntat separadament, la tendència canvia: la mesura prioritària per la població és la construcció d’habitatge públic (85%), seguida de la limitació de pisos turístics (74%). Després, en la mateixa proporció (71%), aposten per tres polítiques: regular els lloguers, obligar a destinar lloguer social i les subvencions directes al lloguer. Quan es pregunta a la ciutadania concretament sobre el pla dels 50.000 pisos, el consens també és alt: els catalans donen una nota mitjana de 8 sobre 10.
L'enquesta també pregunta als catalans sobre un tema que últimament s'ha situat en el debat públic: quants catalans heretaran un habitatge? Segons el CEO, el 55% dels ciutadans de Catalunya no heretaran cap habitatge, el 27% en podrien heretar una part i el 12% un de sencer. El 4% dels enquestats diuen que podrien heretar-ne dos o més. El percentatge de persones que declara que heretarà un habitatge està distribuït molt equitativament entre els diferents grups d'edat: entre els d'entre 16 i 24 anys podrien heretar un 35,4%; de 25 a 34, un 29,7%; de 35 a 49 anys, un 35,9%; de 50 a 64 un 29,8% i, lògicament, aquesta xifra es desploma per als que tenen més de 65 anys, que cau fins al 7,6%.
Comprar per fer negoci, la causa de la crisi
Què és el que ha contribuït més a l'augment dels preus de l'habitatge a Catalunya? El CEO ho enfoca ara amb parelles de preguntes. I el resultat és clar: creuen que el factor que més ha influït és la compra d'habitatges per llogar o fer negoci. Aquesta opció la consideren el 56,5% dels enquestats quan se'ls pregunta juntament amb la manca de construcció de nous habitatges (39,9%). En la mateixa línia, la compra d'habitatges per llogar o fer negoci (59,4%) supera l'interès d'estrangers amb alt poder adquisitiu (36,5%), i l'augment dels pisos turístics (60,1%) també supera la manca de construcció de nous habitatges (36,2%).
L'habitatge: un dret o un actiu?
Si bé la idea que l'habitatge ha de ser un dret garantit, com estableix la Constitució, està molt estesa en el debat actual sobre la crisi de l'habitatge, l'enquesta del CEO aprofundeix en aquesta concepció.
El 57% dels catalans creuen que l'habitatge no es pot considerar només un recurs econòmic que es compra i ven lliurement al mercat, però un 32% diuen que sí que és un recurs, però que hauria d'estar sotmès a algunes regulacions. El 10% creuen que és un recurs econòmic del qual s'ha de poder treure un benefici econòmic com qualsevol altre producte. Tanmateix, el 63% dels catalans consideren que s'ha de respectar sempre la propietat privada, amb molt poques excepcions, mentre que només el 33% consideren que és preferible condicionar el dret de la propietat sempre que convingui per garantir uns altres drets o prioritats polítiques.
Mig milió de joves es plantegen comprar un habitatge
Tres de cada quatre persones consideren "un objectiu important a la vida" tenir un habitatge en propietat. De fet, 8 de cada 10 catalans que busquen un habitatge de lloguer voldrien tenir-ne un de propi i en el cas dels joves de menys de 35 anys arriba al 100%. De fet, un 50% dels ciutadans entre 25 i 34 anys pensen ara mateix en comprar un habitatge. Tenint en compte que la població catalana compresa en aquesta edat és d'un milió de persones, això significa que són almenys 500.000 joves.
"Com que serà impossible satisfer la demanda, l'habitatge es convertirà en un actiu i es generarà una fractura social que condicionarà el futur de la societat. No es podran construir habitatges per la demanda que pot haver-hi", destaca Rodríguez, en declaracions a l'ARA.