Biniali, un passeig llarg i sentit per un pèlag de vinyes

PalmaA la frontera entre les comarques del Pla i del Raiguer de Mallorca, hi trobam el poblet de Biniali, al terme municipal de Sencelles. Els seus voltants estan vestits d’una mar profunda de ceps d’on brolla ‘la sang de la terra’ (expressió manllevada de la gran poetessa Antonina Canyelles), un pèlag de vinyes on es respira el bon fer dels cellers de llarga història i un enorme prestigi. No debades som a una de les zones vitivinícoles més importants de Mallorca, de gran tradició i qualitat. La Denominació d’Origen (DO) Binissalem, reconeguda l’any 1990, aplega una dotzena de cellers petits i mitjans, de tradició familiar, repartits entre els municipis de Santa Maria del Camí, Consell, Binissalem, Santa Eugènia i Sencelles, amb una extensió total de 154,75 km2. Els vins produïts en aquestes terres del Pla i del Raiguer gaudeixen d’un gran reconeixement espanyol i internacional.

Literatura i Biniali són una mateixa cosa. Pocs llogarets de Mallorca poden presumir de ser un marc tan extraordinari en l’art de la paraula com aquest. El periodista i escriptor Joan Ramis d’Ayreflor i Saura (Ciutadella, 1881-Palma, 1956) es trobava vinculat a Sencelles per ser membre de la família propietària de la possessió Ayreflor. Part de la infantesa del poeta i escriptor Jaume Pomar Llambias (Palma, 1943-2013) va transcórrer al poble de Biniali, concretament a una casa del carrer de l’Estrella (núm. 6). Aquesta relació amb el llogaret va fer que aparegués transformat a la seva obra amb el nom literari de Mosafat. Finalment, la novel·lista Maria Antònia Oliver (Manacor 1946-Biniali, 2022), tot i que resident a Barcelona des del 1969, va comprar amb el seu marit, l’escriptor Jaume Fuster, a finals de la dècada dels setanta la casa dita So n’Arrom, al número 1 del carrer del Pou. (font: visitsencelles.com)

Com sempre, recomanam l’ús del transport públic. La línia 304 (Inca-Sencelles-Palma) del Consorci de Transports de Mallorca (consultau-ne rutes, horaris i disponibilitat al web tib.org) fa parada a Biniali, just a l’entrada del poble (km 8,2 / Ma-3020).

La ruta

[00 min] El nostre punt de partida se situa davant l’església parroquial de Sant Cristòfol, temple del segle XVII sobre el qual circula una bella llegenda, recollida per Antoni M. Alcover, al seu aplec de Rondalles Mallorquines, titulada ‘Es peu de sant Cristòfol’. Sembla que anant de Llucmajor a Algaida, el sant disforjo ensopegà amb el puig de l’Heretat, a la serra de Galdent. De la primera caiguda deixà el penyal esqueixat; de la segona, senyà el peu sobre una penya al Porrassar, rere la vila d’Algaida; i de la tercera, pegà dalt el campanar de Biniali, i hi quedà per patró.

Oïda la història, iniciam la tresca amb els ecos de la paraula de Maria Antònia Oliver, veïna de l’església, en un article publicat el 2006 a VilaWeb i que du per títol ‘El meu poble’: “És un poble petit i allargassat a banda i banda d’una carretera molt secundària, que fa de carrer principal. Perpendiculars a aquest carrer (que té diversos noms) hi ha vuit o deu carrerons que donen a foravila. Hi ha una església molt guapa i molt gran (com a tots els pobles de Mallorca) del segle XVIII. Té dues placetes precioses. Hi ha una botiga de coses de menjar, que també és estanc, tres bars i un restaurant. No hi ha cap banc (dels de doblers) ni cap supermercat, ni cap tot a cent. Ni policia ni municipals. No hi ha ajuntament perquè és una pedania. A la majoria dels mapes de les Balears, no hi surt. És una sort. Si hi veus qualque turista, és perquè s’ha perdut. Empadronats, som uns 160. Quasi sempre hi trobes llocs per aparcar”.

Ens posam a caminar de davant l’església parroquial pel carrer Major, en direcció nord, fins a la plaça de la Concepció, el cor del llogaret. Al bell mig, envoltat d’immobles de notable valor històric, s’alça un monument dedicat a la Immaculada Concepció, iniciat en el 1854 per mossèn Gabriel Ribas de Pina i Gallard i acabat en el 1918 per mossèn Gabriel Ribas de Pina i Conrado, tal com podem llegir en una placa. El carrer Major muda de nom pel d’en Fiol. Deixam de banda el Bar Centro, la casa de Son Raió i també el carrer de Sant Joan, a la dreta, per on tornarem. Ja sortint del poble, a la banda esquerra, trobam el celler de Binigrau [10 min]. Aquí, deixam a la dreta la carretera de Binissalem (Ma-3021) i continuam tot dret pel camí de Consell de Biniali.

El camí avança plaent i tranquil entre els primers ceps, els grans protagonistes de la contrada i de la ruta. [15 min] Arribam a una important cruïlla, a la dreta el camí dels Puputs i a l’esquerra la camada de la Torre, per on continua ara la nostra tresca. Orientats a migjorn, avançam de ple entre vinyes; les de l’esquerra, Can Desveri, corresponen als cellers de Jaume Bennàssar. La tirada ens du a travessar el torrent de Solleric [30 min], on ja dins el terme de Santa Eugènia, recuperam l’asfalt fins que sorgeix una nova bifurcació. La camada de la Torre gira a la dreta, per davant l’antic Hort de la Torre, per on segueix la nostra ruta, novament sobre ferm de terra.

Avançam fins que trobam el primer camí a mà esquerra. Vorejam les finques de Sa Vinya i Villa Pelayo i sortim al camí de l’Hostalet, on voltam a la dreta. La tirada torna a ser asfaltada i envoltada de vinyes, la seguim fins al final, amb la serra de Tramuntana ben de cara. Allà on acaba [1 h 00 min], conegut com el Revellar, voltam a la dreta. La camada avança per dins l’extens territori taujà conegut com la Garriga d’Amunt. Caminam per asfalt orientats cap a gregal fins a la següent bifurcació [1 h 10 min]. Deixam a la dreta la via d’accés a la residència i al centre de dia Ses Garrigues, i voltam a l’esquerra. Després d’un doble revolt, la camada –ara dins el terme de Consell– apareix acompanyada d’un bon enfilall de xiprers. Giram a dreta i esquerra fins que la camada ens treu al camí Vell de Muro [1 h 35 min], al qual ens incorporam per la dreta, en direcció a Biniagual, novament al terme municipal de Sencelles.

Casals històrics

Vorejam vinyes i sortejam ciclistes, orientats cap a llevant, fins a assolir el pont de Muro sobre el torrent de Solleric [1 h 40 min]. Deixam a la dreta el camí de Consell de Biniali i continuam tot dret. Passats els cellers Can Puput, [2 h 00 min] travessam la carretera de Binissalem a Biniali (Ma-3121) i continuam endavant pel camí Vell de Muro. Just quan albiram un gran pinar, deixam un camí a l’esquerra i uns metres més endavant tombam a la dreta pel camí d’Inca [2 h 05 min], fronterers amb el terme de Binissalem. Aquest mateix camí ens durà de retorn a Biniali, on entrarem pel carrer de Sant Joan, que alberga casals històrics com ara Son Macià, Can Grau i Can Jordiet. D’aquí tornam al punt de partida, a la nostra esquerra [2 h 45 min].u

@Fita_a_Fita