Com són els dimonis de Mallorca?
Societat16/01/2024

Barbuts i banyuts: com són els dimonis de Mallorca?

El protagonista de les festes de gener es va documentar per primera vegada el 1719 a Artà

PalmaMallorca s'umpl de foc i fum amb motiu de Sant Antoni, patró i festa grossa a molts de pobles de Mallorca. Però, qui és realment el protagonista d'aquesta festa popular? Quan pensam en sant Antoni, en realitat, tothom ho fa en el dimoni, caricaturitzat com se sol fer a Mallorca: barbut, banyut, caparrut, amb la llengua o qualque dent defora i amb una forca, un garrot o una corda per pegar.

L'historiador Gabriel Mayol apunta que la primera referència del dimoni santantonier es documenta a Artà amb la Comèdia de Sant Antoni del 1719. Segons Mayol, aquesta representació és fruit de l'evolució d'una figura infernal i temuda que ha esdevingut amb el pas dels anys un personatge burlesc. Lluny de fer por, és sinònim de bauxa, burla i vici. Així, al llarg del segle XIX, el dimoni santantonier s'expandí arreu del Llevant de Mallorca, a mesura que la festa de Sant Antoni anava agafant força a pobles com Manacor, Capdepera i Son Servera. Amb els anys, emperò, el dimoni arribà i s'arrelà a municipis com Pollença, sa Pobla, Muro i Algaida, entre altres.

Cargando
No hay anuncios

Com a personatge inseparable de la gresca, el dimoni també té presència més enllà de Sant Antoni. A grans trets, podríem distingir els dimonis santantoniers i els que animen les festes patronals, que poden ser a l'estiu o en qualsevol moment de l'any. Aquests banyuts festers provenen de la processó del Corpus que, anys després passaren a ser protagonistes a les festes patronals, prenent el testimoni en les funcions que havien exercit els joglars durant l’edat mitjana. Segons Mayol, exemple d'aquests dimonis són els de Petra, Lloret de Vistalegre i Sant Joan. A més del dimoni, el ball dels cossiers, que històricament s'havia duit a terme en el marc de la festa del Corpus, també es començà a fer per les festes patronals. Amb els cossiers arribaren els dimonis revetlers que acompanyen els balladors, com va succeir a pobles com Algaida, Campos, Porreres, Manacor i Montuïri.

La relació entre el dimoni i la bauxa continua ben cohesionada a Mallorca. De fet, durant les darreres dues dècades, la curolla pels dimonis ha augmentat i cada vegada són més els municipis, i fins i tot barriades, que tenen la seva pròpia colla de dimonis: Alaró, Campanet, Muro, Calvià, Son Sardina, Secar de la Real, Felanitx, Consell, entre molts altres. A Palma, els grups de banyuts solen realitzar un espectacle de pirotècnia pels carrers de la ciutat en el marc de les festes de Sant Sebastià, una constant en les celebracions dels patrons d'altres municipis.

Cargando
No hay anuncios

Els dimonis més moderns es caracteritzen per l'ús de la pirotècnia; pràctica recent que mai han utilitzat els banyuts d'Artà o de Manacor per Sant Antoni. A més, el fet que siguin colles també és una novetat, ja que tradicionalment, han estat sempre un grup reduït de tres o quatre dimonis. Ara, el conjunt ha crescut i assagen els balls, confeccionen els vestits i elaboren les màscares. Però perquè tingueu ben present com són els dimonis de cada municipi, us deixam un recull amb alguns dels dimonis més destacats de Mallorca:

Manacor

El dimoni Gros és acompanyat dels altres dos dimonis (petits).

Cargando
No hay anuncios

Muro

En Bocatorta, en Dentotes, en Banyut i en Dues Barbes: aquests són els quatre dimonis que conformen el grup de dimonis santantoniers de Muro.

Cargando
No hay anuncios

Sa Pobla

La primera constància de la presència de dimonis a sa Pobla data de l'any 1600. Malgrat que després d'aquesta data no fou fins al 1958 que es recuperà la següent referència. Segurament per la influència de l'Església catòlica, no hi ha constància de la presència de dimonis per Sant Antoni, durant un grapat d'anys. Actualment, 14 dimonis amb aspecte de 'caparrot' conformen la colla de sa Pobla.

Cargando
No hay anuncios

Artà

Dos dimonis són tot el que necessiten els artanencs per animar la festa més esperada de l'any. La primera referència del dimoni santantonier apareix a Artà amb la Comèdia de Sant Antoni del 1719.