Les Balears, cada vegada més dependents: els ports de les Illes arriben als 17 milions de tones de mercaderies el 2024
Les principals instal·lacions portuàries polvoritzen rècords amb un increment del 5%
PalmaAls ports de les Balears els anys es compten per rècords: de passatgers i, sobretot, de mercaderies. De fet, els vaixells que operen als ports gestionats per l'Estat a les Illes (Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina) varen transportar 17 milions de tones el 2024, la xifra acumulada més gran de la història d'aquestes instal·lacions, un 5% més que el 2023.
El port de Palma, amb 11,2 tones de mercaderies i amb un augment del 7%, va ser la instal·lació amb un trànsit més gran. A més de les mercaderies que arriben a Palma per atendre les necessitats de l'illa, hi ha una part que es torna a embarcar en direcció a Menorca. Aquesta pràctica la fan les empreses de distribució com Mercadona, que no té una plataforma logística a les Illes, i que cada dia omple les carreteres de camions que duen menjar i altres subministraments des de la Península i que, una vegada al port de Palma, travessen Mallorca per anar fins a Alcúdia i embarcar. Aquesta és una part important del trànsit de mercaderies que passen pel port d'Alcúdia (1 milió de tones el 2024). De tota manera, el segon port amb volum més gran de mercaderies va ser el d'Eivissa, amb més de 3,5 milions de tones i un increment del 3%.
Segons les dades d'Autoritat Portuària de les Balears (APB), l'increment de l'activitat de mercaderies a les instal·lacions estatals ha crescut de manera exponencial les dues darreres dècades. L'any 2023 es va constatar que el volum de matèries transportades s'havia duplicat en 20 anys, i encara faltava afegir-hi les dades de 2024, amb un increment del 5% en un exercici.
Segons va explicar a l'ARA Balears el doctor en geografia de la UIB, Ivan Murray, “ens trobam davant d’un model de metabolisme social molt clar. Tenim una dependència absoluta de l’exterior i, per aquest motiu, els ports juguen aquest paper de porta d’entrada per on passa tot”, diu. L'entrada i sortida de mercaderies és un retrat fidel del funcionament de l'economia illenca, que no atura de créixer i es basa en una equació que els ecologistes qualifiquen d'insostenible: més turistes, més població per atendre'ls i més consum de mercaderies.
A més del sector de la gran distribució —que omple les bodegues dels vaixells que connecten les Illes amb la Península de camions destinats als supermercats—, el principal usuari del transport marítim és la construcció, que importa gairebé tots els materials necessita. L’activitat en aquest àmbit és igualment intensa: alumini, ferro i àrids arriben sense parar per mar, impulsats sobretot per l’auge de les promocions immobiliàries i els xalets de luxe.
Segons el geògraf Ivan Murray, la dependència que tenia l'economia balear de l'exterior era del 70% –ara és del 90%. "Es treien moltes tones d'àrids de pedreres locals. Ens menjàvem les muntanyes d'aquí, i ara hem desplaçat bona part d'aquesta petjada a l'exterior. No la veiem, però hi és", assenyala.
Els mateixos passatgers
Pel que fa a les xifres de passatgers, les de 2024 varen ser molt semblants a l'any anterior, amb 9,9 milions de persones: 7,4 milions varen ser regulars i 2,4 milions, creueristes. En el cas dels viatgers dels creuers, Palma va destacar molt per damunt de la resta de ports, amb 1,8 milions de viatgers. En canvi, la seva hegemonia va ser menor en el cas dels regulars, amb 3,2 milions de passatgers en tot l'any. En aquest sentit, destaquen un any més les estadístiques del port de la Savina, amb 2,2 milions de passatgers el 2024.