Les Balears registren un descens de població el primer trimestre de l'any
Així i tot, la població de les Illes se situa en 1.244.326 habitants, un 0,76% més que l'any anterior
Les Balears han començat el 2025 registrant un descens de població el primer trimestre del -0,01% en comparació del trimestre anterior i se situa així com una de les tres comunitats que va perdre habitants, juntament amb Extremadura (-0,01%) i Ceuta (-0,09%), segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Amb aquestes dades, la població de les Balears se situa avui dia amb 1.244.326 habitants, un 0,76% més que l'any anterior. Del total de població balear, 620.515 són homes (49,87%) i 623.811 són dones (50,13%); i 979.599 són espanyols (+0,75%) i 264.727 són estrangers (+0,81%).
Per illes, en comparació del 2024, Formentera anota 11.414 habitants (-0,64%); Eivissa, 163.361 (+1,06%); Mallorca, 967.322 (+0,7%), i Menorca, 102.229 (+1%).
En l'àmbit estatal, la població resident a Espanya va augmentar 75.865 persones el primer trimestre i es va situar amb 49.153.849 habitants l'1 d'abril del 2025. És el valor màxim de la sèrie històrica. En termes anuals, el creixement poblacional estimat va ser de 429.977 persones.
Dades estatals
El creixement poblacional d'Espanya va ser causat per l'increment de persones nascudes a l'estranger, ja que el nombre de persones nascudes a Espanya va disminuir. Aquesta població nascuda a l'estranger –de 9.498.002 persones– va ser més gran que la de nacionalitat estrangera, a causa dels processos d'adquisicions de nacionalitat espanyola.
Per part seva, el nombre d'estrangers ha augmentat amb 95.363 persones durant el trimestre, fins a 6.947.711. La població de nacionalitat espanyola va disminuir amb 19.498.
El nombre de llars es va situar amb 19.523.824 l'1 d'abril del 2025, amb un augment de 26.698 durant el primer trimestre del 2025.
Les principals nacionalitats dels immigrants durant el primer trimestre del 2025 van ser la colombiana (amb 39.800 arribades a Espanya), la marroquina (25.900) i la veneçolana (25.000).
Per part seva, les nacionalitats més nombroses dels emigrants van ser la marroquina (amb 13.900 sortides), la colombiana (13.500) i l'espanyola (10.300).