Les Balears no aconsegueixen reduir la demanda elèctrica tot i l'augment de les plaques d'autoconsum

PalmaLa demanda elèctrica a les Balears el 2024 va tornar a pujar un 0,5%, a causa de l'increment a Mallorca (0,8%) i a Eivissa (0,7%), i encara que Formentera i Menorca varen aconseguir reduir-la un 1,2% i un 0,7%, respectivament. En total, la demanda d'aquest any passat va arribar als 5.970.284 MWh, mentre que l'any anterior va ser de 5.937.661 MWh.

De fet, aquest augment va en direcció contrària a la lleugera reducció de la demanda que hi va haver el 2023 respecte de l'any 2022. Tot i que no existeixen xifres precises sobre la potència d'autoconsum instal·lada a les llars de les Illes, aquestes instal·lacions han crescut de manera considerable en els darrers anys. Una simple ullada a les teulades de cases unifamiliars i també cada vegada més empreses i edificis plurifamiliars, posa de relleu el gran increment de les plaques per a autoconsum. Per aquest motiu, semblaria lògic pensar que l'increment progressiu de teulades i terrasses amb plaques hauria de provocar un descens de la demanda energètica convencional.

Però les Illes no han estat capaces d'aturar l'augment de la demanda elèctrica. Segons la portaveu de l'Àrea de Territori del GOB, Margalida Ramis, "les dades confirmen el model de creixement que tenim, si bé també hem de tenir en compte que s'electrifiquen serveis que abans funcionaven amb altres fonts". En opinió de la portaveu ecologista, "serà difícil veure efectes significatius de l'autoconsum sobre la demanda energètica total si aquesta creix cada any". Ramis es refereix a l'increment, any rere any, del nombre de turistes i de noves construccions.

En qualsevol cas, Endesa remarca que l'energia que es produeix de manera sostenible "sí que s'inclou com a estimació a les dades globals", però no així la potència d'autoconsum que tant s'ha incrementat en els darrers anys. Per tant, dins les xifres de la demanda elèctrica sí que hi figura la produïda amb fonts renovables (cal recordar que gràcies a la connexió amb la Península part d'aquesta energia renovable ve de fora de les Illes), però en canvi no hi apareix tota l'energia que generen els particulars.

Molta inversió pública

La normativa estatal i europea obliga a reduir les emissions de CO₂ del sistema tradicional de producció elèctrica, i a les Illes s'han duit a terme importants campanyes de suport públic a la substitució de l'energia per fonts renovables. Les darreres dades que el Govern va presentar el gener fan referència a 31.675 sol·licituds d'ajudes per a instal·lacions d'autoconsum, una xifra que supera en gairebé 12.000 les peticions que s'havien registrat en anys anteriors. "L'increment de la demanda d'ajuts energètics respon a l'impuls de les noves convocatòries i la facilitat de la gestió", va dir el director general d'Economia Circular i Transició Energètica, Diego Viu.

Amb el Pacte també es varen dur a terme convocatòries, aprofitant l'arribada de fons europeus per a empreses i particulars. Tot i això, segons les dades de 2024 de demanda elèctrica d'Endesa, la progressiva implantació de sistemes d'autoconsum no ha aconseguit reduir l'increment de la demanda, que ha pujat un 0,5%.

D'altra banda, continua la polèmica territorial entre les entitats que defensen el sòl rústic davant la implantació de parcs solars i el Govern. Amb motiu de la darrera declaració d'interès autonòmic per part de l'Executiu de tres noves centrals a Petra, Inca i Santa Margalida, la plataforma 'Renovables sí, però així no' va criticar el desenvolupament sense criteris ni zonificació d'aquest tipus d'instal·lacions, que "impacten molt negativament en el territori, i no tenen en compte els elements ambientals que sacrifiquen".