Les Balears dupliquen la superfície cremada durant la temporada d’alt risc d’incendis

PalmaLa temporada d’alt risc d’incendis forestals s’ha tancat a les Balears amb 32 hectàrees cremades, el doble que durant el mateix període de l’any passat, quan se’n varen calcinar 16. Entre l’1 de maig i el 15 d’octubre, l’Arxipèlag ha registrat 72 sinistres, dotze més que el 2025, i el 99% s’ha relacionat amb l’activitat humana, sigui per negligències, accidents o actes intencionats.

El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha fet un balanç “positiu” de la campanya i ha destacat que els incendis han estat “petits”, malgrat les “temperatures molt elevades i episodis de sequera importants” que s’han registrat durant l’estiu. Tot i això, ha advertit que no s’ha d'abaixar la guàrdia, perquè encara es poden produir focs nous.

“El risc d’incendi forestal existeix durant tot l’any i hem de continuar mantenint la prudència i la prevenció”, ha insistit Simonet. El conseller també ha destacat la rapidesa d’actuació dels mitjans aeris i terrestres des del primer moment en què es detecta fum, i ha reclamat evitar negligències i complir la normativa vigent sobre l’ús del foc.

Si es considera el conjunt de l’any, entre l’1 de gener i el 15 d’octubre del 2026 s’han registrat 86 incendis forestals i 36,4 hectàrees cremades. Les xifres queden per davall la mitjana anual de les dues darreres dècades, situada en 115 incendis i 681 hectàrees afectades.

Mallorca concentra la major part dels incendis

Mallorca és l’illa que ha concentrat més sinistres durant la temporada d’alt risc, amb 56 incendis i 29,6 hectàrees cremades. A Eivissa s’han registrat 21 focs i 4,7 hectàrees afectades; a Menorca, 3 sinistres i 1,8 hectàrees, i a Formentera, 6 incendis i 0,34 hectàrees.

Pel que fa al tipus de vegetació afectada, el 41% de la superfície cremada correspon a zones arbrades, mentre que el 59% restant són àrees de mata, canyís i canyet.

Durant la campanya, sis incendis han assolit el nivell 1 de l’Índex de Gravetat Potencial, que indica que poden afectar greument persones o béns i que requereixen mesures de protecció. Són els focs detectats a Son Muntaner, a Palma; Cala Domingos, a Manacor; Benimussa, a Sant Josep de sa Talaia; Son Fortesa, a Puigpunyent; Torrent Major, a Sóller, i Roca Llisa, a Santa Eulària des Riu.

Cinc d’aquests incendis varen quedar en conats, amb menys d’una hectàrea afectada. L’excepció va ser el de Son Fortesa, a Puigpunyent, que va cremar 2,2 hectàrees. Entre els sinistres de nivell 0, el de Can Milec, a Muro, ha estat el que ha afectat una superfície més extensa, amb deu hectàrees cremades.

El 15% dels incendis són intencionats

Les dades provisionals sobre les causes dels incendis, pendents de tancar les investigacions, apunten que el 99% dels sinistres estan relacionats amb l’activitat humana. D’aquest total, el 15% correspon a focs intencionats, mentre que només l’1% s’atribueix a causes naturals, com ara els llamps.

Per fer front als incendis, durant la temporada hi han participat prop de 350 professionals de l’Institut Balear de la Natura (Ibanat), els agents de medi ambient i el personal tècnic de la Conselleria. El dispositiu ha disposat de cinc helicòpters i cinc avions, amb capacitat per desplaçar-se entre illes segons les necessitats de cada emergència, tant per intervenir en les tasques d’extinció com per transportar personal especialitzat.

També s’han mobilitzat mitjans aeris entre illes i s’ha reforçat la Central de Comunicacions d’Incendis Forestals amb noves eines tecnològiques i d’anàlisi. A més de les tasques de vigilància i extinció forestal, els efectius han donat suport als bombers dels consells insulars en diversos incendis agrícoles, especialment a principi de temporada, com els de Campos i Santanyí.

Els equips també han intervingut en altres emergències naturals vinculades a episodis de meteorologia adversa i inundacions. Entre les actuacions hi ha la retirada d’arbres després de temporals, com el que va afectar el Port del Canonge, a Banyalbufar.

Simonet defensa els mitjans aeris de les Balears

D’altra banda, Simonet s’ha pronunciat sobre la petició del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a la Comissió Europea per crear una base aèria a Mallorca destinada a controlar i combatre els incendis forestals a la Mediterrània occidental.

El conseller ha assegurat que “totes les actuacions destinades a prevenir incendis són benvingudes”, tot i que ha explicat que encara no ha mantingut cap contacte amb el Ministeri sobre aquesta iniciativa. Simonet ha defensat que les Balears ja disposen de mitjans aeris “molt dotats”, a més de recursos materials i del suport del govern espanyol, que aporta un hidroavió per a les tasques d’extinció.