Aurora Picornell i el nostre primer 8-M

PalmaEra l’època de la II República, érem a la Mallorca preturística i, tot i el predomini de l’agricultura, existia una activitat industrial gens menyspreable. En aquest context, el 8 de març del 1934 es va celebrar per primera vegada a Mallorca el 8-M, el Dia de la dona. Va ser la mítica Aurora Picornell, amb les seves companyes del Partit Comunista, la que va impulsar aquesta celebració reivindicativa. Ho recordam seguint els estudis de Joana Maria Escartín i Aina R. Serrano, Isabel Peñarrubia, Carme Vidal, David Ginard i Antoni Nadal, a més de la premsa obrera del moment.

En l’origen del Dia de la dona es troba una tragèdia: la mort en un incendi, a una fàbrica dels Estats Units, de més d’un centenar de treballadores que feien feina en condicions inhumanes. Va ser la comunista alemanya Clara Zetkin, el 1910, qui va proposar la commemoració d’una data destinada a reivindicar els drets de la meitat de la humanitat, les dones, fins aleshores relegades a un paper de subordinades dins una societat patriarcal.

Ara és una reivindicació àmpliament compartida per la societat, si bé amb manifestacions per separat de diferents faccions feministes. Llavors, quan les dones del Partit Comunista, Aurora Picornell i les Roges del Molinar –totes elles assassinades pels feixistes­–, impulsaren la celebració del 8-M a Mallorca, les reivindicacions feministes anaven lligades a la resta de reclamacions de caràcter econòmic, polític i social. En canvi, les formacions de dretes apostaven pel model de dona tradicional.

Les condicions del col·lectiu femení de l’època eren absolutament impresentables. Les dones no varen tenir dret al vot a l’estat espanyol fins a la constitució republicana del 1931. A més, les mateixes esquerres es miraven amb desconfiança aquella novetat, perquè temien que les dones, encara més incultes que els homes i més influïdes per una Església catòlica molt conservadora, donassin la victòria a la dreta als següents comicis. Efectivament, el 1933, aquesta fou la força més votada. Ara bé, menys de tres anys més tard, el 1936, va guanyar l’esquerra, així que l’argument no se sostenia.

Si ara ens queixam –i amb raó– de l’escletxa salarial, fa 90 anys l’escletxa era escandalosa. Aquell 1934, els jornalers agrícoles –homes– cobraven per dia entre 4 i 6 pessetes, i les dones, entre 3 i 3,50. A la indústria tèxtil, pitjor encara: el salari màxim d’un treballador era de 9 pessetes, i el d’una dona, de 4. El govern de la monarquia havia establert algunes mesures per millorar les condicions de feina de les dones, com la reducció de la jornada a –només– onze hores, la prohibició del treball nocturn o l’obligació de facilitar un seient a les empleades del comerç.

“Pel treball igual, salari igual”

Fou Aurora Picornell, aleshores només de 21 anys, qui va publicar, el 3 de març d’aquell 1934, el primer article sobre el Dia de la dona, al setmanari dels comunistes Nuestra Palabra. Qualificava el 8-M de “jornada de lluita de totes les dones proletàries contra el règim d’explotació al qual estan sotmeses”. Respecte de les dones de les Balears, afirmava: “No podem quedar al marge” d’aquesta jornada, més encara quan “la situació econòmica de la classe treballadora és tan precària que ens fa impossible la vida”. Posava l’exemple d’unes dones desesperades que, a Bilbao, s’havien apoderat del carregament de pa d’un camió i havien assaltat un magatzem de queviures. “Pel mateix treball, el mateix salari” tancava la seva proclama, amb una exigència que sembla mentida que, més de 90 anys després, encara no s’hagi fet realitat del tot.

Per ser la primera vegada que se celebrava a Mallorca el Dia de la dona, la veritat és que va ser una celebració prou significativa. No es va fer només un acte, sinó tres, tots a Palma. Els tres foren protagonitzats per les Roges del Molinar, singularment Aurora Picornell, Catalina Flaquer i la seva filla Antònia Pasqual. El Molinar –aleshores un barri obrer, no com ara– va ser, així, el primer lloc de Mallorca on es va celebrar el 8-M, amb una concurrència ben nombrosa de treballadores. Antònia Pasqual, la Roja, va presidir el míting, mentre que Aurora Picornell insistia a lligar la causa de les dones a altres lluites de l’esquerra, com l’antifeixisme i la millora de les condicions de vida dels treballadors.

El segon acte d’aquell primer 8-M es va dur a terme a Son Coc, prop del mercat de Pere Garau, també amb presència massiva d’homes i de dones, segons la crònica de Nuestra Palabra, la presidència de Catalina Flaquer i una nova intervenció d’Aurora Picornell. I el tercer, al Rotlet, també a la zona del Molinar, una altra vegada estibat. Aquesta vegada, a més de Pasqual, Flaquer i Picornell, va parlar un home, el sindicalista Miquel Llabrés: es reivindicaren cases bressol per als fills dels treballadors, un subsidi d’atur –la situació econòmica era pèssima– i la baixada dels preus dels articles de primera necessitat.

No hi ha constància que el 1935 se celebràs a Mallorca el Dia de la dona. Potser les circumstàncies no eren les més adients: aleshores la dreta, marcadament conservadora, havia accedit al govern, i es duia a terme una política de retrocés respecte de les reformes progressistes dels dos primers anys de la República.

Sí que es va tornar a commemorar, en canvi, l’any 1936. El panorama havia canviat radicalment. Només feia tres setmanes que havia guanyat les eleccions la coalició d’esquerres Front Popular. No a Mallorca, però sí al conjunt de l’Estat. Aquesta vegada, les comunistes convidaren la resta de forces de l’esquerra a participar-hi. Una altre pic, es dugueren a terme tres mítings, i a tots tres va intervenir Aurora Picornell, que s’havia convertit en l’ànima d’aquella celebració insòlita.

També a la Part Forana

Per primer pic, la Part Forana de Mallorca es va afegir al 8-M. Fou el 5 de març del 1936 al Cinema Recreatiu de Llucmajor.I una dada ben curiosa: segons Nadal, el públic era integrat només per dones. Va ser una jove socialista, Catalina Nadal, qui va presidir aquell acte, explicant el sentit de la data. A continuació, Llibertat Picornell, germana d’Aurora i aleshores de només 16 anys, va recitar un poema pacifista de Rafael Alberti, seguida de les intervencions de Rosa Ros, del Partit Demòcrata Federal; la roja del Molinar Antònia Pasqual; Rosa Colom, de Joventut Republicana, i per descomptat, Aurora Picornell, interrompuda diverses vegades per les ovacions.

De l’acte de Llucmajor –narra Nadal– va sortir un grapat de resolucions, adreçades al govern. La majoria, de marcat caire polític, demanant represàlies contra aquells que havien reprimit la revolució esquerrana de l’octubre del 1934. Però també algunes d’específiques, que afectaven directament les treballadores de l’època: l’equiparació de salaris entre homes i dones, l’assegurança de maternitat abonada per l’empresari i la creació de cases bressol als barris obrers.

El dia abans del 8-M, el 7 de març, es va celebrar un segon míting a Santa Catalina, aleshores una altra barriada obrera de Ciutat, encara que costi de creure-ho avui dia. Les oradores comunistes foren majoria: Antònia Pasqual, Catalina Flaquer i Aurora Picornell, però també hi intervingueren Antònia Rigo, de la Unió Republicana, i Pilar Sánchez, del PSOE.

Com que aquell 8 de març era diumenge, l’acte central es va dur a terme el dilluns 9 a la Casa del Poble de Palma, el flamant edifici que el magnat Joan March havia donat a les organitzacions obreres. Era la primera vegada que eren només dones les que parlaven des d’aquesta tribuna: set, “gairebé totes joves i belles”, com apuntava el cronista d’El Obrero Balear, en una observació que –afortunadament– a cap periodista se li acudiria de fer avui.

Ara bé, el cronista també apuntava que allò era “alguna cosa nova que porta en si la destrucció d’allò vell, d’allò arcaic, de les ràncies concepcions del paper de la dona en la vida pública i social”. La dona mallorquina començava a descobrir “un horitzó que depassa els estrets límits de l’alcova i la cuina”, alliberant-se de “la tutela ignominiosa fins ara exercida pels qui fan de la dona proletària un instrument de plaer o una fàbrica de carn de canó”.

Hi assistiren més de dues mil persones, la majoria dones, amb un programa que va incloure l’actuació de l’Orfeó Proletari. També en aquest cas, amb una pluralitat de colors polítics, per descomptat dins el marc de l’esquerra: les comunistes Rosa Hurtado, Antònia Pasqual i les germanes Picornell; la republicana federal Rosa Ros; Rosa Colom, de Joventut Republicana, i la socialista Pilar Sánchez.

Eren ben conscients del contrast entre un Estat de majoria esquerrana i una Mallorca insistentment conservadora, per la qual cosa la portaveu del PSOE, segons narra El Obrero Balear, exhortava les dones a esborrar “la taca que significa Mallorca” al mapa de l’Estat. Però era Rosa Hurtado qui se situava més nítidament en una posició de reivindicació femenina, en condemnar “l’explotació de què és objecte la dona” i cridar-les a “emancipar-se de l’esclavitud econòmica”.

Després, el silenci. Tres de les protagonistes d’aquelles celebracions del Dia de la dona del 1934 i el 1936: Catalina Flaquer, Antònia Pasqual i Aurora Picornell, moririen assassinades, amb la resta de Roges del Molinar, el gener del 1937, i els seus cossos no serien localitzats fins al 2021. Però, com va dir Picornell, les idees no es maten amb bales. Les de les dones, potser encara menys.