Aula i patrimoni: quan l’escola és l’única que mostra el món als infants

PalmaA Magaluf, envoltats de pisos, bars per a turistes i hotels, els alumnes que hi viuen podrien passar tota la vida sense reconèixer el Galatzó, la serra de Tramuntana o la història que s’amaga darrere els carrers antics de Palma. Aquesta és la realitat de molts infants de les Illes Balears: viuen tancats al seu barri, desconeixen la cultura i el patrimoni de l’illa i depenen de l’escola perquè algú els mostri el món que els envolta. “N’hi ha molts que no van més enllà de Portopí”, resumeix la directora del CEIP Cas Saboners, Marilena Suau. L’escola intenta limitar aquest factor de desigualtat, però no sempre pot.

“El desconeixement no és nou, però ara està molt més generalitzat”, explica Guillem Barceló, professor de ciències socials a l’IES Santa Margalida. Ell recorda com, als anys 80, alguns alumnes no havien anat mai al passeig Marítim de Palma ni a la Serra; avui, segons la seva experiència, aquesta situació és massiva. “A Batxillerat hi ha gent que no sap què és la Seu. Possiblement hi hauran anat, però no la reconeixen”. La clau, diu, és que molts alumnes són de primera o segona generació no autòctona i el contacte amb referents culturals a casa és escàs, amb famílies que no sempre els han pogut donar suport ni acompanyar en el seu procés d’arrelament.

Aquest buit el tracten de compensar els centres amb sortides, activitats culturals i festes tradicionals. La professora de l’IES Antoni Maura, Maria Antònia Reynés, insisteix en la importància de l’aprenentatge vivencial: “El currículum no basta. Els alumnes han de viure la cultura: participar en festes, fer jornades, excursions… Això fa molt més que la teoria”, defensa. Els docents de l’Antoni Maura preparen gimcanes pel gòtic de Palma, sortides i activitats que, més que aprendre fets, cerquen despertar un sentiment de pertinença i curiositat en un centre amb un percentatge elevat de població estrangera.

Al CEIP Na Penyal (Cala Millor) molts alumnes mai han sortit de la localitat. “Fins i tot a Palma, hi ha nins que no han travessat mai la via de cintura. A Infantil feim sortides a Son Real o a la muntanya, i a Primària anam a Palma Aquàrium. Però és car, i a vegades només podem fer una sortida al llarg de l’any”, lamenta Catalina Oliver, docent al centre. Suau hi coincideix. Segons indica, quasi el 100% dels alumnes de Cas Saboners no tenen arrelament a Mallorca. “Els intentam inculcar la cultura mallorquina amb festes, bunyols, sortides a Valldemossa, dormir un dia a Lluc, al Galatzó”, diu. El centre és creatiu per suplir-ne les mancances: utilitzen recursos digitals, mostren fotos dels paisatges i elaboren vocabulari per preparar els nins i que així puguin seguir les activitats, encara que mai no hagin vist allò que aprendran.

Els professionals coincideixen que, malgrat els esforços, les dificultats logístiques i econòmiques són constants. En aquest sentit, Barceló explica que per visitar la serra de Tramuntana, calen autobusos: “Cada sortida costa un dineral. A banda, els alumnes no estan gens acostumats a caminar per la muntanya i es cansen; els hem de motivar”. Per la seva banda, Oliver posa l’accent en el valor simbòlic de les excursions: “Quan duim els nins a veure el paisatge, els pobles o el patrimoni, els estam obrint un món que, d’altra manera, no veurien mai”, opina. Ara bé, el preu dels busos és dissuasiu i, per això, les fonts consultades reclamen a Educació que usi la seva força per impulsar un conveni amb les empreses de transport. Amb el suport del Consorci Serra de Tramuntana, hi ha centres com l’IES Sineu, el Guillem Sagrera i el CEIP El Terreno que han pogut fer activitats d’Aprenentatge Servei (ApS) a la muntanya.

Alumnes implicats i curiosos

En general, els centres apliquen estratègies creatives per generar experiències culturals i patrimonials dins i fora de l’aula. Festes tradicionals com Sant Antoni, Nadal i els rosaris, entre d’altres, serveixen per introduir els alumnes a la gastronomia, música i rituals locals. Els mestres combinen explicacions teòriques amb activitats pràctiques: els nins aprenen a fer crespells i a reconèixer elements del paisatge, sempre que es pugui, en persona. “Els agrada descobrir coses. Com menys coneixen, més els motiva aprendre”, subratlla Reynés.

També es fomenta el treball en equip i la interacció amb l’entorn: excursions, visites a centres arqueològics i rutes guiades per Ciutat, entre d’altres, ofereixen coneixements que no poden transmetre les pantalles. “És mal de combatre, però val la pena. L’alumnat ha de trepitjar pobles que no són el seu i carrers de Palma. Això els ajuda a crear arrelament i consciència del que són i del paper que tenen dins la societat”, assegura Barceló.

Les dificultats no desapareixen amb la voluntat: les barreres socioeconòmiques i la manca de transport encareixen cada activitat. Suau recorda com abans usaven el TIB per anar a Palma; ara, en canvi, les limitacions fan que només puguin organitzar excursions amb grups reduïts. “Ens diuen que màxim podem pujar 17 per bus, però això no és ni un grup”, denuncia. A Cas Saboners abans feien tres sortides per trimestre. Ara una. Enguany, entre altres activitats, un grup d’alumnes aniran a veure les Fonts Ufanes. I, com cada any, l’escola baixarà a Palma a veure els betlems i a prendre una xocolata.

En un moment en què la societat canvia ràpidament i els referents culturals s’han dispersat, els centres educatius són un punt de trobada entre passat i futur, entre arrels i noves generacions. Les sortides, les festes, les activitats pràctiques i el treball creatiu dins l’aula no només compensen la manca de coneixement: ajuden els infants a estimar, reconèixer i protegir l’entorn que els envolta. I és precisament aquest esforç, quotidià i sovint silenciós, el que manté viva la connexió de molts joves amb la seva terra.