Atalaiant es Trenc i es Salobrar de Campos des de 786 km d’altitud

GeògrafAvui ens trobam davant una imatge recent, enregistrada el passat dia 29 de març pel satèl·lit de l’ESA Sentinel 2A. El satèl·lit passa cada 10 dies per damunt les Illes Balears a 786 km d’altitud. La imatge -tal com es veu en el mapa de localització a la figura 1- agafa la totalitat de l’illa de Mallorca.

Ens aproparem a la zona del Trenc i del Salobrar de Campos. La figura 1 mostra una composició a color natural que equival als colors que veurien els nostres ulls des del satèl·lit. Podem observar el sistema dunar paral·lel a la línia de costa amb presència de vegetació d’un color verd fosc, perfilada des de la part interior per parcel·les agrícoles.

També podem veure alguns detalls del fons marí, en els quals podem intuir la preeminència d’un fons arenós a prop de la costa. A mesura que ens endinsam en el mar es perd la referència del fons. Les ones electromagnètiques del sensor del satèl·lit no es transmeten de manera eficaç dins l’aigua, ho fan millor les ones mecàniques, com és el cas del sonar. En l’actualitat, la disponibilitat de bandes que van entre l’ultraviolat i el blau ha millorat el comportament dins l’aigua de les ones electromagnètiques. Si voleu, podeu consultar alguns treballs que mostren com es cartografien plantes del fons marí com ara la posidonea oceanica.

També observam la zona humida del Salobrar de Campos, amb els estanys artificials caracteritzats per la seva geometria d’origen antròpic. En definitiva, amb més o menys detall, aquesta imatge inicial ens permet una primera aproximació prou bona a tota una sèrie d’elements del medi.

Gràcies al component multiespectral de la teledetecció, podem representar la mateixa imatge amb una nova combinació de bandes. L’objectiu és fer més evidents alguns elements de la imatge anterior, a més de fer possible veure’n de nous. La figura 2 esquerra incorpora la banda de l’infraroig proper. Un dels elements que es fa més manifest és es Salobrar de Campos. L’aigua és més evident que a la figura 1. Podem observar diferents tonalitats de blau que ens indicaran aquells estanys amb més fondària (blau fosc) i aquells amb menys fondària i més concentració de sal (cian). També s’hi pot veure amb claredat la presència d’aigua a la restinga que separa la zona humida del mar.

Pel que fa a la vegetació, està indicada per una gamma de tonalitats de vermell. El sistema dunar està cobert per un color vermell fosc. Es tracta de vegetació arbòria, principalment pi blanc. A simple vista no es pot veure aquest detall, però una anàlisi espectral posterior ho indicaria. Les espècies vegetals tenen una signatura espectral pròpia que permet classificar-los a partir d’imatges de satèl·lit, un aspecte molt interessant i que comentaré en un futur article. La major part de les parcel·les agrícoles tenen poca presència de color vermell, cosa que ens indica una vegetació poc vigorosa.

Fins aquí hem aplicat una anàlisi visual de la zona a partir de dues combinacions de bandes diferents. Per acabar, a la imatge de la dreta he aplicat un índex de vegetació que permet passar a una anàlisi digital. Els valors que veiem a la llegenda van entre -0,8 i 1 i faciliten discriminar, entre altres coses, la presència o l’absència d’aigua i de vegetació. La particularitat és que aquesta tècnica faculta desenvolupar un seguiment quantitatiu de l’evolució dels diferents elements de la zona, tot comparant els valors actuals amb imatges d’arxiu i imatges futures. A tall d’exemple, amb aquesta tècnica seria possible anar als arxius d’imatges del satèl·lit Landsat-5 TM, enlairat el 1984 i veure com ha evolucionat la zona durant els darrers 30 anys.