Artà esclata amb el primer ball del dimoni i reclama Sant Antoni com a propi
El poble s’omple de música, foc i rotlos improvisats en l’inici de Sant Antoni, amb el primer ball del dimoni com a epicentre de la festa
This browser does not support the video element.
PalmaArtà ha tornat a vibrar aquest divendres amb el primer ball del dimoni, el moment més esperat que marca l’inici simbòlic de Sant Antoni al municipi. A toc de canya, la banda de música ha fet sonar el reconeixibleTatatxín i, amb les primeres notes, han irromput a la plaça els dos dimonis, entre crits, aplaudiments i una expectació continguda que feia hores que es coïa.
El primer ball ha durat pocs minuts, però ha bastat per desfermar l’eufòria col·lectiva. Tot d’una, el poble s’ha posat en moviment: desenes de persones han enfilat darrere els dimonis, que han iniciat el recorregut ritual pels carrers d’Artà, tot convertint cada aturada en un petit escenari improvisat. La festa ha anat avançant a poc a poc, entre rotlos espontanis, rialles i la música que ressonava entre les façanes.
Una de les primeres imatges icòniques de la jornada l’ha protagonitzada el Dimoni Gros, el qual ha ballat amb un nadó en braços, una escena que ha despertat tendresa i complicitat entre els assistents. Mentrestant, els artanencs feien torns per entrar al rotlo, ballar uns segons i tornar a cedir el lloc, en una coreografia col·lectiva que és part indissociable de la celebració.
Sant Antoni també és, com cada any, territori de rivalitats simbòliques. Des de primera hora del dematí, els artanencs han reivindicat la “propietat” de la festa amb una glosa que s’ha sentit repetidament pels carrers i places del poble:
A dalt des Puig Colomer
hi trobaren un avenc.
Ni murero ni pobler,
Sant Antoni és artanenc!
This browser does not support the video element.
Els dimonis han ballat davant desenes de cases, seguint un itinerari que combina tradició i improvisació, mentre la multitud els acompanyava fidelment a cada passa. Des dels balcons, la gent cridava “Pujau, pujau!”, convidant familiars i coneguts a compartir la festa des de dins. Les finestres s’han omplert de veïns que guaitaven, mòbil en mà o simplement amb els ulls ben oberts, per no perdre’s cap detall del pas del dimoni.
This browser does not support the video element.
Amb el primer ball, Artà ha tornat a demostrar que Sant Antoni no només es viu: s’habita, es balla i es defensa com una part essencial de la identitat col·lectiva del poble.