Els arquitectes constaten una pujada de la construcció per l'amnistia en sòl rústic del Govern
Gran part de l'augment del 17,85% en el primer semestre de l'any prové de la nova llei aprovada pel PP amb el suport de Vox
PalmaLa construcció d'habitatges ha crescut un 17,85% en el primer semestre de 2025 a les Balears respecte al mateix període de l'any passat, segons les dades donades aquest dimecres pel Col·legi d'Arquitectes, que reflecteixen un augment del 15,70% en l'edificació en general. L'entitat col·legial atribueix gran part d'aquest increment dels projectes visats a l'entrada en vigor del Decret llei 3/2024 i la posterior Llei 7/2024 de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives —l'amnistia en sòl rústic—, impulsats pel Govern del PP amb el suport de Vox.
El creixement ha estat més notable en el cas de l'habitatge unifamiliar, amb un 24,51% més de projectes visats. Tot i això, si no es compten les legalitzacions, l'augment es redueix a l'1,59%. En canvi, en habitatge plurifamiliar la pujada ha estat del 12,72%, malgrat la caiguda del 33,87% en habitatge protegit, amb només 41 unitats aprovades. En termes globals, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les illes Balears (COAIB) ha donat el vistiplau a 1.040 projectes de legalització extraordinària des de juliol del 2024, dels quals 571 corresponen a habitatges.
El degà del COAIB, Bernat Nadal, ha apuntat que, tot i l'impuls normatiu que posen de manifest aquestes dades, continua essent urgent promoure habitatges assequibles per a la ciutadania. "La promoció d'habitatge lliure no resoldrà per si sola l'escassetat d'habitatge. Cal repensar el model de preu limitat i reforçar les polítiques públiques d'habitatge protegit", ha defensat.
L'increment interanual dels habitatges visats en els dotze mesos compresos entre el final de juny de 2024 i la mateixa data d'enguany és del 34,64%, i el ritme de creixement mensual, que era de l'1,06% al desembre de l'any passat, s'ha incrementat fins al 2,55% mensual en concloure la primera meitat de 2025.
A Mallorca, l'augment de la construcció d'habitatges en el primer semestre ha estat del 17,32% respecte al mateix període de l'any passat, a Eivissa i Formentera ha arribat al 18,39%, i a Menorca ha aconseguit el 21,89%. Si es comptabilitzen els últims 12 mesos complets, els visats d'habitatge comptabilitzats pel COAIB han augmentat en termes interanuals un 41,14%, a les Pitiüses un 2,92% i a Menorca un 99,38%.
Més de 4.000 nous habitatges
En números absoluts, l'any previ al juliol del 2025 es van registrar visats de 4.311 habitatges de nova creació, dels quals 1.981 eren unifamiliars —gairebé el 46% del total— i els 2.330 restants plurifamiliars de preu lliure (54%). A Mallorca, dels 3.177 habitatges comptabilitzats fins a acabar el juny, 1.526 eren unifamiliars (48%) i 1.651, plurifamiliars (52%).
A Eivissa i Formentera es van visar en un any 811 habitatges, amb 514 plurifamiliars (63,3%) i 297 unifamiliars (37,7%). A Menorca, segons les dades resumides per l'Observatori de l'Habitatge del COAIB, dels 323 nous habitatges, 158 eren unifamiliars —gairebé 49%— i les altres 165, plurifamiliars (51%).
En les seves conclusions, l'entitat col·legial ressalta l'"impacte positiu de les legalitzacions" de construccions fora d'ordenació en l'activitat constructiva. Des del juliol del 2024 s'han presentat 1.040 projectes de legalització extraordinària, dels quals 571 corresponien a habitatges. Subratlla, d'altra banda, l'escassa promoció d'habitatges de protecció oficial —41 en un any—, "que són les que pot pagar la major part de la població", i els "pobres resultats de l'habitatge a preu limitat" —206 entre plurifamiliars i unifamiliars. "La promoció d'habitatge lliure, en un mercat amb una demanda molt per sobre de l'oferta, no podrà solucionar l'escassetat d'habitatge per a la població que més la pateix", postil·la.