Els aparelladors avisen: el ritme de pisos és insuficient per fer front a l’emergència
Tot i el lleu augment de projectes, l’habitatge de luxe concentra la meitat de l’activitat promotora i constructora
PalmaProp de la meitat dels projectes d’habitatge que es varen visar a Mallorca el 2025 corresponen a xalets i habitatges unifamiliars, els quals continuen concentrant una part molt rellevant de l’esforç inversor del sector, mentre les administracions insisteixen que la prioritat hauria de ser l’habitatge plurifamiliar. Les dades del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca (COAAT) indiquen que en total es varen visar 2.139 habitatges, dels quals el 48,9% varen ser xalets, davant un 51,1% que representa els pisos. Tot i això, la lectura no és del tot negativa si es té en compte que el nombre d’habitatges plurifamiliars va créixer un 11,7% respecte de l’any anterior.
El degà del COAAT, Luis Alfonso de León, ha admès aquest dijous durant la presentació de les dades que "la construcció de nous habitatges a Mallorca encara no acaba d’arrencar, tot i que s’ha revertit la tendència dels darrers dos anys, en què se'n construïen més d'unifamiliars que de plurifamiliars". Un canvi que, segons el col·lectiu, continua sent totalment insuficient davant l’emergència de l'habitatge. De León també ha destacat que, especialment a Palma, es varen visar 694 pisos, gairebé un 50% més que el 2024.
La lleu millora del pes dels plurifamiliars respecte dels grans xalets, però, no respon tant a l’èxit de les polítiques públiques com al fet que el mercat de luxe "està saturat", segons apunten els arquitectes tècnics. Aquest factor, assenyala el degà del COAAT, contribueix a una certa estabilització del mercat immobiliari, però alhora evidencia que la construcció de xalets encara té un pes desproporcionat respecte de les necessitats reals de la població resident.
Pel que fa als municipis que més urbanitzen el territori amb formats d’alt consum de sòl, Palma encapçala la llista amb 131 visats, seguida de Capdepera (92), Calvià (88), Santanyí (49), Campos (49), Manacor (49) i Llucmajor (37). En aquest sentit, no hi ha gaires novetats i municipis com Capdepera i Calvià es consoliden com a principals pols del que es defineix com a 'xaletisme'.
Segona residència versus residencial de luxe
Històricament, la construcció d’habitatges unifamiliars a Mallorca ha estat estretament vinculada a la segona residència i al turisme de luxe, especialment en zones costaneres com Calvià i Andratx. Aquest model ha comportat un consum intensiu de sòl i una pressió creixent sobre serveis i infraestructures, mentre la demanda d’habitatge assequible per a la població local continua sense rebre cap resposta satisfactòria.
Segons les dades del COAAT, el nombre de visats d’habitatges unifamiliars ha anat disminuint lleugerament des del 2019, mentre que els plurifamiliars encara estan estancats en xifres inferiors a les de fa cinc anys, fet que impedeix, de moment, donar resposta a les necessitats reals d’habitatge. Aquesta situació posa de manifest el desequilibri entre la demanda existent i l’oferta urbanística, un dels principals reptes que, segons els experts, cal afrontar a l’hora de planificar el futur de l’habitatge a l’illa en un context de creixement demogràfic i manca d’oferta.
Pel que fa al nombre de plurifamiliars tramitats per municipis, Palma lidera l'estadística col·legial amb 694 visats, seguida de Marratxí (103) i d'Inca (72).