Un any de galeres elèctriques a Alcúdia: una alternativa real per Palma?
La ciutat inicia el camí cap al canvi mentre l’experiència d’Alcúdia, pionera a l’Estat, apunta a un model viable, però amb reptes
PalmaEl debat sobre la substitució de les galeres amb cavalls per models elèctrics torna a guanyar força una vegada Palma ha decidit acabar amb el model de galeres estirades per animals. Mentre la capital balear estudia el futur d’aquest servei turístic, hi ha un precedent clar a les Illes: Alcúdia, que fa aproximadament un any va completar la transició i es va convertir en el primer municipi de l’Estat a abandonar definitivament els carruatges amb animals.
Un any després, el balanç és clar. “No hi ha cap dubte que el canvi és un encert en tots els aspectes”, assegura Eduardo Salazar, president de l’associació de galeristes d’Alcúdia. La decisió, però, no va ser fàcil. El sector va fer el pas amb incertesa, sobretot perquè el cavall era, fins aleshores, un dels principals reclams per als turistes.
Amb el temps, aquesta percepció ha canviat. Les noves galeres elèctriques han aportat més comoditat per als clients i millores evidents en termes ambientals i de neteja. Però, sobretot, han resolt un dels principals punts de conflicte: l’ús d’animals i el patiment que comporta estirar un carruatge a segons quines hores a l'estiu i haver de suportar altíssimes temperatures. “Abans hi havia molta crispació. Ara només rebem suport i bones paraules”, explica Salazar.
És realment rendible pels treballadors?
El canvi no va ser immediat per a tothom. El cost inicial —d'uns 30.000 euros per vehicle, als quals cal sumar uns altres 10.000 en bateries per garantir l'autonomia— va dificultar la transició per a alguns professionals que no varen aconseguir finançament. És un dels factors que, segons el sector, Palma haurà de tenir en compte si decideix fer el pas.
En l’àmbit econòmic, però, l’equilibri s’ha mantingut. Els ingressos són similars als d’abans, però s’han eliminat despeses importants. Mantenir els cavalls implicava costos constants d’alimentació, uns 250 euros mensuals per animal, o d'altres, com el veterinari i els riscos associats a malalties, a més de la necessitat de tenir-ne diversos per complir els descansos obligatoris. “Una cosa compensa l’altra”, resumeix Salazar. També hi ha factors operatius. Durant les onades de calor, els carruatges amb cavalls sovint no podien sortir, fet que es traduïa en pèrdues. Amb el model elèctric, aquesta limitació desapareix.
Bateries i manteniment
Un dels dubtes inicials era la durabilitat de les bateries. Segons el sector, la vida útil mínima és d’uns deu anys, amb possibilitat d’allargar-la amb manteniment. Les revisions es fan amb empreses especialitzades que ja fan feina amb aquest tipus de vehicles.
El canvi ha tingut també conseqüències en el destí dels animals. Els cavalls varen ser traslladats majoritàriament a la Península, especialment a zones com Extremadura, on són demandats per romeries i activitats tradicionals. En molts casos, han passat a mans de particulars i han deixat de ser animals de treball intensiu.
Més enllà de l’àmbit local, el model d’Alcúdia ha despertat interès fora de les Illes. Galeristes d’altres punts d’Espanya i, fins i tot, d’Itàlia han contactat l’associació per conèixer-ne el procés. A Palma, aquest interès també s’ha fet notar: professionals del sector han demanat informació després de veure'n els resultats.
Amb tot, la transició no és només una qüestió tecnològica o econòmica. També reflecteix un canvi de sensibilitat social. El que fa uns anys era un element habitual del paisatge turístic, avui és objecte de debat. I, en aquest escenari, Alcúdia s’ha convertit en un exemple real del que podria passar a Palma.