Antoni Vaquer Font: Les varietats locals just es conservaran si les apreciam

Antoni Vaquer Font de ca na Justa (Porreres, 1937) és la tercera generació dedicada a la producció de planter. Ha viscut canvis profunds en les tècniques de cultiu, els hàbits de consum, la forma de comercialització i les necessitats dels pagesos.

Quin any va començar a fer planter la vostra família?

El 1875. El meu repadrí va fer planter de col per a ell i li va sortir bo. L'any de davant ho tornà a provar i hi hagué gent de Porreres que n'hi volgué comprar, i així van partir.

Ha canviat gaire la feina de planterista?

Hi ha hagut un canvi gros, perquè un temps tot es feia "a la mala". Avui ens duen la turba (substrat) aquí, però un temps el fems de bístia era la base. Quan jo tenia 12 anys, ja anàvem a escurar totes les basses (1) de Porreres. Quan llevia, també anàvem a cercar "terres de garriga" per mesclar-hi. Hi posàvem palla per fer-lo retre i fer-se bo. Tot ho traginàvem amb senalles, l'herba es llevava a mà i el reg era amb regadores.

Ara teniu hivernacles, reg automatitzat, safates de plàstic...

Abans no hi havia hivernacles ni substrat. El planter es feia dins pasteres, on posaven un forquet(2) de fems calent (3), una capa de fems bo(4), escampàvem la llavor i a damunt altra vegada fems bo molt porgat. Arribàvem a ser 12 persones fent feina al planter, perquè tot ho fèiem nosaltres a mà.

Com donàveu calor al planter sense hivernacles?

Les pasteres es tapaven amb uns vidres cada dia, havien de ser dos. Antigament també cercàvem terres més calentes. En fèiem als Moreis, darrere Monti-sion, perquè era un redol més calent. Fins al 1960 no vàrem tenir el primer hivernacle.

La comercialització del planter també ha canviat?

Avui en dia ho venem quasi tot aquí als vivers, però un temps els pagesos no tenien cotxe. Dels 14 als 18 anys jo anava a Campos amb bicicleta a vendre planter. Em vaig fer un remolc per enganxar-lo a la bicicleta i allà el duia. Llavors anava als mercats, cada dia a un poble diferent.

Quins cultius se sembraven més abans que no ara?

Sobretot, cols i colfloris; un temps eren més apreciades i també es donaven als animals. Abans, a foravila, tothom tenia dues vaques i sembraven per a elles, per a les ovelles i les cabres. Ara hi ha pocs animals i els donen altre menjar. La col té molta fulla, a les vaques els agradava molt i feien més llet si en menjaven. Just a la possessió dels Pagos sembraven 5.000 cols per als animals. Quan es posaren vaqueries grosses, emperò, tothom va llevar la vaca i s'aturaren de sembrar-ne.

Hi ha moltes varietats de cols?

Hi ha tres castes de colflori, dues borratxones, dues de cabdell i la caputxina. La caputxina, que és més curucullada (5), és molt bona, però s'ha perdut molt perquè s'ha de collir en el moment precís; si no, es tuda. Per fer-ne llavor s'ha d'obrir i acopar (6) tres pics i no es pot mudar de lloc. Ha de menester un any per fer llavor i no tothom té paciència. Nosaltres sempre l'hem conservada a pesar d'aquestes tares. La que perdérem era la col cor de bou; ara n'hem trobada a Catalunya i provam de sembrar-la de nou.

Quins canvis heu vist a l'hora de comprar planter?

En les quantitats, sobretot. Ara ve gent a cercar deu lletugues, sis tomatigueres, un poc d'això, un poc d'allò... Un temps, els pagesos sembraven molt. Un pic férem 100.000 cols per sembrar a sa Plana (Felanitx). Tot anava més a l'engròs.

La gent us demana consell a l'hora de sembrar?

Un temps, els pagesos sabien què havien sembrar a cada temps, ara ve gent i et demana: què puc sembrar? I els has d'ajudar, perquè no tothom sap a quina època se sembra cada cosa.

Feis planter sols aquí, a Porreres?

Ara sí, però el 1951 compràrem terra a Campos i en fèiem allà. A finals del anys 70, l'aigua va tornar salada i vam haver d'abandonar l'hort. Es va treure massa aigua dels pous de Campos i va ser un desastre.

Les varietats locals de Mallorca, es conservaran?

Procuram conservar tot allò que podem, però no depèn només de nosaltres. Ara crec que sols feim varietats locals tres planteristes. Amb els anys, les varietats híbrides han guanyat molt de terreny. Les varietats locals es conservaran just si la gent les aprecia i les demana.

Hi haurà planter de "ca na Justa" per molts d'anys?

Mon pare i ma mare van agafar el relleu dels meus repadrins; jo i la meva dona, el seu, i ara la meva filla Catalina i en Josep, el gendre, ho duen i n'estic molt content. M'agradaria que els néts continuassin, però això ja és cosa seva.